Sé que és una norma no fer propaganda de
ningú, al menys que et paguin per la publicitat realitzada, però per una
vegada, i sense que serveixi de precedent, anem a enumerar-los: el primer que
trobarem, a l’esquerra, el Mercadona (recentment inaugurat), a dreta, el Dia,
donant la volta a la plaça, el Carrefour i després el Lidl. Una mica abans
haurem vist el Caprabo, al costat de Merkal Calzados.
Segurament molts botiguers d’Amposta es sentirien
feliços si s’acabés aquí, però encara hi ha dues grans superfícies més: l’Aldi
i l’Eroski, situades a d’altres puts de la ciutat. Personalment em semblen
molts de súpers per a una petita ciutat com Amposta amb a penes 20.000
habitants.
Però la història dels súpers ve de lluny.
Pràcticament des de la instauració de la democràcia.
El primer súper d’Amposta tenia un nom que, pe
si mateix, era tota una declaració d’intencions: la Unió. De fet, més que un
súper era una cooperativa de consum creada pels comunistes locals que pretenien
així, oferir als seus socis uns productes de qualitat a uns preus més
competitius.
Però els de la Unió no eren fabricants i, per
tant, havien de recórrer a un majorista per a que els subministrés el gènere.
Aquest majorista, propietari dels supermercats Preko, en veure que a Amposta hi
podia haver negoci, n’hi van muntar un de petit que ha perdurat amb el nom de
Dia fins fa ben poques setmanes. Va ser el principi del fi del comerç
tradicional de la nostra ciutat.
Més tard arribaria l’Amica, l’Intermerca, el
Plus (que va obrir dues vegades i en va tancar dues més), el Mercadona (en una
primera ubicació), el Caprabo (que va arribar a tenir dos centres oberts) i
tota la resta que he enumerat anteriorment.
L’obertura de centres comercials era
directament proporcional al tancament del petit comerç tradicional i familiar
que hi havia a Amposta, alguns d’ells de llarga tradició. I no només això, el
Mercat municipal va iniciar un període de declivi que, de no posar-hi remei, a
la llarga, podria acabar desapareixent.
Curiosament, sempre s’ha dit que una gran part
del viver de vots que té CiU ve, precisament, de les famílies de comerciants.
Es increïble veure com, mentre s’ofega el comerç, els comerciants, una
legislatura darrere de l’altra donen suport a aquells que han permès la
instal·lació desmesurada de súpers a la nostra ciutat.
El penúltim
gran invent convergent va ser la nova zona comercial també a tocar de la plaça
de la Castellania d’Amposta. Allí s’hi havien d’ubicar firmes com el Decathlon
o el Leroy Merlin, a part del Carrefour que va ser l’únic que, finalment va
acabar per establir-se.
Des de l’ajuntament es va vendre com una solució
per a dinamitzar la resta del comerç local (roba, calçat, objectes de regal,
complements, electrodomèstics... ) Es va iniciar una campanya de promoció que a
mi em va semblar més una rentada de cara; una manera de voler quedar bé davant
els seus votats. Però el fracàs que va significar que no s’establís cap gran
marca, així com la crisi que ens afecta, ha fet que, finalment, la solució
acabés en desastre. Més o menys tal com ja havia passat amb anterioritat amb la
creació de la zona lúdica de Tosses. Però els ampostins erra que erra: van a menjar de la ma de qui, amb l’altra els hi
dóna garrotades.
Fa anys vaig proposar que a la plaça de la
Castellania s’hi podria col·locar l’estàtua eqüestre d’aquell que durant 23
anys va permetre transformar la
ciutat. Ara tinc una altra idea: col·locar una estàtua al comerciant enganyat.
I no per la dona precisament...
