EPISODIS ELECTORALS. PER QUÈ VAS VOTAR A QUI VAS VOTAR?

Ahir em va agradar l’editorial de Pepa Bueno al programa Hoy por Hoy de la Cadena SER.

Segons una enquesta feta a petició d’aquesta emissora de ràdio, els motius que van portar als votants espanyols a l’hora d’optar per una determinada llista van ser aquets:

-El repartiments de responsabilitats en els temps difícils que estem vivint entre els diferents partits polítics.

-La proximitat ideològica.

-L’abolició de la corrupció.

Tret dels votants del PP que van votar per la capacitat de gestió i per la recuperació econòmica. També, tret dels votants del PP, a la majoria dels que van optar per una determinada formació política, no els preocupa l’entrada massiva de nous partits (i no tan nous) i d’altres grups al primer pla de la política espanyola.

I si extrapolem aquesta enquesta a Amposta? I tu per què vas votar a qui vas votar?

Una majoria de votants d’Amposta van decidir votar a EA-AM. En total 4.400. A part dels militants i afiliats de cada un dels partits que composaven la formació i que, segurament ho van fer per la segona opció (la proximitat ideològica), una gran part ho va fer perquè després de 28 anys desitjava un canvi de cares amb renovades idees i il·lusions al govern municipal.

Mireu, quan una formació política porta molts d’anys governant al cap davant d’una institució (en aquest cas CiU), a part d’experiència, també s’adquireixen uns vicis que, a la llarga, poden acabar sent contraproduents. Normalment, el vici principal sol ser la prepotència esdevinguda per l’acumulació de mandats amb poder absolut que t’han fet creure que formes part d’un grup de privilegiats encarregat de decidir els destins de la ciutat o del poble que es governa.  

Aquestes circumstàncies sumades als rumors fundats de corrupció (escorcolls de la Guardia Civil el 28 d’abril) van derivar en un vot massiu cap a la formació que, a priori, tenia més possibilitats d’assolir un millor resultat i que pactant amb d’altres formacions, podria arrabassar a CiU el govern municipal.

Sempre s’havia dit que la derrota a Amposta de CiU només es podia produir aconseguint mobilitzar a molts ciutadans que, normalment, s’abstenen a l’hora de votar i que CiU tenia un vot molt fidelitzat que difícilment baixava de 3.500 vots.

Però si observem els resultats del 24 de maig, veurem que CiU va treure 2.738 vots (l'any 2011 en va treure 3.946) que significa un 29,31% quan, si la memòria no em falla, havien assolit resultats per sobre del 50%. Per tant, sense augmentar (al menys de forma considerable) la participació, es va poder produir un daltabaix històric amb la pèrdua de més de 1.000 vots respecte als obtinguts l’any 2011.

Com s’interpreten aquets resultats? Que EA-AM ha tingut molt de vot prestat de les altres formacions polítiques, com per exemple el PSC, però també d’una part dels votants de CiU, els  més desencantats en les polítiques que Manel Ferré ha dut a terme, sobre tot, en aquests darrers 4 anys.

Per tant, faria bé Adam Tomàs en no creure’s massa la majoria absoluta que li va atorgar la ciutadania d’Amposta i gestionar-la bé si no vol que a la propera legislatura tornem a tenir un govern de CiU.

Per cert, jo vaig votar per afinitat política.  

QUI TEM ADA COLAU?

Els resultats electorals del passat 24 de maig a Barcelona van donar guanyadora la formació de l’Ada Colau Barcelona en Comú per un estret marge respecte la llista de CiU encapçalada per Xavier Trias. El repartiment de regidors va ser el següent:

BC... 11 regidors.

CiU... 10 regidors.

C’s... 5 regidors.

ERC... 5 regidors.

PSC... 4 regidors.

PPC... 3 regidors.

CUP... 3 regidors.

Durant els següents dies hi va haver tota una sèrie de contactes encaminats a conformar majories que permetessin un govern amb certa estabilitat.

Trias va ser el primer que es va postular a l’hora de reclamar l’alcaldia amb el suport d’ERC i el PSC. Com veieu, aquí no importava si el PSC és o no un partit sobiranista, aquí l’important era conservar la cadira i els privilegis implícits.

Però ràpidament, Ada Colau el va rectificar al afirmar que, de totes totes, seria alcaldessa de Barcelona amb el suport, precisament, dels mateixos partits.

Però sembla que el passat de la Colau no l’ajuda gens a l’hora de buscar suports, ja no només d’entre la resta de partits polítics, sinó entre els diferents lobbys que pul·lulen per les immediacions de Barcelona, sobre tot els econòmics. Un dels que ràpidament va posar en dubte la capacitat de la líder de Barcelona en Comú va ser el president del Banc de Sabadell que li va retreure el seu passat com activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)

L’hipotètic pacte, sembla ser que tampoc agrada gens a Mas que, encara que públicament no s’hagi dit, tot indica que hauria pressionat a Junqueras per a que aquest, per la seva part, posés condicions a la Colau a l’hora d’establir un acord de govern.

Junqueras li demana a la Colau que es posicioni al costat dels independentistes i fins i tot, aquesta pressió la fa extensiva al PSC. Mentre Ada Colau ja ha dit que està a favor del dret a decidir, amb el cas del PSC, intueixo, serà una mica més difícil.

El tema és que si Barcelona en Comú es veu prou forta per a emprendre, pràcticament en solitari el govern de la capital catalana o, finalment, buscarà nous socis de govern a part del PSC que, a priori, sembla l’únic partit que hi pactaria sense condicions prèvies. Tal vegada C’s podria ser la tercera formació en discòrdia, però personalment tinc seriosos dubtes de que sigui així, ja que tot i presentar-se com una formació immaculada (la qual cosa ja li va bé a BC), no deixa de ser un partit representant de la dreta i, per tant, força diferenciat d’allò que representa la formació guanyadora.

Tampoc a Madrid li van millor les coses a Manuela Carmena. A la capital, Ahora Madrid, una formació molt propera a Podemos, ni tant sols va guanyar les eleccions, però seria la formació que més fàcil ho tindria al comptar amb el suport del PSOE. Entre les dues formacions sumarien 29 regidors, la qual cosa representaria majoria absoluta, ja que la suma del PP (21) i C’s (7) es quedaria amb 28, a 1 de la desitjada majoria absoluta.

Esperanza Aguirre ja fa dies que va embolicant la troca reclamant un front comú contra Manuela Carmena, a la que veu com l’origen de tots els mals que passaran en el futur més immediat. Fins i tot, diu, que li donaria l’alcaldia al socialista Carmona per a evitar un govern presidit per la líder aAhora Madrid.

Encara que la Esperanza negui haver tingut res a veure amb l’anomenat Tamayazo, el cop de ma més gran de la democràcia espanyola, es inqüestionable que alguna cosa va tenir a veure, ja que gràcies a això va accedir a la presidència de la Comunitat de Madrid.

Per tant, fins el moment de l’elecció del nou alcalde (o alcaldessa) planarà a l’aire l’ombra d’un altre cop de ma que li permeti a la lideressa fer-se amb l’alcaldia de la capital d’Espanya.

Si l’altra vegada l’escàndol va ser majúscul, imagineu-vos l’enrenou que es formaria aquesta vegada. Potser llavors l’Aguirre hauria de deixar de dissimular i acceptar que ella sí, ha estat l’origen de tots els mals que ha patit Madrid al llarg dels darrers lustres.  

Per cert, jo no tema Ada Colau. Crec que si la deixen pot ser una bona alcaldessa que canviarà moltes coses per a bé dels ciutadans de Barcelona i qui sap si també de tota Catalunya.     

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS. ELS DUBTES

Després de la inesperada i brillant victòria d’EA-AM a Amposta, arrabassant la majoria absoluta que tenia CiU, es de suposar que moltes coses canviaran tan al poble, com al sí de l’ajuntament.

El govern de Manel Ferré havia apostat molt fort per la residència d’avis. Una residència sobredimensionada segons molts i amb seriosos dubtes sobre la concertació de places. Evidentment no es pot deixar de banda una cosa que està començada, però, es continuarà endavant o es deixarà com està ara? (Ho dic perquè crec que no està totalment acabada)

Sovint he insistit sobre el CAP que va entrar en escena durant la campanya electoral de 2011 i del que mai més se’n havia sentit a parlar fins la campanya d’aquest anys, 4 anys després. Per la qual cosa, sembla (ja sabeu que del dit al fet...) que Ferré tenia aparaulada amb el departament de Salut la construcció d’aquest nou cap. Mantindrà la Generalitat els seus compromisos? O amb el canvi de govern posaran excuses per a no fer-se?

Però no tots els projectes iniciats per CiU durant el seu mandat passaran a millor vida. Els encerts en la gestió, com són el Centre de Tecnificació (ERC hi va apostar fort quan estaven al govern de la Generalitat), la Festa del Mercat a la Plaça entre d’altres, es previsible que rebin un impuls important, així com la Festa Major. Però, disminuiran el nombre d’espectacles taurins? Des d’aquí els encoratjo a que els redueixin de forma dràstica en detriment d’actes alternatius culturals, esportius, etc. de gran format per a que la ciutadania d’Amposta en pugui gaudir.  

Però els dubtes més grans que tinc, és que passarà amb la gent col·locada a dit pels anteriors alcaldes. Ah! Què es diuen càrrecs de confiança? D’aquests mateixos... El més lògic és que se’n aniran fora i, cal esperar que Adam en redueixi el número en pro de l’estalvi.

Sobre l’estalvi, li vaig escoltar dir a Adam que s’havia de canviar l’enllumenat actual per leds. Seguiran fent d’intermediaris Roig i Santiago? O es mirarà de trobar alguna empresa que no tingui intermediaris i, per tant, es podrà reduir el preu de cost?

I amb la Revista Amposta, què passarà? Es mirarà de donar-se un nou impuls amb un contingut molt més plural i informatius de temes que puguin interessar al poble? O bé s’optarà per fer-la desaparèixer? I encara una tercera possibilitat: Fer-la exclusivament digital.

És evident que no pot seguir sent un pamflet al servei del grup que governa Amposta, què és en el que s’havia convertit des de fa molts anys a les mans de CiU. Feu memòria. Quantes revistes pròpies ha tret CiU durant la darrera legislatura? Jo no en recordo cap! Per a què? Tenint la Revista Amposta on l’alcalde era present a tots els actes, no els hi feia cap falta. Crec recordar que va ser a la revista del mes de febrer que va sortir a 36 fotos, tantes com pàgines té la revista. Per algú aliè que no conegui la realitat de la ciutat i les ocupacions del fins ara alcalde, pensaria que es passava les 24 hores del dia a Amposta i, la majoria d’aquestes passejant pel poble i assistint a tota mena d’actes. Res més lluny de la realitat. Al menys passejar, passejava poc; ell, com el seu predecessor, eren més d’agafar el cotxe.

De Tots els temes que poden sorgir, el que més em preocupa (suposo que ja ho sabeu), és l’estat de la via pública i això inclou tant la circulació com la neteja.

El tema de circulació, sobre tot a l’hora d’aparcar (o simplement deixar el cotxe –hi ha qui ni es molesta en aparcar-lo-) significa un autèntic caos. Així de contundent. L’anarquia que hi ha a Amposta ha arribat a límits difícilment superables. Vull pensar que el relaxament de la policia local es deu a la manca d’interès dels seus caps en voler solucionar la situació. I què l’alcalde tragués les multes als seus companys de partit, amics i coneguts, tampoc no ajudava gens per a motivar a la policia a l’hora de posar una mica d’ordre.

El mateix passa amb brutícia que es troba per tot arreu. Amposta és un poble brut. Segurament, una part de la culpa és per la manca de papereres. Hi ha carrers importants d’Amposta, com l’avinguda de Catalunya que no tenen uns sola paperera. Però la principal causa és la manca de civisme de la ciutadania. Hi ha negocis (sobre tot bars) que dipositen les seves deixalles en grans bosses o les ampolles de vidre en caixes al costat de les bústies dels contenidors, quan estan obligats per les ordenances municipals a gestionar-los, es a dir, portar-los a la deixalleria o utilitzar el servei municipal de recollida al propi establiment.

Dintre de 4 anys, per a quan acabi la legislatura, notarem canvis significatius a la nostra ciutat? Esperem que sí. Esperem que Adam i el seu equip tinguin els encerts necessaris per a millorar totes les mancances dels anteriors equips de govern de CiU.

EPISODIS ELECTORALS. PATACADES (AMPOSTA)

Què Ferré i els seus no busquin fantasmes allà on no els hi ha! L’estrepitosa derrota és fruit dels seus propis errors, encara que no espero que ho reconeguin. Rajoy tampoc reconeix que la pèrdua de vots sigui deguda als casos de corrupció i a la prepotència dels seus dirigents i diu en canvi que és degut a la manca de comunicació.

Com sabeu, la primera regla d’un polític ha de ser la coherència, però també l’honestedat i assumir els errors quan es produeixen. És el que es coneix com autocrítica. Si no ets capaç d’assumir responsabilitats, potser haver-ho pensat abans i no haver entrat en política.

Durant 28 anys, la majoria dels polítics ampostins de CiU, han entrat en política buscant assegurar-se un futur professional i fins i tot, per a guanyar diners. Molts més que els que haurien guanyat exercint la majoria d’activitats al sector privat.

Però sovint no sé sap què va ser primer, si l’ou o la gallina: si et donaven una feina i et feies de CDC o et feies de CDC per a que et donessin una feina... Però a la pràctica és ben bé igual. El que realment importa es engrandir la família per a que tots els seus membres empre excepció aportin els vots necessaris per a la causa com una mena de contribució obligatòria.

Però que va passar diumenge per a que hagués aquest daltabaix? (per a ells es clar) A l’hora de buscar causes en trobarem més d’una. De fet unes quantes.

-La primera i principal són els 28 anys de govern. Quan algú governa tants d’anys i s’obtenen 6 majories absolutes, t’arribes a creure que ets tan bo que és impossible que et puguis equivocar. En tot cas, qui s’equivoca sempre seran els altres.

Aquesta actitud, al final cansa, fins i tot als teus. D’aquí la pèrdua considerable de vots (de 3.946 el 2011 a 2.738 diumenge passat) De no haver estat així, ERC tampoc n’hauria guanyat tants (De 2.225 a 4.400) i, lògicament, el resultat hauria estat si fa o no fa els que es pronosticava: CiU guanyava però sense majoria i el PSC o fins i tot PxC podrien haver estat determinants. Ningú donava res pel PP i PCPC, tal com jo mateix vaig augurar.

Una bona prova del que estic dient són les paraules de l’alcalde en funcions al titllar de mediocresals membres d’un possible govern de la resta de partits. Mediocres en contraposició als extraordinaris (*) que són ells (o al menys així s’ho creuen)  

-La bona feina d’Adam Tomàs. Segons la informació que tinc, el pacte entre ERC i ICV-EUA, feia molt de temps que estava tancat, encara que s’anunciés, com aquell que diu, abans de les eleccions.

Haver renunciat a les sigles del partit, indica clarament la voluntat d’arribar a amplis acords més enllà de la ideologia pròpia de cada partit.

-Els escorcolls de la Guardia Civil a l’Hospital Comarcal (recordeu, de propietat municipal) i, posteriorment a les dependències de la Casa Consistorial.

Aquests fet posaven en evidència el que una gran part de la ciutadania pensava (i pensa) des de fa molts d’anys: no és possible que a Amposta no hi hagi casos de corrupció política.

L’escorcoll és fruit de la investigació que es du a terme sobre el cas INNOVA de Reus i del que el jutge ja ha realitzat diverses detencions.

Sovint des de l’oposició s’han denunciat irregularitats (fins i tot acudint als tribunals com ha fet PxC) I, encara que el jutge els hi hagi donat la raó en 2 dels 4 casos, tampoc significa que els hi acabarà donant la raó en els altres dos.

Però n’hi ha més, encara que no s’hagin portat al jutjat. Un exemple? El de Futuro Ciudad Amposta. Per primera vegada, l’equip de govern va permetre que al començar l’obra no es pagués el corresponent impost sobre construccions. Després se’ls hi van fer diversos ajornaments i no tinc clar que s’acabés liquidant tot el deute. Haurien fet el mateix si al darrere no haguessin estat Roig i Ripollés? Permeteu-me que ho dubti.

Però és que encara hi ha més. Si passeu per allí, us donareu compte que una gran superfície del que havia de ser un gran parc està abandonada. De fet ni es va acabar. Tota aquesta obra anava a càrrec de l’ajuntament. En quin estat es troba actualment aquest tema?

Totes les situacions tenen un límit. Per a una gran part de la ciutadania d’Amposta aquest límit ha estat traspassat darrerament: mica en mica, poc a poc... És allò de les línies roges o el fins aquí hem arribat. I quan això passa la ciutadania diu prou. I és el que va passar diumenge 24 de maig de 2015 a Amposta.

(*) Extraordinari: Adjectiu molt usat per 'Rojo i Guado' a l'hora de qualificar els seus actes així com els fets que es produïen a la nostra ciutat.   

EPISODIS ELECTORALS. TORTOSA: PATACADA DE CIU I POSSIBLES PACTES

En unes eleccions municipals solen haver moltes patacades. De fet, quasi tantes com candidatures hi ha que no guanyen i, sovint (tal com s’ha vist en aquestes eleccions) ni guanyant…

Per què no ens enganyem, qualsevol candidatura que es presenti a unes eleccions sempre aspira al màxim i el màxim és obtenir l’alcaldia. A partir d’aquest topall el resultat serà millor o pitjor segons els vots i regidors obtinguts.

Però com no puc analitzar totes les patacades, em centraré amb les que ha patit CiU a les dues principals ciutats del territori.

Per començar a comparar, diria que la de Ferré a Amposta té molt poc a veure amb la de Bel a Tortosa. No cauré en el meu propi error de dir que no són comparables, perquè com veieu, ja ho estic fent.

Bel va guanya a Tortosa, Ferré a Amposta va perdre, així de contundent. Bel a Tortosa, tot i perdre 4 regidors, va ser la llista més votada. De totes formes, ells relativitzen molt aquesta pèrdua, ja que diuen que encara que en números absoluts són 4 regidors, a la pràctica és com si només fossin 2. M’explico. L’any 2011, van guanyar el 12è regidor per uns pocs vots i aquest any han perdut el 9è per un estret marge. Per tant, han fet una mica com es fa als concursos de patinatge on s’eliminen les notes més alta i més baixa i fan la mitja de la resta.  

Considero que qui no es conforma és perquè no vol i és una manera, com he dit, de relativitzar els resultats, però segur que en privat es lamenten per la pèrdua de 4 regidors, no de 2.

Si és mira en clau nacional, tal i com li agrada dir a Arturo, el més lògic seria pensar en un pacte de govern entre CiU i ERC (8+4=12 –majoria absoluta-) Però com sabeu, sovint el més lògic pot arribar a ser el menys provable i, ara com ara, tot apunta a que es podria conformar un tripartitamb les següents candidatures: ERC, Movem Tortosa (MT) i PSC (4+4+3=11, també majoria absoluta)

La possibilitat d’un govern tripartit me l’apuntava ahir mateix un dels membres de la candidatura de Ferran Bel que ja es veu amb un peu i mig fora del govern.

L’amic Josep Bayerri, pensa que aquest fet no és provable, ja que mentre les dues primeres estan clarament pel dret a decidir (recordeu que a MT hi ha gent que van marxar del PSC precisament per això), al PSC passa tot el contrari, fins i tot hi ha qui forma part de Societat Civil Catalana, ja sabeu, la plataforma que aposta obertament pel federalisme.

Però no té perquè fer-se una lectura en aquesta clau. Personalment em decanto més pel tripartit. Mireu, ERC ja sap que és governar amb Ferran Bel. Van estar al seu govern durant la legislatura 2007-2011 (i abans al Consell Comarcal del Baix Ebre, d’on va ser president) i l’experiència no va ser del tot positiva, ja que Bel va acaparar el treball dels republicans aconseguint majoria absoluta a la següent. L’única possibilitat que li veig de governar conjuntament és tenint molt més protagonisme. Obtenir l’alcaldia? Per demanar que no quedi, però no veig a Ferran Bel exercint de primer tinent d’alcalde i perdent protagonisme. Per tant, ho descarto.  

De fet ja haurien començat els contactes entre els caps de llista de les tres candidatures, segons s’informa a la revista digital la Marfanta del periodista Gustau Moreno.

A més de tot el que he dit, està la manera de ser de l’alcalde en funcions, típica dels convergents. Quan s’obté majoria absoluta es deixa a part el diàleg per acabar convertir-se en dèspota i creure’s en poc temps que ets l’amo del carxofar.

L’actitud intransigent mostrada als plens fa que, a la llarga les relacions passin de cordials a tivants i de tivants a difícils. Per tant, quan això passa, s’ha d’estar preparat al pitjor o el que és el mateix a perdre l’alcaldia... Al menys de que sé sigui generós, molt generós.  

EPISODIS ELECTORALS. PRIMERES VALORACIONS

Per començar, no amagaré la meva decepció per la pèrdua d’un regidor del PSC a Amposta. Com sabeu és la meva opció i perdre no agrada ningú.

Dit això me’n alegro molt de la derrota que va patir CiU a mans d’EA-AM. És aquell sentiment que tens quan a algú que consideres el teu enemic (no rival, enemic!) perd. Això em passa amb el Madrid. Sovint me’n alegro més de que el Madrid perdi que no que el Barça guanyi.

He de dir però, que sense cap mena de dubte, la candidatura d’EA-AM era la millor per molts de motius. Primer, perquè el seu cap de llista i futur alcalde va saber aglutinar a la majoria de forces progressistes d’Amposta, tret dels PSC i les CUP. I segon perquè, a priori, sembla que era la que portava a la gent més preparada.

Com que ara ja coneix tothom els resultats i ja no s’hi pot fer res, puc dir coses que, durant la campanya no vaig voler dir per no perjudicar als opositors de Ferré. Per exemple que aquestes no eren les eleccions de Francesc Miró.

Va ser una decisió personal seva presentar-se com a cap de llista del PSC al seu poble. A qualsevol polític li agradaria ser l’alcalde del poble que l’ha vist néixer i créixer. És legítim. Però a Amposta aquesta vegada hi havia massa en joc. Es jugava acabar amb l’hegemonia de 28 anys ininterromputs de governs de CiU.

Tot i que Miró va reclamar el vot útil, la veritat és que el vot útil el va acaparar Adam Tomàs. L’electorat ampostí sabia que la seva llista era l’única alternativa possible. L’única que podia apartar CiU de l’alcaldia. Així ho van entendre i van obrar en confiança.

No va ser el meu cas, però persones del meu entorn van decidir votar, aquest cop per Adam Tomàs. I d’aquest fet n’ha de ser ben conscient el futur alcalde. Dels 4.400 vots que va treure ahir la seva candidatura, una part són prestats. Tampoc no cal analitzar ara si eren d’anteriors votants del PSC o de desencantats de CiU (què també els hi va haver, ja que sinó, no s’entendria la davallada que van patir)

Tal i com li vaig dir a Adam quan el vaig felicitar, ara ha de saber gestionar tot aquest vot (fins i tot els dels votants dels partits que conformen de la seva candidatura) Són vots que igual com t’arriben, se’n poden anar.

Però no tinc cap dubte que Adam serà un bon alcalde. Té un tarannà molt diferent al de Ferré. No és el mateix sortir de dintre d’un partit que ho ha estat tot a Amposta (i per tant s’ho tenien cregut) a haver patit durant anys el menyspreu com a membre de l’oposició.

Una anècdota. Josep Roda (qui per cert, al menys que dimiteixi Manolito, no formarà part del proper consistori) va fer un comentari a una foto que va penjar Toni Espanya de les eleccions sindicals que hi van haver a l’Ajuntament poc abans de la campanya electoral. El comentari deia més o menys això: Jo també hi era present (al saló d’actes de l’Ajutament) i no m’has tret.

A casa tinc enquadernades les 8 Revistes Amposta de l’època en que vaig ser regidor. ( anys acudint a tota mena d’actes, igual que la resta de membres de l’oposició. Quantes vegades es va publicar una foto on sortíem. No ho he contat mai, però ben poques, us ho ben asseguro. Quan venia algun convidat, al membres de l’oposició, se’ns amagava. L’alcalde i els regidors responsables de cada àrea (sobre tot la de cultura), poques vegades ens va presentar com a regidors de l’oposició. Amposta era d’ells i no m’estranyaria que ara diguessin el mateix que va dir la Marta Ferrusola quan CiU va perdre el govern de Catalunya:

-Ens han furtat l’Ajuntament. 

Aquest matí, un electe del PSC m’ha dit sobre Francesc Miró:

-Porta massa anys en política i en els temps que corren, la gent vol veure cares noves i no polítics que hagin fet de la política la seva professió.

Però no només això li pogut passar factura. Després del debat a 4 emès pel Canal Terres de l’Ebre, la sensació que hi havia és que estava més proper a Ferré que a Roig. Dies abans ja corria el rumor de que si Ferré perdia la majoria absoluta i necessitava els vots del PSC, Miró pactaria a canvi d’un any d’alcaldia. Després del debat, en lloc d’esvair-se aquella sensació, es va engrandir. Fins i tot persones no susceptibles de ser influenciades per ningú, em van manifestar aquesta mateixa sensació.

Jo tinc clar que era més una estratègia de Ferré per a mirar de desmotivar l’electorat socialista que una altra cosa, però aquest era el clima que vivia a Amposta durant la campanya electoral.  

En aquestes hores baixes per al socialisme d’Amposta, la meva recomanació a Francesc Miró és que aguanti i que treballi des de l’oposició. Que miri de reconstruir el partit des de baix amb la col·laboració de tota la gent que formaven la candidatura i que, sense cap dubte, són els que ara per ara, més motivats estan. S’ha de pensar que el PSC d’Amposta ha tocat fons i a partir d’ara s’ha de remuntar.

Si ens fixem en el context general, els socialistes han iniciat una petita milloria respecte els darrers resultats. Molts alcaldes han aguantat bé malgrat l’adversitat, la qual cosa significa que allà on es governa bé, l’electorat ha continuat donant-los suport. Un exemple. Sergi Mingote, alcalde de Parets del Vallès. Governava amb majoria absoluta i ha guanyat un regidor. El mateix ha passat en un altre ajuntament, aquest molt més proper: Sant Mateu. Allí, l’Ana Besalduch tenia 6 regidors i també n’ha guanyat un. A tots dos els tinc d’amics al Facebook i, per suposat, ja els he felicitat.

EPISODIS ELECTORALS. LA RESSACA

Abans de fer valoracions sobre les eleccions d’ahir, encara vull explicar-vos algunes coses que van passar durant la campanya electoral.

Els darrers dies de campanya, les CUP d’Amposta encara es preguntaven quins eren els sous de Manel Ferré, tot i que no es presentaven a la capital del Montsià. Prop de casa meva, i sobre cartells enganxats pel PCPC, van enganxar-ne uns quants d’aquells que apareix Ferré com lagallina dels ous d’or. Com sabeu, a part de ser alcalde d’Amposta, Ferré està presenta a diversos consells d’administració, com per exemple el de l’Hospital Comarcal d’Amposta o el del Consorci de Salut i Social de Catalunya (per cert, a tots dos n’és el president)

Ferré sempre s’ha negat a fer públics els seus ingressos, la qual cosa diu molt poc de la seva transparència com a polític. Molt de parlar, però a l’hora de la veritat incomplia els seus deures més bàsics.

Seguint amb el tema d’ingressos, qui també s’havia negat a ensenyar la declaració de la renda tot i que també sé li havia requerit que ho fes, era Esperanza Aguirre, la lideressa de Madrid. Finalment es va filtrar la darrera declaració de la renda (la del 2013), tot i que, fins ara, no s’ha esbrinat qui ho va fer. Mentre ella culpa a Montoro, bé podria haver estat filtrada del seu entorn més proper. Però qui estima tan poc a la lideressa? Potser el seu home perquè intueix que li ha estat infidel i és una forma de revenja? Què cadascú pensi el que vulgui, però a mi em van dir fa anys que freqüentava Cal Naudí, un hotelet que hi ha prop de les cases d’Alcanar encara que és terme d’Ulldecona...

Dijous vaig anar a la Galera i vaig aprofitar per veure les obres del barranc. Vaig parlar amb alguns veïns i també amb l’alcalde Ramón Muñoz (que per cert, tornarà a ser-ho ja que ha revalidat la majoria absoluta) Va sortir el tema de l’entrevista que va emetre Canal 21 Ebre a la seva contrincant Ester Martí:

-Si no s’equivoca, no diu cap veritat.

Així de contundent. Martí havia denunciat que s’havia perdut una subvenció precisament per a construir el mur que evitaria que caiguessin més cases quan hi ha grans avingudes al barranc.

-També es diu que a partir de dilluns s’aturaran les obres. Sóc capaç de fer passejar tot el dia les màquines pel poble per a que la gent vegin que no és així.

Al pobles menuts, de vegades les relacions entre els candidats poden arribar a ser molt tenses.

A Amposta, i concretament al col·legi electoral del Miquel Granell es denunciava que hi havia sobres on, prèviament, s’havia introduït la papereta de CiU. No és la primera vegada que passa, encara que mai ho he pogut constatar. En canvi, segons les informacions que tinc, sembla ser que el fet és totalment verídic. A mig matí ho va publicar l’Aguaita.

Quines conseqüències pot tenir aquest fet? Imagineu la situació. El votant acudeix a la cabina i agafa un sobre en el que hi ha una papereta de CiU. Si introdueix una altra papereta de CiU, és vot vàlid, però si l’opció triada és una altra, al haver-hi dos paperetes de diferent partit, el vol és nul. A l’anul·lar un vot que anava per a una candidatura diferent a CiU, aquesta formació hi surt beneficiada.

Finalment una anècdota que es va produir (o millor dit, no passarà) al Mas de Barberans. Allí, la victòria socialista ha estat incontestable: 6 PSC, 1 CiU. L’anècdota té que veure amb el resultat i sé li podria aplicar allò de no diguis blat fins a que estigui al sac i ben lligat.

Resulta ser que qui anava de número dos de CiU es va comprometre amb una parella que els casaria aquest estiu. Els regidors poden casar per delegació de l’alcalde (jo mateix ho vaig fer en dos cops) Per tant, el regidor en qüestió sembla que ho tenia molt clar: primer que sortiria regidor i segon que CiU seria la llista més votada, ja que si no era així, com sabia ell que l’alcalde (d’un altre partit) l’autoritzaria a fer-ho? Jo li dic imprudència, no sé vosaltres.      

EPISODIS ELECTORALS. LES ANÈCDOTES

Durant les meves participacions com apoderat del PSC a tot tipus d’eleccions, he viscut diverses anècdotes, algunes d’elles força curioses.

La més curiosa de totes la vaig viure l’any 1987. Eren les 3 eleccions municipals i jo votava a Santa Bàrbara, població on hi havia viscut fins a principis de 1985. En aquella època, el canvi d’adscripció electoral era molt lenta.

A l’hora del recompte de dintre d’un sobre van sortir 30 pessetes: una moneda de 25 (coneguda com cinc duros) i una de 5 (1 duro) Aquella situació va produir un debat sobre que podia significar. Jo em vaig fer la meva pròpia pel·lícula. Potser us servirà d’ajut si us dic que la papereta que hi havia al sobre era de CiU i hi havia diversos noms tatxats, entre ells el de Josep Bertomeu Canalda (D. Pepe el farmacèutic), alcalde de la població planera durant la etapa postfranquista i ja en democràcia, des de 1979 a 1999.

Com sabeu, CiU sempre ha fet el porta a porta. Per aconseguir vots per a la seva formació han fet servir tota mena d’arguments. En aquell cas (suposo) l’argument emprat va ser que per cada vot revertirien 30 pessetes al municipi com a subvenció. El votant que va dipositar aquell vot metàl·lic, va haver de pensar que per ell, el poble no es quedaria sense les seves 30 pessetes i va decidir aportar-les directament. Tenia alguna explicació millor? Jo, després de quasi 30 anys encara no l’he trobat. El vot ja quedava anul·lat per les tatxadures, però segurament que només pel fet de portar els diners, també s’hauria anul·lat.

Aquesta em va passar a Amposta, encara que no recordo exactament ni quin any ni de quint tipus d’eleccions es tractava (generals, municipals, autonòmiques...) Era al col·legi electoral del Miquel Granell. Allí, un home de més de 70 anys, després d’haver estat identificat correctament, quan el president de la mesa, apartant el paper que normalment es fica sobre l’urna li va dir que ja podia votar, davant la sorpresa general de tots els presents, va dipositar dos vots. Quan sé li va preguntar perquè ho havia fet, sense donar cap explicació, es va limitar a donar la volta i marxar sense presses. Què fer? D’haver fet el que diu la normativa, era impugnar-ho, aturar la votació i anul·lar els vots que, fins aquell moment s’havien dipositat.

Varem cridar al representant de la Junta Electoral de Zona de l’Ajuntament i, tot i reconèixer que es va fer un nyap, a la pràctica era la millor solució. Mentre, la gent va seguir votant amb tota normalitats, aliens al problema. Quan va arribar el representant, es va procedir a obrir un dels precintes de l’urna i extreure un dels sobres que havia dipositat aquell senyor, ja que un dels interventors i jo mateix el tenien localitzat perquè havia caigut cap a un costat de l’urna. El sobre, sense mirar el seu contingut, es va destruir. Finalment sé li va donar la volta a l’urna per a que els votants no poguessin veure que tenia el precinte trencat. En aquella taula vaig estar d’interventor diverses vegades més i sempre advertia als membres de la mesa sobre aquell fet  només començar la votació per a que tinguessin més atenció si calia. Mai més es va tornar a repetir.

La darrera anècdota no la vaig viure directament, però me la va explicar el propi protagonista. També va passar a Santa Bàrbara i es va produir a les municipals de fa 4 anys. A l’hora del recompte, de dintre d’un sobre van sortir 4 paperetes, una de cada candidatura que participava als comicis. Quan aquestes coses passen, és inevitable que algú dels presents faci algun comentari (sempre hi ha al menys 8 o 10 persones entre els membres de la mesa, interventors, apoderats, representants de l’administració, públic, etc.)

En aquell moment, el comentari no va ser gaire afortunat i, ves per on, l’autor es trobava entre els presents. La seva resposta va ser del tot lògica:

-Com que m’agraden les 4  candidatures, les he votat a totes.  

En casos com aquest el vot és nul.

LA FOTO ELECTORAL DEL DIA. UN CANDIDAT VOTANT

Quan he acompanyat a mons pares a votar, m'he trobat amb el candidat del Partit Comunista del Poble de Catalunya que també anava a exercir el seu dret. 
Estava acompanyat per la seva esposa Rosa Iranzo. 

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS. EL DESPERTADOR

Diumenge, 7:00 AM. Sona el despertador…

Ei! A votar... A veure si amb tantes coses que he de fer avui, al final no tindré temps d’anar-hi...

No. No va per aquí... El que passa és que després d’escoltar els debats i llegir les declaracions de Ferré, he arribat a una conclusió: Ferre desperta passions...

Passions contraposades, però passions a la fi... Diu (Ferré) que mai ha viscut una campanya tan bruta com aquesta... Potser perquè ell sé ho ha buscat, no?

Em crida l’atenció la campanya que està fent Trias a Barcelona. Diu que vol ser l’alcalde de tots. L’objectiu és difícil, molt difícil. Impossible! Podràs governar per a molts, però per a tots? Mai es podrà assolir un 100%.

Mireu, hi ha hagut alcaldes carismàtics que han aconseguit un gran suport popular. Sovint ha estat l’única candidatura del poble, però, tret de pobles molt petits, però molt!, què potser sí, potser tot el poble ha votar per ell, no recordo cap cas que hagi passat una cosa així.

I és que una cosa és voler i l’altra és poder. Trias ho vol, Ferré ni ho intenta... Ni té carisma ni el que s’ha de tenir per a ser, ja no un bon alcalde, deixem-ho simplement en alcalde...

Ho és, està clar que ho és, però després de mobilitzar a tots aquells que es deixen (sovint sense un criteri definit), prometent-los la Lluna i el que faci falta...

Anem a concretar. Hi ho dic perquè en tinc constància fefaent. Un dels col·lectius que el solen votar són els gitanos, sobre tot els que professen la religió evangelista.

Encara estava jo a l’ajuntament, quan es va dir que l’altell d’on està el Centre de Rehabilitació se’ls hi cediria per a local social. No és de propietat municipal, però com que a Arayo li paguen pel conjunt (encara que una part no s’utilitzi)

-Aquest any no el votarem –Em va assegurar fa uns dies una membre d’aquest col·lectiu- Ens van oferir aquell local, però no hi havia ni lavabo... Al final varem dir que no el volíem.

Companys de partit que han fet d’apoderats a les meses on hi voten més gent d’aquesta ètnia, en han explicat en alguna ocasió que arriben preguntat:

-¿Dónde están las papeletas para votar al alcalde?

Uns altres que, tradicionalment han votat per l’alcalde han estat els avis de les residències. Els de CiU no ha tingut mai cap problema en portar-los a votar. A Amposta ho tenen molt fàcil, ja que per anar de la residència al col·legi electoral, només cal creuar el carrer. Després els hi donen un trosset de coc i tots contents.

Fa anys companys del meu partit van anar a parlar amb la directora i li van demanar que, al menys als que estiguin lúcids, els hi preguntessin si volien anar a votar i a qui. Però a l’hora de la veritat dubto que ho fessin.

He arribat a sentir que, en alguns casos, quan algun dels avis té clar el color pel que votar i, no és CiU precisament, li han amagat el DNI per a que no ho pugui fer.

El que passava a Santa Bàrbara fa anys clamava al cel. Margarita, la germana fadrina de l’alcalde (D. Pepe el farmacèutic), es col·locava els guants de conduir i no parava de fer viatges a Jesús portant iaios a votar pel seu germà. Segurament no hauria calgut, ja que a Santa Bàrbara, CiU sempre ha guanyat amb majoria absolutíssima, però si allò suposava esgarrapar regidor més, molt millor.

Ferre a Amposta (igual com el seu antecessor), sovint ha sembrat vents i per tant, ha d’esperarrecollir tempestats. Què no esperi una altra cosa!

Per cert... JA HEU ANAT A VOTAR? A què espereu? O és que voleu que a Amposta ens segueixidespertant el mateix?    

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS. L’ACCIÓ DE GOVERN

Quan hi ha un debat entre candidats, ja sigui un cara a cara amb Adam Tomàs o a quatre com dimarts a Canal 21 Ebre amb el mateix Adam Tomás, Francesc Miró o Germán Ciscar, Manel Ferré sempre té un lleuger avantatge sobre els seus rivals polítics: l’acció de govern.

L’acció de govern és un argument que usa bastant per a certificar la feina feta durant el seu mandat de 8 anys on, segons el propi Ferré, fins i tot l’oposició li reconeix.

Quan els debats són tan encaixonats i on, desgraciadament, estan marcats pels límits de temps de la programació televisiva, sovint no es diu tot el que s’hauria o es podria dir.

L’oposició, a part de voler el canvi pel canvi com diu Manolito, li hauria de recordar moltes coses que han passat durant, ja no els 8 anys del seu govern (què també), sinó dels 28 anys ininterromputs de governs de CiU, perquè aquest període amb dos alcaldes ha estat més del mateix, mai hi ha hagut un trencament, sinó una continuïtat.

Començaré pels primers anys de Roig (‘el venedor de bombilles’) Quan va accedir al govern municipal l’any 1987, es va trobar amb una gran herència. El seu antecessor, Josep Maria Simó, havia marcat les línies mestres del que havia de ser l’Amposta del futur.

Va ser durant el mandat de Simó quan es va comprar el recinte del castell, amb el molí de Cercós, seu del que és avui la biblioteca i de la que recentment s’han complit 25 anys, l’edifici de l’Escola d’Art i Disseny (ESARDI) i altres edificis de menys interès. Parlant d’aquests edificis. Durant anys alguns d’ells van ser seu del Centre de Recursos Pedagògics de la Generalitat fins que es va construir el nou al costat del Col·legi Consol Ferré, al Lligallo. Aquestes cases, que havien estat habitatges, avui en dia diu no tenen cap ús. Per què no s’han tirat per terra i s’ha obert la plaça al riu remodelant tot aquell entorn? Per cert, heu vist com està la part del darrere de la biblioteca? Dóna pena!

Segur que un dels edificis dels que Ferré sé sent més orgullós és el de l’auditori, que fins i tot va rebre un premi d’arquitectura. A part d’aquest edifici on s’havia d’ubicar ESARDI i es va acabar instal·lant EUSES, una escola universitària (privada) de salut i de l’esport, hi ha tot un conjunt d’equipaments esportius, educatius, firals i de lleure: pavelló esportiu, pistes annexes cobertes, piscina municipal, institut de tecnificació, col·legi de l’Àngel, pavelló firal, parc dels Xiribecs (el més gran de les Terres de l’Ebre segons el propi Manel Ferré), etc. Sabeu qui era l’alcalde d’Amposta quan es va planificar tota aquella zona i es van construir els primers edificis (pavelló esportiu i col·legi de l’Àngel)? Roig? No! Josep Maria Simó.

I sabeu a qui es deu el primer POUM (Planificació i Ordenació Urbanística Municipal), es a dir, la planificació del casc urbà d’Amposta (Valletes, Lligallos...)? A l’alcalde socialista Josep Maria Simó. Només va governar durant 4 anys, però va saber planificar les bases de l’Amposta del futur. També es van fer altres obres menors, però que han perdurat i després de 30 anys encara fan la seva funció: les passarel·les que uneixen el Pla d’Ampúries i el Grau i la que hi ha a l’avinguda de Santa Bàrbara unint l’avinguda de Catalunya i la prolongació de l’avinguda de Catalunya. Encara ningú ha sabut trobar (i si la té no l’ha fet) una solució millor.

L’obra de govern de Simó era impecable. Tot i això, ja se’n va encarregar Roig i els seus de fer-lo fora i començar així el seu període de 28 anys ininterromputs.

Roig va viure molts anys de rèdit de tot el que Simó va projectar. Us imagineu Amposta sense tots aquests equipaments? Bé, segur que algú ho hauria acabat fent, però va ser Simó.

Evidentment durant els 28 anys de governs de CiU (els 8 darrers amb Manolito com alcalde), s’han fet altres coses. Algunes bé (suposo que són les que li alava l’oposició), però d’altres han significat estrepitosos fracassos: la zona lúdica de Tosses i el tracte de favor amb l’empresa dels multi-cinemes, la zona comercial de Futuro Ciudad de Amposta i el tracte de favor amb l’empresa constructora, el nou escorxador del darrere de la zona del Caprabo i tot els que es va consentir amb les empreses que el van explotar, l’institut Pere Mata, sobredimensionat i que té una discutible ubicació i, fins i tot, l’edifici Espai Km 0, inaugurat recentment per Mas a la seu de l’antic escorxador, a l’avinguda de Sant Jaume... Quantes remodelacions es van fer i quants hipotètics usos sé li van donar abans de convertir-lo en el que ara és?

D’obra de govern només en poden mostrar aquells que governen, però això no vol dir que els membres de l’oposició no han tingut res a veure, ja que, normalment, sempre hi presenten aportacions, ja sigui en format d’al·legacions o d’altres formes (comissions informatives, ple...) El que passa és que no sempre es tenen en compte, com per exemple quan es va posar la senyalització informativa (serveis, equipaments, edificis públics, etc.) sent regidor de governació Manolito i que no les va ni considerar o quan es va remodelar la plaça del Mercat que, davant els nostres suggeriments ens deien: no patiu que quedarà bé...

I és que els convergents tot ho fan bé i sinó ho fan, s’aplica la primera part de la frase.

Podria seguir, però crec que s’entén el que vull dir, no?  

LES FOTOS ELECTORALS. MANEL FERRÉ I FRANCESC MIRÓ CARA A CARA

Francesc Miró, mira cap Amposta, mentre que Manel Ferré mira cap a la nova residència d'avis. 
Finalment es donen el cul al mupi.  
Queda clar que no es poden entendre de cap manera...  

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS: HOMBRE BLANCO HABLAR CON LENGUA DE SERPIENTE

Corria l’any del Senyor de 1986 i Espanya estava immersa en el debat OTAN, sí, OTAN, no. Felipe González havia promès que si accedia al govern faria un referèndum per a treure a Espanya del Tractat de l’Atlàntic Nord que ens havia posar el govern d’Adolfo Suárez.

Referèndum se’n va fer, però va ser tan ambigu que hi va haver que va votar que si perquè votar no era pràcticament el mateix. Davant d’aquell engany vaig optar per votar nul.

Però hi va haver qui va optar per altres formes de protesta, com per exemple Javier Krahe que va dedicar uns versos a Felipe González i que posteriorment va versionar i interpretar Joaquín Sabina amb el títol de Cuervo ingenuo. A la tonada de la cançó es repetia constantment: hombre blanco hablar con lengua de serpiente.

Segurament Felipe González no va ser el primer polític que va descafeïnar una promesa electoral en una democràcia que tot just acabava de superar l’ensurt d’un cop d’estat, però el fet va marcar un precedent i, segurament, va significar el començament del desgast de González que poc a poc, elecció rere elecció, va anar perdent la confiança del poble.

Però són molts els polítics que, sovint han parlat amb llengua de serp... Entre ells, l’actual alcalde d’Amposta Manel Ferré.

Llegiu sinó (o escolteu si voleu) el que es va publicar dilluns passat a la Marfanta del periodista Gustau Moreno. En una entrevista a Canal 21 Ebre, Ferré va afirmar que si a Amposta governés Esquerra, seria un desgavell. Durant l’entrevista, Manel Ferré, va estendre la al candidat socialista Francesc Miró per mirar de concretar pactes.

Les paraules de l’actual alcalde són un dard enverinat. Què pretén Manel Ferré? Per un costat desmotivar una part de l’electorat socialista que no acceptaria mai cap pacte amb CiU (jo per exemple), encara que suposés compartir l’alcaldia, tal com creuen alguns dels meuscol·laboradors: Per tal de mantenir-se al Govern, Manel podria oferir a Miró un any d’alcaldia.

Com sabeu, el dia que es va anunciar l’acord per anar junts ERC i ICV-EUA, la responsable d’aquesta segona formació a Amposta va dir que Miró no havia anunciat (al menys públicament) que no pactaria amb CiU. Estaria bé que el candidat socialista sortís al pas d’aquestes afirmacions per a negar rotundament cap pacte amb la formació que encapçala Ferré.

Ni que sigui per higiene política, després de 28 anys (24 amb majoria absoluta), Amposta necessita una alternança i això passa per configurar un acord de govern entre les forces d’esquerres d’Amposta sempre que CiU no assoleixi la majoria absoluta. Per cert. Ja veureu com si Manel Ferré aconsegueix revalidar la majoria (esperem que no), ja no hi haurà cap ma estesa cap a Miró. Llavors no se’n recordarà.

Durant la mateixa entrevista a Canal 21, Manel Ferré va afirmar que la compra d’edificis per part de l’ajuntament (antic col·legi de les monges, al costat del Mercat i l’edifici on s’ubicava el Sindicat, a l’avinguda de la Ràpita) no és ni molt menys prioritari, ja que l’ajuntament disposa d’altres locals en propietat i que es podrien utilitzar per a equipaments municipals.

Arribat a aquest punt no puc sinó mostrar la meva sorpresa i incredulitat. Resulta que l’ajuntament disposa d’immobles i, en canvi, les dependències de la policia local i el centre de rehabilitació es troben en locals llogats a Arayo i que, tot i que l’oposició va demanar a l’ajuntament que negociés a la baixa un nou preu dels lloguers, segons l’alcalde, el propietari s’hi havia negat.

Mireu, el que busca Ferré és continuar al front del govern municipal a qualsevol preu. Si ha de menysprear als altres partits que poden arrabassar-li l’alcaldia i si ha de dir que pactarà amb qui ha estat els seu pitjor enemic durant els 28 anys de govern, ho farà. De fet, ho està fent.        

Hombre blanco hablar con lengua de serpiente

Hombre blanco hablar con lengua de serpiente

Cuervo ingenuo no fumar

La pipa de la paz con tú,

¡Por Manitú!

¡Por Manitú!