FOTOS DE LA MANIFESTACIÓ DE TORTOSA D'AVUI I

EFECTES COLATERALS DE LES RETALLADES

Hospital Comarcal d'Amposta.

Sabeu que, de tan en tan, us explico anècdotes o vivències personals. La que avui us contaré l’hem viscut (la meva dona i jo) aquests dies.

Dimecres passat, la meva dona, va patir una petita intervenció quirúrgica que no va necessitar ingrés hospitalari. Si heu estat perspicaços, segurament us en heu adonat que no va necessitar està posat en cursiva, ja que és el criteri dels metges el que predomina sobre l’estat del pacient i aquest criteri està directament condicionat per les retalles que els imposen els governs. O dit d’una altra manera, per a que ens entenguem, per una operació de similars característiques, anys enrere t’haurien ingressar un o dos dies i ara t’envien ràpidament cap a casa.

Per tant, en arribar a casa, has de fer la convalescència que no fas a l’hospital i, sobre tot, si has tingut efectes secundaris de l’anestèsia com va patir la meva dona.

En un principi, tot apuntava que el dia següent ja podia anar a treballar. Però després de ser operada li van dir que l’anirien trucant a casa per a veure com es trobava. Quan els va recordar que cada dia s’havia d’alçar a ¼ de 6 del matí per anar a treballar a Tarragona, els va agafar el canguelo.

Llavors li van dir que d’això res de res i que durant uns dies s’havia de quedar fent repòs a casa. Per tant, necessitava que li fessin la corresponent baixa laboral.

Abans, quan hi havia ingrés hospitalari (no ambulatori), com a familiar directe, tenies 3 dies de permís retribuït. Ara, com que les retallades i la pèrdua de drets també han arribat a l’administració, volen que justifiques l’eventualitat.    

No n’hi ha prou que ho acreditis amb l’informe de l’operació i el justificant de baixa laboral; també cal que aportis un informe mèdic que acrediti que, la persona operada, necessita l’assistència d’una altra persona.

Compreneu la situació? A l’hospital t’envien cap a casa per a que passis allí els postoperatori, però el familiar (en aquest cas jo) ho ha de justificar per dues vegades.

La situació, des del nostre punt de vista, és del tot inversemblant i només s’entén en l’actual context de pèrdua de tot tipus de drets.

EL QUÈ TENIM QUE VEURE

Aquest matí, un company de treball ha aparegut per l’oficina amb crosses.
Ahir al vespre un mal gest va fer que es fes un esquinç  al genoll. Tenia la cama tan inflamada que havia d’anar sense sabata.
El company de treball no portava la baixa. Ni el metge li va fer ni ell la vol. El motiu és que a partir de l’octubre, quan un treballador públic està de baixa, els 3 primers dies sé li descompta el 50 % del seu salari; entre el 4t i el 20è, el 25 % i només a partir del dia 21 rep la totalitat del seu salari (al menys que hi hagi hospitalització o intervenció quirúrgica) Hi ha molts treballadors que, per la seva situació familiar, no pot deixar de cobrar el seu salari complert.  
Aquesta mesura que pretén reduir l’absentisme laboral pot arribar a ser del tot injusta. Evidentment no és el mateix un que no vagi a treballar amb l’excusa d’un mal de cap que un que, com el cas del meu company, ha tingut, diguem-li, un accident domèstic que s’hauria de curar fent el màxim repòs possible.
Evidentment, el meu company, si ve a treballar no podrà rendir el 100 %, ja que la seva mobilitat és força reduïda i, la seva feina requereix que es tingui que alçar sovint per atendre al públic. Segurament s’acabarà donant-li feina interna apartada del taulell, però tot i així, ha d’estar amb la cama enlaire amb les molèsties que això li suposarà.
El cas del meu company només és un exemple de tants i tants que hi deuen haver al llarg de la geografia espanyola (i el que encara queden per venir...); però és un clar exemple de la pèrdua de drets socials que està patint el món laboral en general.

També queda palès que, com passa quasi sempre, ho acaben pagant justos per pecadors. Està clar que a l’administració hi ha gent que ha fet abusos, però de vegades ha comptat amb el beneplàcit del cap de l’oficina que ho ha tolerat. Si s’haguessin obert més expedients sancionadors quan era hora per aquests tipus de conductes, molt possiblement, els qui ens hem comportat correctament, no hauríem de patir ara aquestes decisions arbitràries preses per uns polítics que fan de tot menys governar. 

JO NO VAIG VOTAR EL PP... PERÒ EL BOTARIA!!  

PER QUÈ NO S’HA DE VOTAR A MAS? (inclou el vídeo Catalunya: Finlàndia o Guinea Equatorial?)

Per molts d’arguments que et doni, si estàs convençut/uda, que la millor opció per a Catalunya és votar CiU, no et convenceré, per tant, és del tot inútil que segueixis llegint.
Encara que també és possible que tinguis curiositat i vulguis saber els motius que tinc per a dir-ho. 
 
Primer.- Per l’oportunisme de CiU. Tret del sector més sobiranista de CDC, la federació mai com ara havia donat un missatge independentista. Sense cap mena de dubte el canvi es va produir després de l’èxit de la manifestació de l’11 de setembre. Aquell dia Mas se’n va adonar que havia de capitalitzar la veu del poble. Després de reunir-se amb Rajoy per a demanar-li el pacte fiscal (l’eix principal del seu programa electoral)i davant la negativa d’aquest, Mas va optar per fer un gir de 180 graus. Havia de buscar una nova estratègia i el camí cap a la independència va ser la sortida ideal. 
 
Segon.- Malgrat el punt anterior, Mas i els seus han obviat durant tota la campanya electoral donar un missatge independentista i s’han limitat a parlar de consulta popular que, d’altra banda, hauran de fer per complir el mandat del Parlament.   
 
Tercer.- No us deixeu enganyar. L’avançament electoral es deu a l’interès general, sinó que ve motivat pels interessos electoral de la federació nacionalista.  
Mas intenta tapar així les seves pròpies vergonyes (casos de corrupció que han salpicat, sobre tot, al seu partit –CDC-) i, també, que la ciutadania l’avali per a poder seguir practicant polítiques de retallades socials de tota mena tal i com va fer dos dies després de les darreres eleccions generals fetes el 20-N de l’any passat quan, per primera vegada, CiU va ser la força més votada a Catalunya.

Molts convergents (en aquests temes no m’agrada generalitzar) porten la corrupció als seus gents. Començat pel cas Banca Catalana (tancat en fals segons molts experts) passant pel cobrament de comissions pels contractes atorgats (sé sap que una d’aquestes empreses va ser Ferrovial) o, pot ser, el cas més conegut, el cas Palau de la Música amb la inculpació de l’extresorer Daniel Osàcar.  

A tots aquests que apunten directament a la direcció nacional, hauria que sumar-hi els que han afectat a persones més concretes, com és el cas de l’expresident de l’ICS  Josep Prat. 
(Mireu això)

Quart.- Perquè només té dos fulls de ruta: un és la independència (o això insinua) i l'altre no el diu. Per què serà? Per què són més retallades? 
 
Cinquè.- Perquè Mas menteix (o falta a la veritat) Al debat a 7 que va emetre TV3 diumenge per la nit, quan es va acusar a l’actual govern de la Generalitat de retallar prestacions socials, Mas va defensar-se que al pressupost de 2011, la despesa social, percentualment, és superior a la dels governs del Tripartit... I es va quedar tan ample.
Des del meu punt de vista això demostra que té una cara dura impressionant. Els pressupostos consten d’un indeterminat número de capítols; tants com àrees tingui l’administració. Si tu retalles d’aquí i d’allí... Sí deixes el capítol d’inversions en infraestructures reduït a la mínima expressió, els pressupostos baixen considerablement. Aquest fet pot donar com a resultat que la partida destinada a serveix socials sigui, percentualment parlant (mai en números absoluts) superior a la de anys anteriors. Però la quantitat de diners destinada a sufragar la despesa social (llei de la dependència i d’altres) ha baixat de forma ostensible. I sinó, què els hi pregunten als beneficiaris i als seus cuidadors.
 
Com deia Barragan: Comprende? 

EL DARRER DIA DE VACANCES

Passeig marítim de l'Ampolla. 

Avui acabo les vacances del 2012. L’any que ve, per obra i gràcia del PP tindré 3 dies menys. Per tant, avui, també és el darrer cop que puc gaudir d’aquest dia de vacances guanyat gràcies a l’haver treballat durant 24 anys per al mateix "empresari". Ara ja en porto quasi 27.

Tinc companyes de treball que en porten quasi 40 i els dies que perdran l’any 2013 seran molts més.

El govern del PP, en lloc d’incentivar els treballadors públics que més temps portem a l’Administració, el que ha fet, és equiparar-nos a tots indiferentment si acabes d’entrar o, com he dit abans, portes 40 anys de servei. Per a mi ni és just ni és legal, ja que com més dies et treuen, no només de vacances, sinó també de lliure disposició, el que estan fent és un greuge comparatiu amb els que porten menys anys treballats.

Ara mateix he estat, com aquell que diu, 3 setmanes de vacances. La resta que em quedava per a fer. Durant aquestes tres setmanes l’Administració, a diferència dels professors o professionals de la sanitat, no ha contractat ningú. Entre els meus companys s’han hagut de repartir la meva feina, igual que vaig fer jo quan ells van estar de vacances, majoritàriament, el passat agost.

Algú em pot dir que s’estalvia l’Administració de treure’ns vacances i dies de lliure disposició? En aquests cas, evidentment, res de res. Com he dit tantes i tantes vegades el que ha fet el PP és treure’ns drets adquirits gràcies a molts d’anys de negociacions i lluites sindicals.

A part d’aquest dies també ens ha tret la paga extraordinària de Nadal. Això sí, ens ha deixat la paupèrrima productivitat que ens donen periòdicament. I per què? Perquè l’elit de la casa, es a dir, el cos d’Inspectors d’Hisenda si que cobren una suculent productivitat i es clar, aquesta partida és intocable.  

El passat divendres vaig poder veure la pel·lícula Holocaust a 8TV. M’agradaria que ningú m’interpretés malament ni que tragués les meues paraules de context, però en cert manera, l’argument de la pel·lícula em va recordar el que està fent el govern de Mariano Rajoy amb la ciutadania en general.

Holocaust començar després de la victòria de Hitler i com poc a poc es van anar suprimint drets als jueus alemanys. Al principi, alguns jueus van optar per anar-se’n d’Alemanya, molts cap els Estats Units, però d’altres van pensar que aquella situació seria temporal i que, finalment, quan Hitler tindria tot el poder que desitjava, s’oblidaria d’ells.

Però poc a poc la repressió sobre els jueus es va fer més gran; cada cop tenien menys drets i cada cop la moral dels jueus anava minvant. L’exèrcit alemany va envair Polònia i va usar amb els jueus (alguns autòctons, d’altres emigrats o deportats d’Alemanya) la mateixa política. Els seus barris es van convertir en territoris jueus autònoms i hi van construir murs per evitar-ne les fugides (com passa ara amb els territoris palestins que hi ha a Israel)

Al final, el jueus, quan sortien dels seus guetos a les hores permeses, ja no podien ni portar cap tipus de bossa, sota l’amenaça de ser detinguts.

I què van fer els jueus mentrestant? Res. Ni es van manifestar ni es van revoltar, ni van prendre cap mesura. I així els va anar. 

EL FRACÀS ESCOLAR

Ahir, el Periódico de Catalunya, dintre de les pàgines de societat, portava un estudi sobre el fracàs escolar a Catalunya i a Espanya i el comparava amb el d’Europa.
Certament a Catalunya, el fracàs escolar està per sota de l’espanyol, però la distància és tan minsa que no val la pena tenir-la en compte. L’europeu està, malauradament, a molta distància, massa...
Només unes dades ràpides. En nivell 1 (comprensió lectora) el català es situa en un 13,5 %, mentre que l’espanyol està en un 19,6 % i l’europeu es situa en un 20 %.  És l’únic cas on els escolars europeus estan més endarrerits.
En quan a l’abandonament dels estudis (que per a mi és el que representa el veritable fracàs escolar), el català està en un 26 %, l’espanyol en un 26,5 i l’europeu en un 13,5!
Una dada més, el de la població entre els 15 i 24 amb estudis secundaris: Catalunya té un 62,7 i Espanya un 61,7, mentre que Europa està en un 79,5.
A primera hora del matí, havia escoltat per la ràdio que si només s’avaluessin les noies, el nivells educatius estarien a l’alçada dels de Noruega. No ho van dir, però m’imagino que hi tenen que veure diversos factors: el primer és que les noies maduren més aviat, la qual cosa les fa ser més responsables (sempre generalitzant) Un altre factor seria que als nois els hi és molt més fàcil trobar feina sense estudis universitaris: la majoria dels llocs de treball de fàbriques, tallers, construcció, etc. estan ocupats per homes.
Per molt que els responsables educatius (Wert i Rigau) diguin que les retallades que està patint l’ensenyament no afectaran el fracàs escolar i que, el que faran, serà millorar la qualitat de l’ensenyament, algú s’ho creu? La manca d’inversió en una àrea tan essencial del desenvolupament humà acabarà repercutint directament la formació dels nostres joves i els condicionarà molt el seu futur. Ara bé, si els nostres governants el que volen és tenir ma d’obra barata i sense qualificar que pugui competir amb la majoria d’immigrants que arriben bàsicament en pastera per l’estret de Gibraltar, evidentment, aconseguiran els seu propòsit.

L’altre dia m’explicaven que els professor fixes (els qui tenen les oposicions aprovades o els que formen part de les plantilles orgàniques dels col·legis), des del dia 3 de setembre estan preparant l’inici de curs. Però la Generalitat ha acordat que els interins, els que ocupin les places dels qui estan de baixa, cobraran per hores. Es a dir, hora treballada, hora cobrada. Per tant, s’incorporaran a partir del dia 12 que serà quan comenci el curs lectiu 2012-2013. Llavors, els altres professors, els fixes, hauran de fer un sobre esforç per a posar al dia i explicar-los el programa educatiu del centre. Algú els agrairà aquest sobre esforç.

Ara vull explicar-vos una anècdota estretament relacionada amb el fracàs escolar.
M’ho va explicar una dona de l’Ametlla de Mar i la protagonista de la historieta és sa neboda, avui mestra.
Quan aquesta noi va arribar a la universitat es va quedar tota estranyada: hi havia nois!!
Sembla ser que durant els dos anys de batxillerat, a la seva classe no hi havia cap noi, tot eren noies. Sense voler-ho, possiblement, al final, ni es devia d’estranyar. Els nois, m’imagino, uns devien d’anar a la mar, com havien fet abans els seus pares i els seus iaios i els altres havien abandonat els estudis per anar-se’n a treballar a la construcció que era l’activitat que més demanda tenia de llocs de treball i que pagava uns bons salaris.
Per acabar una darrera data de l’estudi: A Espanya, el 51,6 % dels joves entre els 16 i els 24 anys estan aturats. Mentre es retarda l’edat de jubilació als 67. Veure per acabar creient...  

DIARI DE L’AGOST. DIA 14 (dimarts)

Pàgina de la RA on hi surt 6 vegades Manolito.

+ SECATRISME A AMPOSTA

Hi ha vegades que els petits detalls passen desapercebuts per al gran públic, però creieu-me que existeixen i que es fan de forma totalment premeditada.

Sabeu, perquè n’he parlat més vegades del sectarisme que imposa Convergència a la nostra ciutat i un bon exemple queda reflectit a la Revista Amposta. Si hi doneu un cop d’ull no trigareu en adonar-vos que surten fotos del sinyó Ancalde per tot arreu, sobre tot a les primeres pàgines que és on més sé parla de l’actualitat local. De vegades a la mateixa pàgina s’hi poden veure fins a 3 fotos (o més) on surt Manolito. En canvi es fa estrany veure als membres de l’oposició encara que hagin assistit a l’acte. El consell de redacció monocolor (es a dir, integrat només per gent de confiança de l’equip de govern), se’n encarrega de posar només aquelles fotos on hi surten ells i fer invisibles a la resta de regidors.  

Ahir, durant l’entrega de copes i medalles als guanyadors de les diferents categories de la cursa popular de festes majors es va poder veure un altre cas de sectarisme polític. Començant pels alevins (o fins i tot més menuts) i acabant pels veterans (com per exemple el cas de Rogelio Martín Perales que va guanyar en aquesta categoria però que no es va esperar a rebre el trofeu), hi van haver un total de 12 categories i per tant havien de ser 12 lliuraments de copes, però la absència esmentada de Rogelio va fer que, al final foren 11. Us deia al meu diari d’ahir dilluns que els trofeus van ser entregats per les següents persones: l’Ancalde, el Regidor d’Esports, la diputada al Parlament Anabel Marco i el regidor de l’oposició Antoni Espanya. Bé, els trofeus als guanyadors es van repartir de la següent manera: Primer classificat, Manolito amb 5 lliuraments; segon classificat, el Regidor d’Esports amb 4 i, finalment, la diputada i el regidor amb 1 cadascú. Si algú no s’ho creu i vol veure les fotos, només cal que m’ho digui ja que en tinc la mostra gràfica.     

JOAN ORTEGA ANUNCIA MÉS RETALLADES

La Vicepresidenta del Govern català i Presidenta en funcions ha dit que caldrà fer més ero’s a determinades empreses públiques ja que, al seu parer, tenen les plantilles sobredimensionades. Qui ha col·locat a tanta gent? I els vots que els han fet guanyar? Sense comentaris.

També ha reconegut que de cara l’any 2013 igual s’hauran de seguir retallant el sous als treballadors públics. De veritat hi havia gent tan ignorant que no s’ho veia venir?  

Parc Nacional de Garajonay. Bosc de laurisilva. 

LA XACRA DE L’ESTIU: ELS INDENDIS

A primera hora de la tarda (per la forma que s’ha donat la notícia he entès que ja feia més hores) s’ha tornat a produir un altre incendi a l’Alt Empordà. Quan s’ha anunciat s’ha dit que hi havia diversos mitjans aeris i terrestres que estaven lluitant contra les flames. Quan es tarda a mobilitzar a tots els efectius i que arribin al lloc?

El que és trist és l’incendi de l’illa canària de la Gomera. Fa uns anys vaig tenir el plaer de visitar-la i una de les coses que et mostren és el parc nacional de Garajonay amb una vegetació única de l’època del terciari anomenada laurisilva (selva de llorer) Una gran desgràcia!   

400 EUROS PODEN DONAR PER A MOLT

Rajoy ha anunciat un dia abans de que s’acabi la prestació, que prorroga l’ajut de 400 euros a aquelles persones a qui se’ls hi ha acabat la prestació de l’atur i ho ha fet després de parlar amb el Rei que, recordem-ho, la setmana passada va rebre als dos màxims representants sindicals. Casualitat? Personalment penso que no.

Durant els darrers dies s’ha estat especulant que el govern del PP eliminaria aquest ajut de subsistència.

UNIÓ DE SINDICATS

En els darrers mesos, des de que el govern de Rajoy comences a retallar drets, salaris,  prestacions i tot allò que sé li posava pel davant, la unitat d’acció entre les dos centrals sindicals més grans ha estat un fet. La UGT i CC.OO. han sumat esforços per a lluitar contra la injustícia social que representen les polítiques del PP. Ahir mateix vaig escoltar al màxim dirigent de la UGT de Catalunya Pepe Álvarez que va dir que no descartava que en el futur les dues centrals sindicals pugui arribar a fusionar-se. A mi no em sembla malament. Sempre s’ha dit que la unió fa la força!    

MOURINHO ORFE DE IAIES

L’entrenador del Madrid, aquell que el Barça va rebutjar, ahir va demanar que es dirigissin a ell anomenant-lo l’Únic. Potser si ara que Guardiola s’ha agafat un any sabàtic, però em sembla que Mourinho és una mica megalòman. Com diem els catalans, no té iaia, o en aquest cas, ho en va conèixer cap de les dues.  

DIARI DE L’AGOST. DIA 8 (dimecres)

EL SÚPER DIMARTS D’AHIR
Aquest cop no he volgut ser original a l’hora de qualificar el dia d’ahir olímpicament parlant. L’expressió “súper dimarts” s’utilitza durant les primàries americanes per a designar uns determinats dimarts que concentren un gran nombre d’eleccions estatals.
El d’ahir, a Londres, va reportar l’alegria als esportistes espanyols i, per extensió als diferents aficionats, sobre tots a aquells seguidors dels espots que van aconseguir medalla. En total van ser 3: or per a Marina Alabau en windsurf, plata per a Ona Carbonell i la tarragonina Andrea Fuentes en natació sincronitzada i una plata més per  Javier Gómez Nolla en triatló. A més a més, les noies del waterpolo van assegurar-se la plata al passar a la final olímpica. LES DONES AL PODER!! Si us heu fixat (m’imagino que sí, fins ara, totes les medalles menys una les han aconseguit les dones i l’aigua ha estat present a totes les proves.
Avui, David Cal, l’esportista espanyo que més medalles olímpiques ha aconseguit, ha guanyat la plata en C-1 1.000 metres.
 
EL PP S’ENFONSA I EL PSOE NO REMUNTA
Segons la darrera enquesta d’opinió, el PP baixava 8 punts abans del gran “cop de destral” del passat juliol. És de suposar que si l’enquesta fos posterior la davallada encara seria més gran, ja que del col·lectiu de funcionaris de l’estat que, d’on, segur, Rajoy va obtenir molts milers de vots, després d’eliminar-nos la paga extra de Nadal, no el votarien. Per tant caldria parlar d’un descens històric que ni els PSOE en el pitjor dels seus moments va patir.
Quedeu-vos amb aquesta idea. Recordeu perquè el PP amb Rajoy va perdre les eleccions generals de 2004? Per mentiders i no voler acceptar que l’atemptat de l’11-M va ser obra d’un grup terrorista islàmic. Què ha fet el PP al 2012? Mentir a la ciutadania presentant un programa electoral del que no ha complert res.
No obstant això, el PSOE no remunta. L’efecte balança de braços que quan un puja, l’altre baixa, no existeix en aquest cas. El PSOE a dures penes guanya 1 punt, mentre que IU en puja més de 2, mentre que la UPiD de Rosa Díez en guanya aproximadament 2 i CiU baixaria unes imperceptibles 2 dècimes.
Sobre la valoració dels líders cal dir que cap d’ells aprova i que ni tant sols arriben al 4 %, la qual cosa demostra la desconfiança de la ciutadania en la classe política d’aquest país. La més valorada és la Rosa Díez, seguida de Duran i Lleida (sempre he pensat que no el coneixen prou) i Cayo Lara. Rajoy està més ben valorat que Rubalcaba (què s’ho facin mirar...) 
 
L’IVA JA ENS AFECTA AQUEST MATEIX MES D’AGOST
Encara que oficialment els nous tipus de l’IVA no començaran a aplicar-se fins l’1 de setembre, el govern permet aplicar els nous tipus als consums d’electricitat, aigua, gas i telèfon que es consumirà aquest mateix mes, però que es facturarà a partir del proper. 
 
L’ONADA DE CALOR QUE VE
Es preveu que a partir d’avui arribi una onada de calor saharià. Divendres i dissabte seran els dos dies més afectats. Com a mesura de prevenció, a partir d’avui mateix es tancarà l’accés als Ports. Si volíeu anar d’excursió, caldrà que anéssiu pensant en altres alternatives. 
 
COMENÇA LA VEREMA

I jo que em pensava que no es veremava fins el setembre! El conegut celler RAIMAT començarà avui mateix la verema de les seves vinyes. Sembla ser que cada any és el primer celler en fer-ho. Però aquest any hi ha una novetat important i sorprenent: només es veremarà per la nit des de les 10 fins les 6 del matí. El motiu és que quan el raïm entra a la cava, s’ha de refredar i si es verema per la nit, no està tan calent com si es recol·lecta durant el dia. 

 

MÉS RETALLADES
El govern ha anunciat que podrà acomiadar als treballadors públics (no funcionaris) que cregui convenient. S’ha obert la veda!
Pel que sembla, també pensa eliminar l’ajut de 400 euros que ara reben els aturats als que se’ls hi acabat la prestació de l’atur. No ho han comunicat oficialment, però tot sembla que serà així.
I, per últim, volen fer pagar 700 euros als immigrants que estiguin en situació irregular. El mateix import que pagaran els rics.
Una pregunta: Qui manté a aquests il·legals? Cert que de vegades estan a càrrec de les seves famílies, però en molts de casos treballen irregularment perquè algú els hi dóna feina.

RAMON, UN FUNCIONARI DESENCANTAT (com tants)

Vaig trobar-me am Ramon, professor d’Educació Física a l’entorn del Centre de Tecnificació d’Amposta. Li vaig preguntar si estava de vacances i em va dir que “mig, mig”. Em va explicar que per al curs que ve, a la seva secció i haurà menys professors (crec que recordar que em va dir 4,5 menys –perdoneu si no són tants-)
El vaig veure desencantat, decebut de com estan funcionant les coses. “Per al curs que ve estrenem cou institut i no tinc cap il·lusió... “ –em va dir-.
Conec a Ramon des de fa molts d’anys. La nit que el vaig conèixer estava sopant amb la meva colla del poble durant el sopar del bou de la festa major. Mentre algun amic i jo mateix varem marxar a deixar les taules, a Ramon el van xopar tot. Llavors era típic tirar-se aigua i Ramon no la va poder esquivar. A ma mare li va fer tanta pena que el va convidar anar a casa per a deixa-li uns pantalons meus. Només hi havia un petit problema: no se’ls podia cordar i li sobraven camals. I és que Ramon era i és, una mica més doble que jo, però també més baix.
Ramon em va seguir explicant que fa uns anys va fer uns projectes per al nou institut: un d’excursionisme, un altre sobre un taller de bicicletes...
-“De tot allò, no es farà res... El nou director no s’ha implicat...”. –Em va continuar dient-.
I encara més sorprenent: “L’institut compta amb una  cuina i un menjador que, de moment no funcionaran...; potser a la cuina acabarem fent el taller de bicicletes”. Cal deduir que s’ha fet una despesa innecessària , com ha passat en tantes i tantes coses.

Quan comenci el curs Ramon farà la seva tasca pedagògica sense deixar que l’afectin les circumstàncies. És un bon educador i sap que l’educació dels joves és primordial i ha de passar per sobre de tots els problemes que hi puguin haver.

Però d’altres, estic segur, que no pensaran igual i la seva actitud negativa anirà en detriment de l’ensenyament dels nostres joves.
Qui en té la culpa? Mai s’hauria hagut d’arribar al punt que estem i, imagino, que estarà condicionat a la forma de ser de cada individu. Els qui, com Ramon siguin educadors per vocació, se seguiran entregant amb cos i ànima oblidant-se de que el govern els ha retallat el sou. En canvi, a d’altres que han arribat al món de l’ensenyament buscant una sortida professional per a guanyar-se la vida, potser no pensen igual.  

DIARI DE L’AGOST. Dia 6 (dilluns)

LA MEDALLA QUE ENCARA NO HO ÉS
Ahir tampoc es va aconseguir cap “metall”. La delegació espanyola segueix perdent efectius i, els que se’n van cap a casa, com a molt, s’emporten un diploma olímpic (llocs entre el 4 i el 8)
No obstant, la windsurfista andalusa Marina Alabau ahir, pràcticament sé la va assegurar i, amb tota probabilitat, serà d’or, només cal que arribi la setena. També les nedadores de la sincronitzada Andrea Fuentes i Ona Carbonell, en poden aconseguir una en la modalitat de duet. L’or sembla que no està al seu abast, però sí la plata o el bronze. 
   
MÉS SOBRE ELS JJ.OO.
Ahir també van eliminar a un dels representants espanyols de “fosso olímpic” (tir al plat –per a què ens entenguem-) Avui en competeixen dos mes. A les nostres terres hi ha un gran tirador que ha estat fins i tot campió del món. Estic parlant del roqueter Joan Alcoba.
El meu lloc de treball em permet conèixer molta gent i, de tant en tan, algun personatge conegut, com l’Esteban Martín, Andreu Carranza, etc. Joan Alcoba va passar l’any passat i li vaig preguntar si estava preparant les olimpíades. Em va respondre que no, ja que la federació havia apostat per esportistes més joves. Més joves potser sí, però també amb menys possibilitats de penjar-se una medalla.
Cal dir però que el toledà Jesús Serrano s'ha classificat per a la final amb moltes possibilitats de medalla, però... Cinquè!!! DIPLOMA OLÍMPIC!! 
 
I MÉS...
El jugador català de hoquei herba Àlex Fàbregas ha tingut que tancar el seu compte de Twitter pe rebre amenaces de mort per una entrevista que va donar al diari Ara on deia més o menys el següent: “Competeixo per Espanya perquè no ho puc fer per Catalunya i m’agrada més escoltar els Segadors que no l’himne d’Espanya”. Són molts que pensen com ell i que ho gosen dir-ho. El diputat d’ERC Joan Tardà ha sortit en la seva defensa i ha declarat: “Les amenaces d mort rebudes x Alex Fàbregas x declarar els seus sentiments nacionals evidencien com està d malalta la societat espanyola” (literalment)
 
EL COTXE DEL “SINYÓ ANCALDE”
Fa dies que no veig el flamant Ranger Rover que portava “l’ancalde”. Encara més, l’altre dia vaig veure aparcat prop de l’Hospital comarcal el seu Mazda amb la targeta d’aparcament ben visible. Què ha passat amb el Rr? (*)
O el té ben amagat i només el treu per anar a Barcelona (podria ser que algú li hagués aconsellat de fer-ho així) o l’ha hagut de tornar.
Aquesta segona opció no és gens descabellada, ja que el Consorci de Salut i Social de Catalunya que presideix Manolito està passant per greus problemes econòmics i, la prova del mateix és que s’ha hagut d’hipotecar la seva seu per aconseguit liquiditat. Si el cotxe s’havia adquirit per la modalitat de “rènting”, no és possible que li hagin demanat que el retornés?
Seguiré a l’aguait! 
 
L’HOSPITAL COMARCAL D’AMPOSTA
I parlant de l’Hospital comarcal d’Amposta. Sembla ser que serà un dels centres concertats on els treballadors no cobraran a final de més (al menys la nòmina sencera)

Des d’aquí la meva solidaritat cap e tots els treballadors i treballadores de “la Clínica”, als qui desitjo que arribin els bons temps com més aviat millor.

DIARI DE L’AGOST. DIA 4 (dissabte)

TERCERA MEDALLA PER A ESPANYA. SEGONA PER A CATALUNYA.

La Mireia Belmonte va guanyar ahir un altra medalla de plata (d’argent com diuen el cultes) És la segona que guanya i la tercera de la delegació espanyola i també la tercera que guanyen les dones, per a que després es digui... Aquesta segona a la prova dels 800 metres lliures.

DOS ÚNICS CAMINS.

Ahir, Gaspar Llamazares, diputat d’IU i fins no fa molt Coordinador nacional d’aquella formació, va dir a ahir (crec recordar que a Oviedo) que Espanya només té dues sortides: el un referèndum per veure si estem d’acord amb l’actual política del govern del PP o eleccions anticipades. Recordar una vegada més que el govern de Rajoy està governant amb “frau Electoral”, ja que res del que està fent ho portava al seu programa al el que va guanyar les eleccions el 20—N, per tant, la ciutadania hauria de poder opinar d’una de les dues formes si li dóna recolzament o no.

6 O 3 EUROS

Un infant que es quedi al menjador escolar haurà de pagar un 6 euros. No totes les famílies poden pagar aquesta quantitat, ja que, pe exemple, portar-se de casa un entrepà, una peça de fuita o un iogurt i una ampolla petita d’aigua és força més barat. El departament d’Ensenyament va dir que autoritzaria a portar-se la carmanyola de casa. Però ara diu que, encara que els nens es portin el dinar de casa igual hauran de pagar 3 euros er l’ús del microones, cost dels monitors, neteja, etc. Tot plegat resulta de vodevil! Si s’han de pagar 3 euros només per usar les instal·lacions escolars, valdrà la pena portar-se el menjar de casa? Personalment opino que no.

L’ART (O NO) DE PARLAR I NO DIR RES

El recordat Rafel Genovés, secretari general de la UGT del Baix Maestrat, parlava i parlava, finalment em preguntava: “Has entès alguna cosa?” I jo li responia: “No”. I continuava: “Així parla Felipe González i queca bé”.

Rafel Genovés era un gran orador i, de Felipe González ni en parléssim. Ell solet feia canviar l’opinió de la ciutadania com va fer en el cas del referèndum de l’OTAN.

Però no tothom té el do de la paraula. Sense anar més lluny, Mariano Rajoy. Aquest parla i parla i no diu mai res, tal com va passar a la seva compareixença d’ahir després del Consell de Ministres. Potser també és un art, encara que personalment crec que no, ja que tot ho llegeix, no té el do de la improvisació, per tant, no és d’estranyar que quan li preguntis alguna cosa, prefereix callar i opinar el dia següent.

De totes formes, per a tots aquells que encara no us en heu assabentat, Rajoy està preparant un altre cop de destral de més de 100 milions d’euros (concretament de 102.149) que afectarà sobre tot l’ensenyament i la sanitat.

Au, fins demà...            

COMPARACIONS

Com a socialista he tingut que escoltar moltes vegades que el PSOE i el PP són iguals i m’imagino que encara ho tindré que escoltar moltes vegades més.

Jo no puc assegurar que d’haver guanyat Rubalcaba el 20-N hagués aplicat una política econòmica diferent. Mai ho sabrem. Però estic convençut que, al menys, en els temes socials hauria estat molt més sensible.

El PP ha tret la motoserra i ha tallat a tord i dret, sense importar-li el què retallava. De vegades ha retallat per retallar, per exemple amb el tema dels moscosos que gaudim els funcionaris que d’un mínim de 6 (jo en tenia 8 per l’antiguitat) s’ha passat a 3. Quin estalvi significa aquesta mesura? Simplement es tracta de retallar drets.

Bé, quan algú em diu això de que “el PSOE i el PP són iguals”, jo els responc: “Al menys hi ha una gran diferència i és que el PP, a sobre, se’ns en riu a la cara!”.

Cal recordar el ple del Congrés quan Raoy va anunciar les mesures i la frase que sé li va escapar a l’Andrea Fabra, la filla del papa Carlos Fabra, qui va ser tot poderós president de la Diputació de Castelló. Va recordem-la: “Que es fotin”, quan Rajoy anunciava retallades als aturats.

MAI AL JULIOL! (sobre la manifestació d'ahir a Tortosa)

Fins ahir, no recordo haver anat mai a cap manifestació durant el mes de juliol. Fa dos anys va haver a Barcelona una gran manifestació pel “dreta a decidir”, però un problema de salut em va impedir assistir.
Si recordo una concentració de delegats i delegades convocada per la UGT a la plaça Real de Madrid sobre el 20 de juny i amb quasi 40º. Menys mal que estava Luis Eduardo Aute per a fer-nos l’estada més lleugera.
Però és cert, que tampoc mai com ahir, hi havia tants motius per a mobilitzar a la gent.
Si retallar drets, salaris, prestacions i tot tipus d’ajuts no és suficient motiu, potser si que ho és perdre la dignitat, que és el que estem perden o en vies de perdre.
NO fa gaires dies ho deia jo mateix: “La dignitat ja l’hem perdut, ara només ens falta perdre el sentit de l’humor”.  
Però tornem a la manifestació d’ahir a Tortosa. La ciutadania estava convocada a la plaça de Barcelona, la que hi ha al costat mateix del mercat. La gent que anava arribant buscaven refugiar-se a la poca ombra que projectaven els edificis annexes. Salutacions entre els coneguts, bona sintonia i un clima prou distés. Indignats sí, però sembla que encara no el suficient.
Me’n vaig adonar que la concentració estava molt poc monopolitzada pels sindicats. Alguna bandera, sí, però poques. També els escassos polítics que hi assistien estaven en un  prudent segon pla. El protagonisme el tenien els ciutadans. Crec que és així com ha de ser en aquests casos.

Vaig sentir (que no escoltar) una veu per megafonia. Sincerament, no vaig entendre res. Vaig veure que hi havia algú parlant des d’una tarima. De sobte la concentració va començar a caminar per l’avinguda Generalitat, sembla ser que de forma improvisada, es a dir, no prevista. En arribar al carrer Teodor González es girar en sentit ascendent. Després pel carrer Sant Ildefons fins la plaça Alfons XII on està la seu del PP. Allí la manifestació es va aturar uns instants. Es va continuar pel carrer Argentina fins la seu de CiU. Allí es va dissoldre.

Als trams on es podia veure més gent, vaig calcular que devíem de ser unes 1.500 persones. Poques...
Dies així hauria de sortir la majoria de la ciutadania, sobre tot aquells sectors més afectats: aturats, jubilats i pensionistes i, evidentment, els funcionaris. On estaven la majoria dels meus companys?
Sempre hi ha qui pensa que “els seus problemes ja els hi solucionaran els altres”. Així, no m’estranya que el govern de Rajoy cada com ens vagi collant més. Potser ens ho mereixem...   Primer per votar-los (els qui els van votar, per suposat) i després per deixar-nos trepitjar.  

FOTOS MANIFESTACIÓ 19-07-2012

EL TITULAR DEL DIA 18-07-2012

Caricatura de Vizcarra.

Llegit al Periódico: “Elgovern portarà al Constitucional les retallades de Rajoy que CiU va proposar”. 
 
A veure, cal analitzar-ho detengudament:  CiU, el partit sostenidor del govern de Catalunya, proposa unes retallades què, quan Rajoy les aprova, el govern català, les porta al Constitucional.
Perdoneu-me però sembla de “xist”.

Una vegada vaig viure una situació semblant. Fa uns anys, a principis de segle, formava part de la Junta de Personal (el comitè d’empresa del personal funcionari) de la AEAT de Tarragona. Dels 11 membres que érem , n’hi havia un que sempre havia de ser la nota discordant. Representava a la CGT, un sindicat d’inspiració àcrata. Les seves propostes eren sempre tan estrafolàries que la resta de delegats mai hi estàvem d’acord.

Un dia va aportar una proposta del tot coherent i interessant (no recordo quina, la veritat) i, a la resta de membres de la Junta ens va sembla perfecta i, per tant, va ser aprovada per tots els  presents menys un que hi va votar en contra.  
Qui? El representant de la CGT. El seu raonament va ser aquest: “Jo no puc votar el mateix que voteu vosaltres”.  
És com el joc dels disbarats... O dels despropòsits.

ELS DIVENDRES NEGRES I ELS QUE VESTEIXEN DE BLANC

O de color, o amb estampat de floretes, o llunes, més és ben bé igual. Però és cert que sempre hi ha que no donarà suport al moviment. D’aquí caldria excloure als qui, ocasionalment, no s’han vestit de “dol” perquè s’han oblidat o perquè no han trobar roba negra.
La major part dels qui no es vesteix de negre, tampoc fan vaga les poques vegades que es convoquen, no acudeixen a les manifestacions, ni res de res.
Això sí, normalment són els qui més excuses tenen per a no sumar-se a cap acte reivindicatiu. Aquestes són algunes de es excuses que solen donar:
-Amb “això” de vestir-se de negre no s’aconsegueix res,,,
-On anem amb un dia de vaga... Se’n hauria de fer al menys una setmana...
-Caldria fer vaga el darrer dia de termini de presentació de la renda...
-Els sindicats no van mai units... Així com s’ha de fer pressió per aconseguir les nostres reivindicacions?
-Etc.

Després del primer “divendres negre” que férem a la nostra Administració, vaig comentar mig en broma mig en serio, que aquells que no s’havien vestit de negre, o eren de CiU o del PP. Potser no tots, però algun d’ells efectivament tenia una d’aquestes afiliacions polítiques. Què haurien fet si els governs fossin d’un altre color, com fa uns anys? Possiblement les seves conductes també haurien estat variades, mentre alguns s’haurien sumat al moviment, d’altres, no. I és que en tot col·lectiu hi ha els “amorfs” als qui no hi ha res que els motivi i que pensen que “ja ho aconseguiran els altres”. Però quan s’aconsegueix alguna cosa, no t’ho agraeixen ni hi renuncien. Bé per ells!

Aquest matí un m’ha dit: “Si tota la reivindicació ha de ser això...; jo només m’hi sumaré quan es comencin a cremar taules...”. Li he di que hi anés començant. No li ha semblat bé la idea.
No tots els moviments reivindicatius han estat bèl·lics. Gandhi va promoure la lluita pacífica. La dels “divendres negres” ho és i cada divendres va agafant més empenta.  El moviment va començar a l’Ajuntament de Madrid i els treballadors de l’Agència Tributària els varem imitar.
Cal recordar també el moviment social que va significar la lluita contra el PHN durant el segon mandat d’Aznar. En aquell cas el moviment era “blau” i va aconseguir aturar el transvasament i canviar governs.
Aquest matí a Tarragona s’ha fet la primera concentració del moviment “divendres negre” on han participat empleats públics de les diverses administracions: autonòmica, central, local, justícia, etc.  
De moment encara és un moviment incipient, però pot arribar a convertir-se en “imparable”. 

Fotos manifestacions Madrid:    http://www.flickr.com/photos/77048322@N04/sets/72157629930966254/show/  de http://www.fspmadridugt.org/

ENS ELS VOLEN ROBAR

El dia de la inauguració del jutjat nún. 3 d'Amposta.

Quan la setmana passada vaig escoltar per la ràdio que es volien reduir els “partits judicials” de la província de Tarragona, no li vaig donar més importància a la notícia. Però al cap de poques hores, una companya de treball em va dir això: “Saps que volen treure els jutjats d’Amposta?”. Ep! Això ja canvia. La veritat és que dit d’una manera o d’una altra, queda clar el propòsit del Ministeri de Justícia o no.

Fins avui no he pogut confirmar la notícia. De moment, no l’he vist publicada a cap diari o setmanari dels que he consultat. I crec, que de ser cert que es volen eliminar els jutjats d’Amposta (també els de Gandesa i, segurament els de Valls), la notícia és prou important per a tenir-la en consideració.

Encara recordo quan l’únic jutjat d’Amposta estava als baixos de l’edifici consistorial. Més tard es va ampliar a 2 i es va traslladar al principi de l’avinguda de Catalunya, ocupant part dels baixos de l’edifici anomenat popularment com “la bolera”. I, des d’allí, a la seu actual, a la part del darrere del Consell Comarca. Encara recordo quan va venir a inaugurar-lo el Conseller de Justícia del govern de Maragall Josep Maria Vallès.

La seu actual és un modern edifici que té capacitat de fins a 4 jutjats (actualment n’hi ha 3)

Des de fa mol de temps, el grup municipal de PSC d’Amposta ve reclamant un fiscal (fins i tot va presentar una moció al ple de l’Ajuntament sol·licitant-ho), ja que els fiscals que actuen al jutjat d’Amposta només “baixen” uns determinats dies de la setmana de Tortosa.

Sembla ser que el Ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón vol reformar la Justícia. Feina li dono. El món de la justícia és un gegant que no es deixa canvia. La majoria de procediments són arcaic. Jo mateix m’hi trobo pràcticament a diari. Per a demanar justícia gratuïta els hi demanen un certificat de renda. Pràcticament la totalitat dels organismes oficials (sobre tot els que donen tot tipus d’ajuts, ja siguin beques d’estudi, subvencions, etc.) tenen signat un conveni amb l’Agència Tributària pel qual, poden veure les dades dels peticionari sempre que no hi hagi cap incidència, com per exemple no haver fet la renda i tenir obligació de fer-la. Justícia no. Ni en tenen ni el volen. Per ells els hi és molt més còmode així. S’excusen que el conveni el tindria que signar el Consell General del Poder Judicial. Em dona el mateix...

Però tornen al cas que ens ocupa. De ser cert el rumor de que volen eliminar seus judicials, què passarà amb els jutges, funcionaris i resta de personal? Cabrà tot el personal d’Amposta i Gandesa a Tortosa? O és que es pensa tirar personal al carrer i reubicar jutges, fiscals i secretaris judicials?

Si la Justícia ja de per si és lenta i hi ha procediments que es fan vells pels jutjats, pensen millorar-la reduint efectius? De ser així, penso que s’equivoquen.

Recordo que fa anys hi va haver una campanya a favor de la n-340 quan es parlava de desdoblament per l’interior que deia: “Què no ens la robin” (o alguna cosa així, d’aquí el títol d’aquest comentari) Per tant, crec (i ho dic una vegada més, de ser cert el rumor que corre) que tots els organismes en seu al territori (començant per l’Ajuntament d’Amposta, però també de la resta del Montsià, així com el Consell Comarcal, delegacions del Govern de la Generalitat, etc.) s’haurien de moure per a conservar els jutjats... Què no ens els robin!!

Posicionament de la UGT, sector Justícia. 

Hemos solicitado formalmente por escrito integrar la nueva Comisión  Institucional para la elaboración de propuestas  de reforma de Ley Orgánica del Poder judicial y de Ley de Demarcación y  Planta Judicial, en las cuales se prevé que estén representados todos los colectivos de la Administración de Justicia y que actualmente integran, Jueces, Abogados, Procuradores, excepto las organizaciones sindicales que somos los representantes legales de todos los trabajadores.

Desde UGT creemos que debemos de participar, aportando un punto de vista distinto a las voces que se están oyendo y que únicamente hacen hincapié en el recorte y en una pretendida eficacia.

Asimismo manifestamos nuestra oposición al informe emitido por el Consejo General del Poder Judicial, aprobado por el pleno del mismo con fecha  3 de Mayo último, sobre los recortes de determinados partidos judiciales.

Aún siendo conscientes que dicho informe no es vinculante y únicamente es orientativo para la futura Ley de Demarcación y Planta Judicial, en la que también tienen que emitir informe las Comunidades Autónomas con transferencias en materia de justicia, consideramos un gran recorte en el servicio que presta la Administración de Justicia al ciudadano al alejarlo cada vez más de los servicios públicos. En las Comunidades con peso rural se condena a esas zonas, a una mayor marginación.

Tampoco, una vez más, se ha pensado en los trabajadores al preverse su traslado  forzoso y lo que todo eso implica para ellos y sus familias. Económicamente tampoco lo consideramos adecuado pues para llevar a cabo la amplia reforma pretendida se tendría que remodelar muchos edificios y abandonar otros que son relativamente nuevos, que fueron muy costosos y que en su momento se pusieron como ejemplo de la importancia de acercar la justicia al ciudadano.

Desde UGT exigimos ejercer la legitimación y participar en todo aquello que afecte a los derechos de  todos los trabajadores de la Administración de Justicia como pilares fundamentales de la misma, y nos opondremos a unos nuevos recortes de nuestros derechos con todos los medios a nuestro alcance.