EL PP D'AMPOSTA, UN PARTIT "REVOLUCIONARI"

Fa un parell de dies van deixar a les bústies de la nostra comunitat el pamflet que reprodueixo a la foto.
Abans que res em va cridar l’atenció la contundent frase que hi ha cap al final: “No et quedis a casa, LLUITA!! I per acabar-ho d’arrodonir diu: “Continuarem lluitant...”.
De totes formes, pareix que només faci una crida als que “són” del Partit Popular. O parla en primera persona?
Bé, el lector que és més intel•ligent que jo, interpretarà el correcte sentit del fullet.
Fins ara jo tenia entès que els que teníem esperit revolucionari érem els que militàvem a sindicats de classe i partits d’esquerres. Les dretes, tradicionalment, han estat contrarevolucionàries, però mai han sortit al carrer per a defensar un lloc de treball o un greuge territorial (diguem-los-hi manifestacions en contra del PHN –que el mateix PP va promoure-, contra el MTC, etc.)
No fa gaires mesos van aparèixer pintades a diferents punts d’Amposta pintades, suposadament fetes pel grup juvenil i independentista Maulets fent, també, una crida a la lluita. Encara que, com és evident, les reivindicacions dels uns i dels altres, és molt diferent.


Per acabar voldria tornar a incidir en el pamflet del PP. Normalment, a qualsevol estat (democràtic o no), els empresaris, els qui representen el gran capital, són de dretes. A Espanya la dreta (i l’extrema dreta) està avui per avui representada el PP i a Catalunya pel PP, però també per CiU. Els empresaris són els que han de donar ocupació i no destruir-la. Què hi ha crisi? Com diuen els sindicats (també els Maulets), “que ens hi treguin els que ens l’han ficat”. I qui ens ha ficat a la crisi ni són els aturats, ni els autònoms, ni els transportistes, ni els que cobren una nòmina de 800 € al mes ni els pagesos (al menys, els petits pagesos com els nostres)

JESÚS ÀVILA DONARÀ UNA CONFERÈNCIA SOBRE ELS TEMPLERS A VINARÒS

L’escriptor i historiador Jesús Ávila Granados farà una conferència a Vinaròs, al marc de la Fira del Llibre 2010.
La conferència que portarà per títol “Matarraña y templarios en las Tierras del Ebro” es farà dissabte deia 17 a les 19.30 a la sala d’actes de la biblioteca.
El passat mes de desembre, Jesús Ávila va presentar juntament amb el seu amic Joan Panisello a la sala Polvorí del parador de la Suda de Tortosa el llibre: “Templers a les Terres de l’Ebre”, que també compta amb una versió en castellà.
Tan mateix és autor del llibre “Matarraña insólito”.
La presentació anirà a càrrec de la regidora de cultura de l’Ajuntament de Vinaròs, la Sra. Maria Dolores Miralles.
Col•labora Serret Llibres de Vall-de-roures, el propietari de la qual, Octavi Serret, va ser premi Nacional de Cultura 2009 atorgat pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

MAS EN ESTAT PUR

Com és costum en mi, dilluns no vaig veure l’entrevista que la directora de la Televisió de Catalunya li va fer al cap de l’oposició Arturo Mas.
De totes maneres, del que ha transcendit, crida l’atenció les revelacions d’en Mas dient que “podria haver estat president de la Generalitat en aquesta legislatura”.
I sobten per dues coses. La primera: Va ser aquesta la cosa més important que va dir? Perquè segons s’anunciava, sé li havia de preguntar a Mas sobre les mesures que aplicaria CiU per a sortir de la crisi. Tant poc valor sé li dona a aquest apartat?
La segona, és l’interès que demostra Mas per ser president. Al meu parer ho sobre posa per damunt de tot. Fins i tot sobre el benestar de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya?
L’argument que va esgrimir Mas per a justificar les seves paraules és que hauria pogut presentar una moció sobre les “consultes populars i independentistes” lligades, en posterioritat a una moció de censura contra el govern d’Entesa i, segons ell, ERC li hauria pogut donar suport.
No he escoltat (ni he llegit) cap desmentit dels republicans, però d’haver-se avingut al joc de Mas, hauria dit mol por de la formació que lidera Joan Puigcercós.
Les “consultes independentistes” no formaven part dels pactes que al seu dia van signar els partits que conformen el govern de la Generalitat. És més, aquestes consultes, com a tals, no tenen cap valor jurídic ni el poden tenir mentre a Madrid no s’aprovi aquest particular. I pel que jo veig, Madrid no està per la labor. Seran tot el simbòliques que es vulgui i, mitjans com el Punt en fan un tema prou principal. Però d’aquí a ser-ne efectives n’hi ha una bona distància.
Fixeu-vos el que està passant amb l’Estatut d’Autonomia. Fet dintre del marc legal: votació pel ple del Parlament de Catalunya, aprovació en referèndum pel poble català, aprovació més tard pel Congrés dels Diputats (això sí, un tex retallat i diferent del que havia sortit de la cambra catalana) i, finalment, sancionat pel Rei. No obstant això ja portem més de tres anys sense que el Tribunal Constitucional hagi dictat un veredicte sobre la constitucionalitat d’alguns dels seus articles, recorreguts pel PP i també per algunes comunitats autònomes governades pel partit dretà i els socialistes. Els nombre d’articles que els “nacionalistes espanyols” troben anticonstitucionals no són ni 2, ni 3, ni 10, ni 20... Segons he llegit avui al Periódico en són un total de 114 el nombre d’articles impugnats i dels que s’haurà de pronunciar el TC.
Pel tema de l’Estatut, ERC ja va discrepar dintre del govern tripartit, llavors encapçalat per Pasqual Maragall. D’haver fet el mateix ara, segons les insinuacions d’en Mas, quina credibilitat tindria en el futur ERC. A pesar d’això, algú podria prendre a ERC com un partit seriós per a pactar-hi en properes legislatures.
Segurament Mas sí.

LES MALES ARTS DEL PP

Segurament que només és una fugida cap endavant. Una estratègia de dissuasió, però el que esta fent aquests dies el PP és un joc molt perillós. Està jugant en foc i ja sé sap que qui juga en foc pot acabar per cremar-se.
Llegeixo al Periódico d’avui el següent titular: “Rajoy insta al PP a airejar casos de corrupció que afectin al PSOE”. Què això ho digui el màxim dirigent nacional del partit és d’una inconsciència i una temeritat infinites. Primerament posa en entre dit la honorabilitat d’una part de la classe política del país. I en segon lloc, pot començar desencadenant una espiral de denuncies (la majoria de vegades poden ser falses o sense proves, a la qual cosa ja ens té acostumats el PP) I para fer això, primer, ell, haurien d’estar lliures i desvinculats de qualsevol trama i conspiració. Cosa que no passa així en l’actual cúpula del PP. Hi ha una frase que de ben segur que la coneixereu tots: “Piensa el ladrón que todos son de su condición”.
Però avui també hi ha hagut un altre despropòsit sorgit de les files populars. Aquest cop de la vota de la seva secretària general Maria Dolores de Cospedal (la bien pagà –o si no com justificaria el seu sou)
Ha estat després d’un acte unitari que els dos sindicats majoritaris del país (UGT i CC.OO.) han organitzat en suport al jutge Garzón i al que han assistit, entre d’altres personalitats, el president Pasqual Maragall i el exfiscal en cap anticorrupció Jiménez Villarejo.
La “Dolo” ha dit que “L’acte d’avui era un atemptat a la democràcia i a l’estat de dret”. Amb aquetes declaracions es veu, precisament, la manca de pedigrí democràtic que tenen molts des dirigent populars, sense cap mena de dubte, encapçalats per Rajoy i la Cospedal.
Mentre, Jiménez Villarejo ha acusat els jutges del Suprem de “Ser un instrument de l’actual feixisme espanyol”. Com també ho és, des del meu punt de vista l’actual cúpula del PP.

(La foto la publica l'edició digital del Periódico de Catalunya)