Sabeu a qui vaig tenir tot el temps al costat
durant el pregó i la proclamació de pubilles? Bé, ja us ho diré una mica més
avall.
Marta Itarte i Sorlloa, la filla petita del
meus amics Paco i Rosa és la pubilla del Patronat de la Passió de la Festa
Major d’Ulldecona 2012.
Els nostres amics ens van convidar a l’aperitiu
que van donar a casa seva. Allí em vaig trobar o retrobar amb un bon grapat d’amics
i coneguts amb qui sempre resulta un plaer parlar i també, perquè no,
explicar-nos algun acudit.
Des d’allí, a la Casa Consistorial, al
començament del carrer Major. Poc a poc les parelles formades per les pubilles
i els seus acompanyants anaven sortint al carrer. Fora, familiars, amics,
coneguts i també polítics locals i foraster, estaven esperant el moment de
marxar a escoltar el pregó de la festa que es feia a l’auditori del teatre de l’Orfeo,
al mateix lloc on es representa la coneguda Passió d’Ulldecona.
Una vegada allí les anaven presentant, i al so
de la música que cada una d’elles havia triat per a l’ocasió, pubilla i
acompanyant pujaven a l’escenari i s’acomodaven a la cadira corresponent. Quan
ja van ser totes segudes, l’alcalde, Clestino Hervas (que porta de regidor de
forma interrompuda des de l’any 1979 o sigui des de els primers comicis municipals passant pe la
UCD, el CDS i després en candidatures independents) va presentar la pregonera.
Del seu discurs em vaig quedar amb alguna de les frases:
-“Durant les festes cal oblidar-nos dels
problemes i mirar de xalar”.
-“Estic aquí per a presentar a la pregonera,
no per a parlar de política”.
Inconscientment (o potser no), me’n vaig
recordar de l’ancalde d’Amposta que,
com sabeu, aprofita qualsevol moment per a parlar de les magnificències de la
seva figura, que és el mateix que dir de la grandesa de la seva gestió davant l’ajuntament.
A per cert, me’n estava oblidat. Qui hi havia
al meu costat, bé només separats pel passadís. L’exancalde, Roig i gualdo,
que, segurament no es perdia cap detall de la intervenció d’Hervas. El que no sé,
ni puc saber, es si estava pensant el mateix que jo.
Per cert, una pregunta: Què feia allí Roig i gualdo si ara no ostenta cap càrrec públic?
Ho es que fan com a Pujol, que el passegen per tot per a veure si encara els
guanya alguna batalla. I una qüestió,
l’alcalde d’Ulldecona (que no és de CDC, no li va dir bé el nom i el va
anomenar Josep maria quan tothom (o quasi tothom) sap que es diu Joan maria.
Ah! I a Eros Esquerré, el Regidor de Joventut i representant de l’Ajuntament d’Amposta,
no el van presentar. Segur que no el coneixien.
Després li va tocar el torn a la pregonera, la
senyora Ivonne Sarió i Grau. Des del meu punt de vista, el seu pregó podria
dividir-se en tres parts prou diferenciades: una primera part molt personal (on
ens varem quedar amb les ganes de si el seu segon fill va néixer o no a
Ulldecona, la segona part molt més generalista i, finalment la cloenda amb la
interpretació de l’himne d’Ulldecona amb lletra del poeta Jaume Antich i Domènech
i música del mestre Miquel Querol i Gavaldà.
Del ampli currículum de la pregonera, destaca
la seva trajectòria musical i educativa i, sobre tot, la interpretació de la
guitarra. Per tant (i és cert que així ho esperava) hauria d’haver interpretat
l’himne acompanyat de la guitarra. Potser un altre any on, també, acabarà d’explicar-nos
si el xiquet va néixer o no a Ulldecona.
Després va venir la col·locació de les bandes
a les pubilles i el lliurament d’obsequis a la pubilleta i hereuet de l’Associació
de Mestresses de Casa i a la parelleta de xiquets que van ajudar a l’acte així
com a la presentadora.
Algunes coses em van cridar l’atenció de la
vetllada. Primer que res, que es parlés del ball del xim-xim i que s’anomenés als veïns del poble com a falduts i
faldudes, la qual cosa, fins el que jo sé, es pretén abolir per part d’una part
de la població i dir-se ball de Mantons i
ulldeconencs i ulldeconenques.
També em va cridar l’atenció que l’associació
taurina es digués “Amics dels Bous”. Tan bé els tracten’
Acabat l’acte, els acompanyants, algunes pubilles
van canviar de braç, van abandonar el
local per a dirigir-se al Club Joventut on ja els esperava l’orquestra Montesol
per a tocar al seu honor dues peces. La primera d’elles per a ballar-la amb el
primer acompanyat i, com és lògic, la segona, amb el segon. I aqueles que no
van canviar de parella, van ballar tots dos balls amb el mateix.