Si us pregunto si sabeu qui és Borja María Zallana de los Acebos,
segurament la majoria de vosaltres em direu que no. Si sou assidus del diari digital el Plural, que dirigeix el periodista català Enric Sopena, potser us soni el nom. Al Plural, fins fa poc hi havia un apartat que es deia el Rincón del Neocón que, suposadament,
escrivia el tal Borja María Zallana de
los Acebos, un nom força castís a la vegada que del tot caspós. Per les raons que siguin (poc
importa) van decidir tancar la paradeta i, per tant, el Borjamari
ha desaparegut literalment parlant.
Però no crec que el trobem a faltar. El
president del Tribunal Constitucional (també l’anomenen con a l’Alt Tribunal)
està presidit per Francisco Pérez de los
Cobos que, quan vaig escoltar el seu nom quests dies i vaig saber de la
seva afiliació política, inconscientment, em va recordar al Borjamari
dels Nassos (no vaig poder fer-hi més)
Per tant, si canviem un nom per l’altre, les
similituds seran tan grans que pot arribar a semblar que estem parlant de la
mateixa persona. L’estereotip és ben bé igual.
Com que us conec (a tots i cadascú dels qui em
llegiu) sé que esteu perfectament informats. Per tan no caldria explicar-vos
que el president del TC (Francisco Pérez
de los Cobos) era militant i donant del Partit Popular. Quan vaig escoltar
per la ràdio que era donat, vaig pensar que a part de pagar la seva quota de
militant, a part feia aportacions voluntàries al partit per a sufragar les
despeses que ocasionava el PP (el que ignoro és si sabia és que els seus
diners, dintre de sobres, anaven a parar a les butxaques dels dirigents
populars)
Sembla que legalment és compatible ostentar un
alt càrrec dintre de la Judicatura amb la pertinença a un partit com a soldat
ras, però a la pràctica és èticament
reprovable i l’honorabilitat no només s’ha de suposar, sinó que s’ha de
demostrar en els fets dels dia a dia.
L’Alt Tribunal fa
temps que està contaminat. M’és ben bé igual si la majoria de torn és
conservadora o progressista, el TC no ha d’estar al servei dels interessos de
la majoria governant.
Desgraciadament per a Catalunya, estiguin al
poder els populars o estiguin els socialistes, quan des del TC s’hagin de
emetre sentències sobre algun tema relacionat amb el fet català, aquestes sempre
seran contràries als nostres interessos. Es va demostrar amb l’Estatut de Catalunya que, després de
veure el que es va veure, millor ens podríem haver quedat amb l’anterior... I
ho seguirem veien al futur, temps al temps. Per tant, no és d’estranyar que des
de Catalunya es demani la recusació de D. Francisco o directament la
seva dimissió.
Fins que el tercer poder (1r Executiu, 2n Legislatiu i 3r Judicial) no aconsegueixi el que
teòricament té reconegut per llei (la separació dels altres dos), la democràcia
espanyola mai serà plena, ja que estarà controlada pel govern i el partit (o
partits) que li donen suport.
Diuen els qui en saben més que jo, que les
espanyols no tenim cultura democràtica.
Vaig escolat no fa gaire a la SER que a Espanya hi ha molt antifranquista, però
pocs demòcrates. Segurament en som més dels que ens pensem o diuen; el que
passa és que els altres fan molt més soroll i aquest comporta que se’n parli
molt més quan, a l’igual com passa amb els arbitres de futbol, haurien de passar
totalment desapercebuts.
No cal ser protagonista per a fer bé la
seva feina en benefici de la comunitat i en alguns casos, millor no ser-ho mai.
Veritat D.
Francisco dels Nassos?
