En unes eleccions municipals solen haver moltes patacades. De fet, quasi tantes com candidatures hi ha que no guanyen i, sovint (tal com s’ha vist en aquestes eleccions) ni guanyant…
Per què no ens enganyem, qualsevol candidatura que es presenti a unes eleccions sempre aspira al màxim i el màxim és obtenir l’alcaldia. A partir d’aquest topall el resultat serà millor o pitjor segons els vots i regidors obtinguts.
Però com no puc analitzar totes les patacades, em centraré amb les que ha patit CiU a les dues principals ciutats del territori.
Per començar a comparar, diria que la de Ferré a Amposta té molt poc a veure amb la de Bel a Tortosa. No cauré en el meu propi error de dir que no són comparables, perquè com veieu, ja ho estic fent.
Bel va guanya a Tortosa, Ferré a Amposta va perdre, així de contundent. Bel a Tortosa, tot i perdre 4 regidors, va ser la llista més votada. De totes formes, ells relativitzen molt aquesta pèrdua, ja que diuen que encara que en números absoluts són 4 regidors, a la pràctica és com si només fossin 2. M’explico. L’any 2011, van guanyar el 12è regidor per uns pocs vots i aquest any han perdut el 9è per un estret marge. Per tant, han fet una mica com es fa als concursos de patinatge on s’eliminen les notes més alta i més baixa i fan la mitja de la resta.
Considero que qui no es conforma és perquè no vol i és una manera, com he dit, de relativitzar els resultats, però segur que en privat es lamenten per la pèrdua de 4 regidors, no de 2.
Si és mira en clau nacional, tal i com li agrada dir a Arturo, el més lògic seria pensar en un pacte de govern entre CiU i ERC (8+4=12 –majoria absoluta-) Però com sabeu, sovint el més lògic pot arribar a ser el menys provable i, ara com ara, tot apunta a que es podria conformar un tripartitamb les següents candidatures: ERC, Movem Tortosa (MT) i PSC (4+4+3=11, també majoria absoluta)
La possibilitat d’un govern tripartit me l’apuntava ahir mateix un dels membres de la candidatura de Ferran Bel que ja es veu amb un peu i mig fora del govern.
L’amic Josep Bayerri, pensa que aquest fet no és provable, ja que mentre les dues primeres estan clarament pel dret a decidir (recordeu que a MT hi ha gent que van marxar del PSC precisament per això), al PSC passa tot el contrari, fins i tot hi ha qui forma part de Societat Civil Catalana, ja sabeu, la plataforma que aposta obertament pel federalisme.
Però no té perquè fer-se una lectura en aquesta clau. Personalment em decanto més pel tripartit. Mireu, ERC ja sap que és governar amb Ferran Bel. Van estar al seu govern durant la legislatura 2007-2011 (i abans al Consell Comarcal del Baix Ebre, d’on va ser president) i l’experiència no va ser del tot positiva, ja que Bel va acaparar el treball dels republicans aconseguint majoria absoluta a la següent. L’única possibilitat que li veig de governar conjuntament és tenint molt més protagonisme. Obtenir l’alcaldia? Per demanar que no quedi, però no veig a Ferran Bel exercint de primer tinent d’alcalde i perdent protagonisme. Per tant, ho descarto.
De fet ja haurien començat els contactes entre els caps de llista de les tres candidatures, segons s’informa a la revista digital la Marfanta del periodista Gustau Moreno.
A més de tot el que he dit, està la manera de ser de l’alcalde en funcions, típica dels convergents. Quan s’obté majoria absoluta es deixa a part el diàleg per acabar convertir-se en dèspota i creure’s en poc temps que ets l’amo del carxofar.
L’actitud intransigent mostrada als plens fa que, a la llarga les relacions passin de cordials a tivants i de tivants a difícils. Per tant, quan això passa, s’ha d’estar preparat al pitjor o el que és el mateix a perdre l’alcaldia... Al menys de que sé sigui generós, molt generós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada