dimecres, 30 de maig del 2018
MÉS DE 40 ANYS AMAGAT
En l’actualitat, pràcticament no queda gent
viva que ens puguin parlar del que va representar la II República espanyola.
Mons pares (que afortunadament encara viuen i conserven bones les seves
capacitats mentals), quan va començar la guerra eren massa menuts (7 i 3 anys
respectivament) per a recordar, per exemple, que a l’escola s’ensenyava
bàsicament en català.
Si aquest any vau visitar la Festa del Mercat
a la Plaça d’Amposta, potser fóreu dels afortunats en escoltar de la boca de
José María Pons la petita història de l’escut de la Generalitat que apareixia
al punt de llibre amb que obsequiava a tots aquells que s’apropaven curiosos a
veure com feia funcionar la impressora que tenia.
La història de l’escut de la Generalitat de la
Impremta Ampostina comença abans de la guerra i se va usar mentre Amposta va
estar en zona republicana i, per tant, sota el govern de la Generalitat.
En arribar la dictadura franquista, l’escut va
desaparèixer i prou. Només el padrí de José Maria sabia on estava. Al
tractar-se d’una pesa tan menuda i si tenim en compte que en una impremta hi ha
una gran infinitat de tipus entre la gran varietat de lletres, números i d’altres,
és fàcil comprendre que trobar-la era com buscar una agulla en un paller.
A part d’això no crec que ningú arribes a
sospitar mai que en un lloc com aquell hi pogués haver un escut de la
Generalitat.
El certs és, que tal com va explicar-me José
Maria, l’escut de la Generalitat va sobreviure a un primer trasllat, ja que de
la ubicació inicial a un dels carrerons que hi ha pels voltants de la plaça de
l’Ajuntament se va traslladar al carrer del Pont.
En acabar la dictadura i quan tot semblava
tornar a la normalitat, l’escut va aparèixer com per art de màgia.
Actualemt la Impremta Ampostina se troba al carrer Fortuny núm. 33.
dimarts, 29 de maig del 2018
AIGUA CAP AMUNT, AIGUA CAP AVALL
Les comunitats de regants d’Espanya acaben de
celebrar un congrés a la població de Torrevella, província d’Alacant.
De la poca informació que ha transcendit destaca
la petició d’un nou Pla Hidrològic Nacional. Un més... I tot per a prevenir el canvi climàtic.
Quan començo a escriure aquest post, està
plovent... I sembla que ho fa amb ganes. Està plovent després d’una tardor, un
hivern i un inici de primavera que han estat molts més secs del que és habitual
a les nostres terres. Bona prova d’això és l’estat en el que se troba el pantà
d’Ulldecona, pràcticament buit.
Sóc del Delta (bé, adoptiu perquè vaig néixer
a la Galera) i com a tal me’l estimo. L’he sortit a defensar quan ha fet falta
i no dubtaré ni un sol instant tornar-ho a fer quan sigui precís.
Com sabeu al nostre territori, de les diverses
comunitats de regants que hi ha ne destaquen dues: la Comunitat de Regants de l’Esquerra
de l’Ebre o Sindicat Agrícola de l’Ebre i la Comunitat General de Regants del
Canal de la Dreta de l’Ebre.
El de l’Esquerra, el que té la seu a la Casa
de les Aigües de Tortosa (palau Montagut), després de estar governant durant
molts anys per cacics, els anys més durs de la lluita contra el PHN d’Aznar se
va aconseguir desbancar-los i posar al seu lloc regants propers a la Plataforma
en Defensa de l’Ebre. .
Però amb el de la dreta no passa el mateix.
Amb estructures pràcticament medievals, l’actual president ha sabut aturar qualsevol
intent de renovació.
Des de sempre, la majoria de les comunitats de
regants, ambicionen un PHN que els hi faciliti la venda de l’aigua cap a d’altres
conques. Tant cap al Nord com cap al Sud. D’aquí que l’establiment d’un cabal
mínim a l’Ebre sigui tan imprescindible; tot i que encara seria millor que baixés
pel riu l’aigua que ha de baixar sense cap mena d’intromissions externes. I per
a què això pugui ser així s’ha d’acabar amb l’especulació i mercantilisme de l’aigua
i millorar els sistemes de reg per a fer-los més eficients.
Però el que més crida l’atenció de les conclusions
del congrés de Torrevella a l’hora de reclamar un nou PHN és que se posi com
excusa el canvi climàtic. Estructures del segle XIX, teories del XXI...
No sé que van votar les dues comunitats de
regants més representatives del territori. Ni tan sols sé si hi van assistir,
ja que les seves webs no estan actualitzades i, per tant, no ofereixen cap
tipus d’informació sobre aquest particular.
Com sabeu, un dels punts més febles del
planeta davant del canvi climàtic és precisament el nostre Delta. Per tant, cap
transvasament ajudarà a pal·liar el dèficit d’aigua i sediments que té
actualment.
Per tant, si els regants estimen el Delta
haurien d’haver votat en contra i haver emès un vot particular de defensa
aferrissada d’un ecosistema tant fràgil com el que tenim.
De no ser així i una vegada més, s’ha tornat a
fallar al territori en pro dels interessos d’uns pocs però que tenen a les
seves mans una gran capacitat de control sobre la majoria dels petits
propietaris del Delta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)