A Mariano Rajoy li queden pocs tràmits per a ser “oficialment” el president del govern del Regne d’Espanya. De fet, només li queda jurar (no dubto que utilitzarà aquesta fórmula) el càrrec davant del Cap de l’Estat (o sigui el Rei Borbó)
El penúltim tràmit el va passar ahir al ser envestit pel Congrés dels Diputats amb 187 vots a favor ( 185 del seu propi grup + 1 del diputat de Unió del Poble Navarrès –fins fa poc la “marca blanca del PP a Navarra- + 1 del diputat del Fòrum dels Ciutadans –del díscol Álvarez Cascos-)
Els vots en contra van ser 165, la majoria del PSOE, però també hi van haver sorpreses com la de CiU que, per primer cop vota en contra en la investidura d’un president popular. A les dues investidures d’Aznar sempre hi havia votat a favor.
Aquesta va ser una de les sorpreses del dia. Encara que de les paraules de Duran Lleida es desprèn que hi poden col·laborar sempre que es donin les condicions per a fer-ho, com per exemple fer gestos de cara Catalunya (entre aquests penso que no es contemplaria el del pacte fiscal) També sembla que, finalment, el president d’Unió Democràtica de Catalunya no serà ministre. Encara que el nou gabinet es donarà a conèixer abans de que s’acabi el dia, el vot negatiu del grup de CiU fa pressuposar que Duran no serà un dels que “s’asseguin” al costat de Rajoy.
L’altra sorpresa la va donar el grup d’Amaiur que es van abstenir a la votació. Al menys així ho va considerar la majoria de la premsa, encara que, de les paraules del seu portaveu, Xabier Mikel Errekondo, l ’alcalde d’Usurbil (que va ser la nostra destinació durant uns dies a cavall dels mesos de setembre i octubre) jo hi vaig fer una interpretació diferent.
Com sé sap, l’objectiu més immediat d’Amaiur era aconseguir grup parlamentari propi i no ho va aconseguir. Sembla ser que, finalment, hauran d’acudir al Tribunal Constitucional) El grup independentista basc hauria volgut absentar-se de la cambra baixa durant la votació d’investidura com a protesta a la decisió de la mesa del Congrés, però sembla ser que el mecanisme que regeix les votacions no ho permetien i llavors van decidir per la fórmula de l’abstenció. Per tant l’abstenció d’Amaiur s’ha de considerar com una acció de protesta o potser millor “d’impotència”.