Els escèptics són aquells als qual els hi costa creure en alguna cosa o fet, encara que quan es tracta de l’existència d’un ser superior (anomeneu-lo Déu si voleu) es diuen agnòstics.
Sovint trobem a gent que no creuen, per exemple, que l’home hagi posat mai el peu a la Lluna. I si busquem fets més actuals i propers, també podríem parlar d’escèptics a tots aquells que no creuen que Espanya pugui acabar acceptant la independència de Catalunya o que puguem sortir de la crisi en un termini més o menys breu.
Però l’altre dia em va cridar l’atenció una notícia que vaig llegir al Periódico de Catalunya (concretament dissabte 5 d’octubre) El títol era el següent: Superpoders amb premi.
I de què anava la notícia? La primera cosa sorprenent és que existeixi una associació d’escèptics europeus (imagino que res que veure en ser euroescèptic, perquè llavors entrarien en contradicció) Aquesta associació gratificarà amb un milió d’euros a aquella persona que demostri que té superpoders; els diners el ha donat un magnat belga i ja estarien dipositats a un banc.
I de què es tracta? De veure si, realment, aquells que diuen que parlen amb els morts o contacten amb els extraterrestres, és cert.
Segurament que sense ser escèptic del tot, som molts els que no ens creiem que aquells visionaris que surten per les televisions, puguin realment endevinar coses d’una persona a la que ni tant sols han vist mai. Sense temor d’equivocar-me, es poden qualificar més de farsants que endevins.
Però no són els únics escèptics. Galicia
i el País Basc afronten el proper 21 d’octubre unes noves eleccions autonòmiques,
mentre que Catalunya les farà un mes més tard (el 25 de novembre) Seran
molts que, de forma voluntària, no exerciran el seu dret a vot simplement
perquè estan desencantats amb la classe política, simplement perquè governin
uns, governin els altres, la situació en lloc de millorar, empitjora; es
classes dominants (incloses les polítiques) cada vegada tenen més poder
en detriment del poble ras.
No sé si heu tingut coneixement de l’auto
que va dictar el jutge Santiago Pedraz al desestimar una denúncia feta
per la policia arran de la manifestació del 25 de setembre a les immediacions
del Congrés dels Diputats. Pedraz va qualificar a la classe política de
decadent.
Aquest adjectiu no els hi va agradar gens al del PP que, en boca del portaveu adjunt del Congrés Rafael Hernando,va anomenar al jutge de pijo àcrata.
Certament a la classe política els hi manca una regeneració. No és possible que la majoria de càrrecs es vagin perpetuant fins al punt de convertir la política en la seva professió. Alguns dels actuals membres del govern no han treballat mai a l’empresa privada i sempre han ocupat càrrecs de confiança en governs del seu partit. Des del meu punt de vista això és intolerable i hauria d’estar regulat per llei. Però quin polític promourà una llei que pugui lesionar els seus propis interessos?
A què sou escèptics? Veieu com, finalment, hem arribat a la mateixa conclusió!
A les notícies de Yahoo, avui mateix es parla d'un frau d'aquest,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada