dijous, 8 de novembre del 2012

MAI, TARD I MALAMENT




Va d’adverbis...
El millor elogi que es pot dir d’un àrbitre de futbol és que la seva labor ha passat desapercebuda. En el tema judicial passa el mateix: millor que mai els jutjats i tribunals haguessin de ser notícia, però afortunada o desgraciadament, moltes vegades han de dirimir conflictes entre dues parts totalment oposades i els veredictes mai són a gust de tothom. Què hi farem...
El PP mai hagués tingut que interposar recurs de inconstitucionalitat contra els matrimonis gais. Mai. Com tampoc ho hauria hagut de fer contra l’Estatut de Catalunya. Mai. Però, com sempre sol passar quan s’arriba a una alta instància, la sentència es demora durant temps i temps (millor dir anys i anys...) I de vegades, des de fora, creiem que sense motiu aparent. Tard.  
Era necessari demorar durant 7 anys el veredicte dels matrimonis gais? (com també va passar amb l’Estatut de Catalunya) La incertesa que es va crear durant tot aquest temps  entre els col·lectius de gais i lesbianes va ser gran. Malament.
Què hauria passat si el veredicte hagués estat contrari i s’haguessin de separar les parelles? Haurien d’haver tornat els fills aquelles parelles que mentre han adoptat alguna criatura? Millor ni plantejar-ho. La sentència ha estat favorable i punt. Felicitacions!

Finalment, les associacions en contra dels desnonaments se’n han sortit amb la seva. Els dos grans partits a nivell nacional (PP i PSOE) volen unir esforços per a canviar la llei i impedir així els desnonaments abusius i indiscriminats per part dels bancs. Per a mi aquesta solució arriba tard i malament. Pràcticament igual que la justícia d’aquest país.
De fet, la promulgació d’aquest llei,  també serà un acte de justícia. Sembla que, finalment, amb la dació, les famílies saldaran el deute que tenien contret amb les financeres.
No és lògic que, un país, que té mils de milers d’habitatges buits i que trigaran anys i panys en ocupar-se, faci fora de les seves llars milers de famílies amb els corresponents xiquets i iaios. Això sí que és una injustícia. Més malament.  
I jo pregunto: Fins que aquesta llei no passi els corresponents tràmits (parlamentaris, publicació al BOE, etc.), no es podrien suspendre cautelarment tots els desnonaments i acabar així amb el patiment de moltes famílies?
Ho aplaudiríem tots... O quasi.  

Mireu, una notícia vergonyosa de darrera hora. 

I mireu aquesta altra.