dimarts, 23 de juliol del 2013

ÈTICAMENT REPROVABLE



 
Si us pregunto si sabeu qui és Borja María Zallana de los Acebos, segurament la majoria de vosaltres em direu que no. Si sou assidus del diari digital el Plural, que dirigeix el periodista català Enric Sopena, potser us soni el nom. Al Plural, fins fa poc hi havia un apartat que es deia el Rincón del Neocón que, suposadament, escrivia el tal Borja María Zallana de los Acebos, un nom força castís a la vegada que del tot caspós. Per les raons que siguin (poc importa) van decidir tancar la paradeta i, per tant, el Borjamari ha desaparegut literalment parlant.
Però no crec que el trobem a faltar. El president del Tribunal Constitucional (també l’anomenen con a l’Alt Tribunal) està presidit per Francisco Pérez de los Cobos que, quan vaig escoltar el seu nom quests dies i vaig saber de la seva afiliació política, inconscientment, em va recordar al Borjamari dels Nassos (no vaig poder fer-hi més)  
Per tant, si canviem un nom per l’altre, les similituds seran tan grans que pot arribar a semblar que estem parlant de la mateixa persona. L’estereotip és ben bé igual.
Com que us conec (a tots i cadascú dels qui em llegiu) sé que esteu perfectament informats. Per tan no caldria explicar-vos que el president del TC (Francisco Pérez de los Cobos) era militant i donant del Partit Popular. Quan vaig escoltar per la ràdio que era donat, vaig pensar que a part de pagar la seva quota de militant, a part feia aportacions voluntàries al partit per a sufragar les despeses que ocasionava el PP (el que ignoro és si sabia és que els seus diners, dintre de sobres, anaven a parar a les butxaques dels dirigents populars)
Sembla que legalment és compatible ostentar un alt càrrec dintre de la Judicatura amb la pertinença a un partit com a soldat ras, però a la pràctica és èticament reprovable i l’honorabilitat no només s’ha de suposar, sinó que s’ha de demostrar en els fets dels dia a dia.
L’Alt Tribunal fa temps que està contaminat. M’és ben bé igual si la majoria de torn és conservadora o progressista, el TC no ha d’estar al servei dels interessos de la majoria governant.
Desgraciadament per a Catalunya, estiguin al poder els populars o estiguin els socialistes, quan des del TC s’hagin de emetre sentències sobre algun tema relacionat amb el fet català, aquestes sempre seran contràries als nostres interessos. Es va demostrar amb l’Estatut de Catalunya que, després de veure el que es va veure, millor ens podríem haver quedat amb l’anterior... I ho seguirem veien al futur, temps al temps. Per tant, no és d’estranyar que des de Catalunya es demani la recusació de D. Francisco o directament la seva dimissió.  
Fins que el tercer poder (1r Executiu, 2n Legislatiu i 3r Judicial) no aconsegueixi el que teòricament té reconegut per llei (la separació dels altres dos), la democràcia espanyola mai serà plena, ja que estarà controlada pel govern i el partit (o partits) que li donen suport.
Diuen els qui en saben més que jo, que les espanyols no tenim cultura democràtica. Vaig escolat no fa gaire a la SER que a Espanya hi ha molt antifranquista, però pocs demòcrates. Segurament en som més dels que ens pensem o diuen; el que passa és que els altres fan molt més soroll i aquest comporta que se’n parli molt més quan, a l’igual com passa amb els arbitres de futbol, haurien de passar totalment desapercebuts.
No cal ser protagonista per a fer bé la seva feina en benefici de la comunitat i en alguns casos, millor no ser-ho mai.
Veritat D. Francisco dels Nassos?