El Ministerio de Medio Ambiente ha recordado a la Comunidad de Madrid y al Ayuntamiento de la capital que deben tomar medidas para garantizar menores emisiones contaminantes a la atmósfera y reducir la contaminación. El departamento que dirige Cristina Carbona “ha recordado” a ambas instituciones que La Ley de Calidad del Aire, exige que las comunidades y los ayuntamientos tomen medidas efectivas contra la contaminación, y cita entre éstas la posibilidad de limitar el tráfico de los vehículos más contaminantes o la de reducir las emisiones domésticas.
Este departamento ha hecho este llamamiento ante los niveles de contaminación del aire que se han alcanzado en el área metropolitana de Madrid. A estas críticas por la pasividad municipal, ya denunciadas la semana pasada por diferentes colectivos ecologistas, se ha sumado también la Federación Regional de Asociaciones de Vecinos de Madrid (FRAVM), que ha solicitado al Ayuntamiento de Madrid la aplicación de "medidas urgentes" que pongan freno al aumento de la polución debido a que los últimos días se registraron índices de contaminación atmosférica "muy superiores a los límites recomendados por la Unión Europea".
La FRAVM destacó que, según los datos del propio sitio web del Consistorio, desde hace una semana los medidores de contaminación atmosférica municipales de algunas zonas de la capital como Recoletos, Gregorio Marañón o Santa Eugenia, aportaron datos que superan "con creces" los límites recomendados.
La Ley de Calidad del Aire y Protección de la Atmósfera, que se aprobó el pasado mes de octubre, obliga a los municipios con una población superior a 100.000 habitantes a elaborar planes y programas para cumplir los objetivos de calidad del aire.
La misma norma establece además que en el caso de que se superen determinados niveles de contaminación, las comunidades y ayuntamientos deben desarrollar medidas concretas "que prevengan y eviten las afecciones en la salud de la población".
Según Medio Ambiente, las medidas que se han adoptado para vigilar la calidad del aire en el área metropolitana de Madrid son "evidentemente insuficientes" para luchar contra los problemas de salud causados por una mala calidad del aire. En este sentido, existen informes que atribuyen a la contaminación atmosférica de la capital hasta 2.000 muertes anuales. Además, según la misma fuente, la contaminación por la intrusión natural de partículas procedentes de África no justifica "en absoluto" que se hayan superado los niveles de otros contaminantes distintos de esas partículas en suspensión.
El ministerio ha recordado que la principal fuente de contaminación en las grandes ciudades es el tráfico, y, por tanto, es en ese punto donde es "imprescindible" tomar decisiones a escala local, y que algunas ciudades ya han adoptado medidas concretas relacionadas con las restricciones del tráfico o la reducción de los límites de velocidad.
Por su parte, el Ayuntamiento de Madrid, a través de su concejal responsable del área, Ana Botella, continúa minimizando la importancia de los niveles de contaminación en la capital. En la presentación de los datos de contaminación relativos a 2007, señaló que “en la capital no se superan los límites legales de contaminación en ningún componente químico de los que están sometidos a medición, y que el Ejecutivo municipal sigue trabajando para poder reducirlos y cumplir los valores establecidos por la directiva europea para 2010”.
Además, recordó que, en contra de las críticas de la oposición y las asociaciones ecologistas, se debe considerar "la media del total de las estaciones y no los datos de cada estación individualizadamente". Por otra parte, indicó que cuando se produce una situación de 'punta', es decir, una superación puntual durante una hora de los valores máximos de referencia, la obligación del Consistorio es informar a la población y que no se está obligado a dar una alerta hasta que no se produce una 'exposición continuada', es decir, una superación de dichas cotas durante más de tres horas consecutivas.
Según el Real Decreto 717/87, actualmente en vigor, el 98 por ciento de las mediciones medias de la ciudad durante un año deben estar por debajo de los 200 microgramos por metro cúbico de NO2, pero no se establece ningún valor medio máximo para ese periodo. Sin embargo, una nueva directiva europea fijará nuevos límites para 2010. Así, a partir de ese año la media anual no podrá superar los 40 microgramos por metro cúbico y las puntas horarias sólo podrán superar en 18 ocasiones al año los 200 microgramos por metro cúbico.
Con el objetivo de alcanzar estos valores, el Ayuntamiento puso en marcha en 2006 la Estrategia Local de Calidad del Aire de la Ciudad de Madrid, que marca los valores de reducción progresiva a alcanzar en las diferentes etapas. En concreto, para 2007 se marcó un valor de referencia, sin vinculaciones legales, de 230 microgramos por metro cúbico para 18 puntas horarias al año, lo que sólo ocurrió en cinco ocasiones, y de 46 microgramos por metro cúbico para la media anual, que se situó finalmente en los 60 microgramos.
Sin embargo, las autoridades han tenido que reconocer que no se han conseguido, ni de lejos, las reducciones de contaminación fijadas en ese plan, aunque, según Manuel Tuero,director general de Calidad, Control y Evaluación Ambiental, se sigue trabajando para, en los próximos dos años, reducir esos 20 microgramos que sitúan a Madrid fuera de los límites legales.
dilluns, 4 de febrer del 2008
SANJUAN DEMANA LA DISSOLUCIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL
A la gala d’entrega dels premis de la cinematografia espanyola, Alberto Sanjuan, que la va guanyar el Goya al millor actor principal, va demanar la dissolució de la Conferència Episcopal Espanyola. I ja se sap que Sant Joan és un sant molt proper a Crist, tan que eren cosins i el va batejar al Jordan... Així que a veure si li fan cas i es dissol d’una vegada una de les associacions més retrogrades que encara existeixen al nostre país. A Franco el portaven “bajo palio” y potser sospiten per seguir portant als líders de la dreta espanyola, aquells que encara no han comdemnat ni el cop d’estat del Generalísimo ni la seva dictadura.
diumenge, 3 de febrer del 2008
EL CANDIDAT DE CIU FA EL RIDÍCUL
Duran i Lleida, el Candidat de CiU per a les properes generals ha fet el ridícul més espantós. Quan dia que tenia ni més ni menys que 7 assessoris en matèria econòmica, tots, repeteixo, tots ho han negat. Aquesta informació por llegir-se a diversos mitjans com el Periódico o el Plural.
Costa recordar a Duran i Lleida fer propostes concretes de cara les eleccions. Normalment l’única cosa que fa es criticar i criticar els seus adversaris polítics. A més, es clar, d’assistir a actes organitzats per l’Església Catòlica catalana a favor de la família tradicional i deixar-se assessorar per gent molt propera a la FAES de José Maria Aznar. Potser han estat aquesta gent el que l’han traït.
Així, que a manca d’un altra cosa, Josep Antoni, podria anar cantant allò, d’1, 2, 3, 4, 5, 6, 7... mambo!!
Costa recordar a Duran i Lleida fer propostes concretes de cara les eleccions. Normalment l’única cosa que fa es criticar i criticar els seus adversaris polítics. A més, es clar, d’assistir a actes organitzats per l’Església Catòlica catalana a favor de la família tradicional i deixar-se assessorar per gent molt propera a la FAES de José Maria Aznar. Potser han estat aquesta gent el que l’han traït.
Així, que a manca d’un altra cosa, Josep Antoni, podria anar cantant allò, d’1, 2, 3, 4, 5, 6, 7... mambo!!
FOMENT DE LA CULTURA O NEGOCI?
La cultura hauria d’estar a l’abast de tothom al preu més reduït possible. I no sempre és així. Un espectacle, per molt subvencionat que estigui per part de les institucions, si és bo (entenent per bo si hi participen figures de cartell), resulta car. I no parléssim si a sobre hem de traslladar-nos on s’hi solen fer els bons espectacles (teatre, música, dansa, etc.), que en aquest país sol ser a Barcelona i Madrid. Llavors, al cost del propi espectacle, se li han de sumar les despeses de viatge, allotjament, menjar fora de casa...
Però que passa si algú ve i ens diu que el que cal es fomentar la cultura a casa nostra? I si a sobre se’ns diu que ens pot oferir un títol amb renom? En primer lloc el que passa és que ens tocarà rascar la butxaca! Evidentment no estic parlant a títol individual, sinó de forma col•lectiva representats pel nostre ajuntament.
Per a que després no diguin que està tot inventat, fa uns anys, un barceloní de nom “navarrès”, Xavier Tudela, va pel món oferint “capitals de cultura”, depenent de l’indret i de importància de la ciutat, pot arribar a oferir fins a 5 alternatives: la Capital de la Cultura Catalana, la Capital de la Cultura Europea (Tarragona és candidata per al 2016), la Capital Americana de la Cultura, la Capital Brasilera de la Cultura i la US Capital of Culture. D’aquesta activitat n’ha fet el seu “modus vivendi”, per la qual cosa, l’oferiment del títol no es fa de forma gratuïta, sinó que a la futura capital li costa uns diners...
Amposta, va ser capital de la Cultura Catalana el 2006. Abans ho havien estat Banyoles (comarca del Pla de l’Estany) i Esparreguera (el Baix Llobregat) I amb posterioritat ho va ser Lleida (el Segrià) Aquest any ho és Perpinyà (el Rosselló, Catalunya Nord) i el títol per al 2009 ja ha estat concedit a Figueres (l’Alt Empordà) Si ens hi fixem, observarem que anat recorrent la geografia catalana de Nord a Sud i d’Est a Oest. Ha passat per totes les províncies catalanes i fins i tot s’ha aturat a la Catalunya francesa, però encara no ha fet cap incursió al País Valencià.
Tudela s’ha rodejat de tota la parafernàlia que comporta la realització d’un esdeveniment com aquest: jurat de notables per elegir la nova seu (diversos rectors d’universitat, entre els que figura Francisco Toledo de la Jaume I de Castelló i Francesc Xavier Grau de la Rovira i Virgili de Tarragona), patrocinadors... fins i tot compta de cert suport institucional! Aquest suport de la Generalitat de Catalunya li va costar prou a aconseguir-lo. La Conselleria de Cultura del govern Maragall amb la Caterina Mieres al capdavant (PSC) no li va voler donar cap tipus de recolzament i va tenir que recorre a Josep Bargalló (ERC) el Primer Conseller del Govern.
Com no podia ser d’una altra manera, la concessió a Amposta del títol de Capital de la Cultura Catalana 2006 va ser aprofitat pel govern municipal (CiU) per a proclamar-ho a bombo i platerets i fer-ne bandera del “bon govern municipal”. Després d’una inauguració molt prometedora, amb un espectacle al carrer a càrrec de la companyia Artistras, ple de llum i color, al més pur estil del grup Comediants, a mesura que anava avançant l’any, prompte es va poder veure que les expectatives de una promoció real d’Amposta s’anaven diluint. Amb l’slogan de “Pont de la Cultura Catalana”, es va dir que es pretenia ser el nexe d’unió entre Catalunya i el País Valencià. També es va dir que es volia fer participar a les localitats veïnes. No recordo que dita participació anés més enllà de l’habitual trobada de bandes de música que organitza cada any la Lira Ampostina y un altre cicle de música de banda al carrer on hi van passar la majoria de les societats musicals de la comarca del Montsià.
Es veritat que es van realitzar una gran quantitat d’actes (es va sobrepassar la xifra de 300, es a dir, quasi un cada dia), però la majoria eren en petit format, amb una participació molt fidel, però minsa, per a una població que tenia prop de 20.000 habitants... I això que segons la “propaganda oficial” s’hi van vendre més de 800 abonaments i es comptava amb més de 400 voluntaris (?)...
I després què? Es deia que es volia consolidar aquells actes amb més repercussió i participació i tret d’uns pocs, com la trobada d’escriptors ebrencs que organitza la biblioteca comarcal, la resta han anat passant a millor vida. I la prova és que el pressupost per a cultura ha disminuït ostensiblement. Per tant, la promoció cultural de l’any de la capitalitat, ha deixat un pòsit molt minso i de cap manera s’han complert les expectatives!
Però que passa si algú ve i ens diu que el que cal es fomentar la cultura a casa nostra? I si a sobre se’ns diu que ens pot oferir un títol amb renom? En primer lloc el que passa és que ens tocarà rascar la butxaca! Evidentment no estic parlant a títol individual, sinó de forma col•lectiva representats pel nostre ajuntament.
Per a que després no diguin que està tot inventat, fa uns anys, un barceloní de nom “navarrès”, Xavier Tudela, va pel món oferint “capitals de cultura”, depenent de l’indret i de importància de la ciutat, pot arribar a oferir fins a 5 alternatives: la Capital de la Cultura Catalana, la Capital de la Cultura Europea (Tarragona és candidata per al 2016), la Capital Americana de la Cultura, la Capital Brasilera de la Cultura i la US Capital of Culture. D’aquesta activitat n’ha fet el seu “modus vivendi”, per la qual cosa, l’oferiment del títol no es fa de forma gratuïta, sinó que a la futura capital li costa uns diners...
Amposta, va ser capital de la Cultura Catalana el 2006. Abans ho havien estat Banyoles (comarca del Pla de l’Estany) i Esparreguera (el Baix Llobregat) I amb posterioritat ho va ser Lleida (el Segrià) Aquest any ho és Perpinyà (el Rosselló, Catalunya Nord) i el títol per al 2009 ja ha estat concedit a Figueres (l’Alt Empordà) Si ens hi fixem, observarem que anat recorrent la geografia catalana de Nord a Sud i d’Est a Oest. Ha passat per totes les províncies catalanes i fins i tot s’ha aturat a la Catalunya francesa, però encara no ha fet cap incursió al País Valencià.
Tudela s’ha rodejat de tota la parafernàlia que comporta la realització d’un esdeveniment com aquest: jurat de notables per elegir la nova seu (diversos rectors d’universitat, entre els que figura Francisco Toledo de la Jaume I de Castelló i Francesc Xavier Grau de la Rovira i Virgili de Tarragona), patrocinadors... fins i tot compta de cert suport institucional! Aquest suport de la Generalitat de Catalunya li va costar prou a aconseguir-lo. La Conselleria de Cultura del govern Maragall amb la Caterina Mieres al capdavant (PSC) no li va voler donar cap tipus de recolzament i va tenir que recorre a Josep Bargalló (ERC) el Primer Conseller del Govern.
Com no podia ser d’una altra manera, la concessió a Amposta del títol de Capital de la Cultura Catalana 2006 va ser aprofitat pel govern municipal (CiU) per a proclamar-ho a bombo i platerets i fer-ne bandera del “bon govern municipal”. Després d’una inauguració molt prometedora, amb un espectacle al carrer a càrrec de la companyia Artistras, ple de llum i color, al més pur estil del grup Comediants, a mesura que anava avançant l’any, prompte es va poder veure que les expectatives de una promoció real d’Amposta s’anaven diluint. Amb l’slogan de “Pont de la Cultura Catalana”, es va dir que es pretenia ser el nexe d’unió entre Catalunya i el País Valencià. També es va dir que es volia fer participar a les localitats veïnes. No recordo que dita participació anés més enllà de l’habitual trobada de bandes de música que organitza cada any la Lira Ampostina y un altre cicle de música de banda al carrer on hi van passar la majoria de les societats musicals de la comarca del Montsià.
Es veritat que es van realitzar una gran quantitat d’actes (es va sobrepassar la xifra de 300, es a dir, quasi un cada dia), però la majoria eren en petit format, amb una participació molt fidel, però minsa, per a una població que tenia prop de 20.000 habitants... I això que segons la “propaganda oficial” s’hi van vendre més de 800 abonaments i es comptava amb més de 400 voluntaris (?)...
I després què? Es deia que es volia consolidar aquells actes amb més repercussió i participació i tret d’uns pocs, com la trobada d’escriptors ebrencs que organitza la biblioteca comarcal, la resta han anat passant a millor vida. I la prova és que el pressupost per a cultura ha disminuït ostensiblement. Per tant, la promoció cultural de l’any de la capitalitat, ha deixat un pòsit molt minso i de cap manera s’han complert les expectatives!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)