Ahir, perdut entre les pàgines interiors del Periódico (pàgina 20), sense ocupar un lloc rellevant, s’hi podia llegir el següent titular: “Un jutjat d’Andorra corregeix la denúncia de Dorribo contra Blanco”.
Com sabeu, el cas Campió relaciona a l’exministre José Blanco en una tema d’un presumpte suborn i tràfic d’influències entre empresaris del món farmacèutic i l’Institut Gallec de Promoció Econòmica, previ pagament a un cosí de Blanco de 200.000 euros per part de Dorriblo per a que el ministre fes de mitjancer en uns negocis del sector”. Evidentment el que va ser número 2 del PSOE ho va negar i quan va cessar de ministre va acudir a declarar davant del jutge per petició pròpia.
Ara, segon el jutge d’Andorra, els 150.000 euros (no serien 200.000) que presumptament hauria cobrar Blanco i que l’empresari diu que havia dipositat a una entitat financera del principat andorrà, l’esmentat empresari hauria destinat els diners per pagar uns deutes que habien generat els seus negocis.
Cóm actuarà ara la Justícia davant d’una denúncia falsa? Arxivarà el cas o es seguirà endavant amb la denúncia? Imagino que voldreu que us doni la meva opinió. Com resulta que el jutge que ha descobert la mentida del empresari no és de l’estat Espanyol, sinó que és andorrà, la Justícia espanyola, sempre tant “equànime”, seguirà el seu procés fins fer seure a Blanco al banc dels acusats.
Després de totes les injustícies que estem veient durant les darreres setmanes: declaració de no culpabilitat de Camps i Costa declarades per un jutge de València en relació als cas dels vestits de la trama Gürtel, pena d’11 anys d’inhabilitació al jutge Garzón per haver vulnerat el dret dels acusats pel mateix cas al haver ordenat escoltes telefòniques a la policia, per part del Tribunal Suprem i també (aprofito par a referir-m’hi) el cas del rentacotxes de Montgat, en aquest cas empresonat a Itàlia sense tenir (ara) gaire sentit, ja que hi ha un bon grapat de proves per a demostrar que no era cap capo de la droga.
I és que arriba el moment en que un deixa de creure amb la Justícia (o al menys amb qui l’aplica) Imagino que recordareu quan parlava que ara la dreta espanyola controla tots els poders: executiu (govern), legislatiu (Congrés i Senat) i judicial (jutjats i tribunals de justícia)
Pe això, després de saber-se la condemna del jutge Garzón no és d’estranya escoltar frases com la que va pronunciar la “lideressa” de Madrid què va dir que “Es un triunfo del Estado de Derecho”... No, senyora Aguirre, rotundament no, si de cas, ÉS LA PROSTITUCIÓ DE L’ESTAT DE DRET, que és molt diferent.
Com s’ha pogut comprovar la Justícia no és igual per a tots; mentre a alguns els tracta en benevolència, amb d’altres s’ensenya. I si tens poder, influències i diners, ho tens molt més fàcil que aquells que no tenen res d'això.
Desgraciadament la Justícia ha deixat de ser cega per a mirar amb un ull: el dret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada