Durant les meves participacions com apoderat del PSC a tot tipus d’eleccions, he viscut diverses anècdotes, algunes d’elles força curioses.
La més curiosa de totes la vaig viure l’any 1987. Eren les 3 eleccions municipals i jo votava a Santa Bàrbara, població on hi havia viscut fins a principis de 1985. En aquella època, el canvi d’adscripció electoral era molt lenta.
A l’hora del recompte de dintre d’un sobre van sortir 30 pessetes: una moneda de 25 (coneguda com cinc duros) i una de 5 (1 duro) Aquella situació va produir un debat sobre que podia significar. Jo em vaig fer la meva pròpia pel·lícula. Potser us servirà d’ajut si us dic que la papereta que hi havia al sobre era de CiU i hi havia diversos noms tatxats, entre ells el de Josep Bertomeu Canalda (D. Pepe el farmacèutic), alcalde de la població planera durant la etapa postfranquista i ja en democràcia, des de 1979 a 1999.
Com sabeu, CiU sempre ha fet el porta a porta. Per aconseguir vots per a la seva formació han fet servir tota mena d’arguments. En aquell cas (suposo) l’argument emprat va ser que per cada vot revertirien 30 pessetes al municipi com a subvenció. El votant que va dipositar aquell vot metàl·lic, va haver de pensar que per ell, el poble no es quedaria sense les seves 30 pessetes i va decidir aportar-les directament. Tenia alguna explicació millor? Jo, després de quasi 30 anys encara no l’he trobat. El vot ja quedava anul·lat per les tatxadures, però segurament que només pel fet de portar els diners, també s’hauria anul·lat.
Aquesta em va passar a Amposta, encara que no recordo exactament ni quin any ni de quint tipus d’eleccions es tractava (generals, municipals, autonòmiques...) Era al col·legi electoral del Miquel Granell. Allí, un home de més de 70 anys, després d’haver estat identificat correctament, quan el president de la mesa, apartant el paper que normalment es fica sobre l’urna li va dir que ja podia votar, davant la sorpresa general de tots els presents, va dipositar dos vots. Quan sé li va preguntar perquè ho havia fet, sense donar cap explicació, es va limitar a donar la volta i marxar sense presses. Què fer? D’haver fet el que diu la normativa, era impugnar-ho, aturar la votació i anul·lar els vots que, fins aquell moment s’havien dipositat.
Varem cridar al representant de la Junta Electoral de Zona de l’Ajuntament i, tot i reconèixer que es va fer un nyap, a la pràctica era la millor solució. Mentre, la gent va seguir votant amb tota normalitats, aliens al problema. Quan va arribar el representant, es va procedir a obrir un dels precintes de l’urna i extreure un dels sobres que havia dipositat aquell senyor, ja que un dels interventors i jo mateix el tenien localitzat perquè havia caigut cap a un costat de l’urna. El sobre, sense mirar el seu contingut, es va destruir. Finalment sé li va donar la volta a l’urna per a que els votants no poguessin veure que tenia el precinte trencat. En aquella taula vaig estar d’interventor diverses vegades més i sempre advertia als membres de la mesa sobre aquell fet només començar la votació per a que tinguessin més atenció si calia. Mai més es va tornar a repetir.
La darrera anècdota no la vaig viure directament, però me la va explicar el propi protagonista. També va passar a Santa Bàrbara i es va produir a les municipals de fa 4 anys. A l’hora del recompte, de dintre d’un sobre van sortir 4 paperetes, una de cada candidatura que participava als comicis. Quan aquestes coses passen, és inevitable que algú dels presents faci algun comentari (sempre hi ha al menys 8 o 10 persones entre els membres de la mesa, interventors, apoderats, representants de l’administració, públic, etc.)
En aquell moment, el comentari no va ser gaire afortunat i, ves per on, l’autor es trobava entre els presents. La seva resposta va ser del tot lògica:
-Com que m’agraden les 4 candidatures, les he votat a totes.
En casos com aquest el vot és nul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada