 |
| http://www.e-faro.info/CATALA/CAcudit/ACUDITS-2013.html |
Un país al que, l’alt tribunal
de la Unió Europea, ens ha d’obligar a complir una llei per a evitar els
desnonaments indiscriminats ordenats per les entitats financeres
i avalats pels jutges i tribunals.
Un país on ha de ser gràcies a
una Iniciativa Legislatura Popular (ILP) que el seu parlament aprovi modificar
la llei que permet els desnonaments en contra del que diu la Constitució:
Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna
y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias
y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho,
regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para
impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que
genere la acción urbanística de los entes público (artícle 47)
I a pesar que es van recollir 1.400.000
signatures, el PP encara hi volia votar en contra, però finalment va canviar
d’actitud i hi va votar a favor, però... Quina mesura havia pres des de
llavors? Cap ni una.
Un país on és Alemanya la que
ens mana en els aspectes econòmics. Ens diu que s’ha de reduir el dèficit
públic si ens en volem sortir, encara que el país se’n vagi al desastre
total. Per cert, us explico la penúltima del govern del PP. Per a mantenir
els límits d’endeutament, el passat desembre es van quedar per a retornar
milers de rendes, encara que això suposés pagar interessos de demora.
Un país on els polítics diuen
una cosa quan estan a l’oposició i una molt diferent quan estan al govern.
Desgraciadament aquesta actitud l’han tingut els dos grans partits de
l’estat (el PP i el PSOE) El PSOE està reclamant ara, coses a les que
s’oposava quan estava al govern, mentre que el PP deia (fins i tot al
seu programa) el que no s’havia de fer respecte a apujar impostos i perdre
qualitat de vida i és el que van fer una vegada van guanyar les eleccions.
Un país on alguns dirigents polítics
com l’Oriol Junqueras (president d’ERC) pot canviar d’opinió en una
setmana. Mentre la setmana passada davant dels micròfons dia que estava
en contra de que s’abaixés el sou als treballadors públics de la Generalitat
i amenaçava a CiU en votar en contra dels pressupostos per al 2013 i, al
final, gràcies al seu suport, el Parlament va aprovar la mesura.
Un país on es vol justificar el
que no té justificació. Tornant a l’actitud d’ERC, després van excusar-se
dient que havien introduït millores al text i que no es suprimiria la paga
als treballadors que guanyessin menys de 1.000 euros/mes. Bruts o nets?
Amb paga inclosa o sense incloure? A quans afecta aquesta mesura?
Un país on la gent no es mobilitza
per quasi res. Bona prova la varem tenir la setmana passada. Com em va
dir un conegut: al final, sempre som els mateixos. On està la resta.
És que no els afecten les retallades i la pèrdua de drets? Què cal que
els facin per a que reaccionen? On estaven els 6 milions d’aturats, treballant?
I això que no he parlat ni de corrupció
ni de lladres...
Per cert, heu escoltat l’acudit del
Papa Benet XVI. Es diu que vol venir a morir a Espanya. Per què? Per imitar
així a Crist que va morir entre lladres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada