...I ARA VANDELLÒS!

Encara no fa un any de l’accident d’Ascó, on es van “escampar” partícules radioactives en un nombre indeterminat, encara que l’ensurt ens el van donar passats uns mesos, ja que primer “muts i a la gàbia”, a veure si ningú se n’assabenta!, quan ara ens ha tocat Vandellòs...
Vandellòs, geogràficament parlant, és un municipi que no pertany a les Terres de l’Ebre, però el tenim a tocar. Camí cap al S, la següent població és l’Ametlla de Mar, comarca del Baix Ebre.
Suposo que encara és aviat per a quantificar la magnitud de l’accident. De moment ja s’ha dit que s’haurà de tancar la central per dues setmanes.
Passarà amb Vandellòs II el mateix que va passar a Ascó? És a dir: manca total d’informació al principi i molt retallada mesos després; declaracions per part de la “cara amable” de la central dient que no passava res, etc. De moment l’alcalde del municipi de Vandellòs ja ha tret importància al fet.
Si és fes un referèndum als pobles d’Ascó i Vandellòs sobre el tancament de les centrals, no ens estranyaríem molt si el resultat de la mateixa fos un “no”. I és que aquestes dues poblacions hi treuen molt profit: ciutadans empleats a les centrals amb bons sous, diners que arribin als pobles per a fer obres de millora i manteniment, etc.
En canvi, els que no “suquen” de les centrals s’hi oposen i en raó. Mentre no es demostri el contrari són un perill i als fets em remeto!
Vandellòs I ja va tenir que tancar. Encara me’n recordo de quan va passar i de la multitudinària manifestació que hi va haver en les seves proximitats.
També me’n recordo de les declaracions d’un bomber amic meu reclamant un cos especialitat en apagar incendis elèctrics, propi de la central. Per als qui no ho sàpiguen, les bombers que van actuar a Vandellòs I pretenien apagar el foc elèctric amb aigua!
Aquestes declaracions li van costar al meu amic anys de marginació i no poder accedir a càrrecs de comandament dintre del cos de bombers de la Generalitat. Afortunadament, el temps tot ho cura i al cap dels anys va poder ascendir. Ara treballa a Tarragona encara que no sé exactament el grau que ocupa a l’escalafó professional.
Però els habitants de les terres de l’Ebre encara tenim sort! Us imagineu per un moment que en lloc de tenir tres centrals nuclears en tinguéssim 8 o 10? No passaria un dia sense ensurts!
Una vegada més cal apostar per les energies netes i renovables. La solar és la meva predilecta!

FINANÇAR EL REBUT DE L’AIGUA

Mentre el director de l’Agència Catalana de l’Aigua demana un debat sobre com s’ha de repercutir al rebut de l’aigua el sobrecost que significa la inversió en noves captacions, quilòmetres de canonades, dessaladores i interconnexions de xarxes, ja que el preu de l’actual rebut no arriba per a fer front a tota aquesta despesa suplementària, jo pregunto: “¿Les Terres de l’Ebre haurem de tornar a ser solidaris i participar en el copagament del suplement del rebut de l’aigua?”
És evident que al Sud de Catalunya, al igual que a l’Oest, el Nord i d’altres zones, no hi ha cap tipus de problema d’abastament d’aigua. El dèficit hídric el pateix la zona metropolitana de Barcelona i, en menor mesura, el Camp de Tarragona. Així, si ja se’ns demana ser solidaris amb les aportacions de cabals, perquè hauríem de pagar per unes infrastructures que no utilitzarem?
I per acabar una darrera pregunta: “¿Algú s’ha plantejat mai ajudar a pagar als ciutadans de les Terres de l’Ebre el sobrecost que suposa, per exemple, que els nostres fills vagin a estudiar a Tarragona, Barcelona i fins i tot Girona (transport, allotjament, etc.) quan les beques d’estudis són nul•les o insuficients? ... Cosa que no passa amb els joves d’aquestes ciutats que poden seguir residint a casa seva.

VOLUNTARIAT I PICARESCA, LES DUES CARES DEL DOLOR

Mentre diversos equips de voluntaris, molts d’ells de la Creu Roja, s’han desplaçar a Madrid per ajudar als familiars de les víctimes del l’accident aeri, altra gent intenten estafar als ciutadans demanant-los diners per ajudar, precisament, a aquests familiar.
Efectivament, avui ho ha publicitat la policia autonòmica i ja ha sortit per diversos mitjans de comunicació que, un grup d’estafadors, està demanant aportacions econòmiques per tal d’ajudar a les famílies de les víctimes de l’accident d’abans d’ahir a Madrid. I és que la picaresca no té límits...
Mentre, voluntaris especialistes en psicologia, medicina, fisioteràpia, etc., s’han desplaçat a Madrid per tal de donar suport a aquests familiars, així com ajudar-los en altres tasques no menys importants.
Un d’aquests voluntaris, m’ho ha confirmat ell mateix, és l’amic Paco Túnez, voluntari de l’assemblea local de la creu Roja de Tortosa.
Precisament aquest matí he intentat trucar-lo i ha rebutjat la meva trucada. Moments més tard m’ha enviat un missatge dient-me que ja em trucaria ell, que en aquells moments necessitava descansar.
I és que les tasques de suport a tots els familiars i amics dels 153 difunts ha de ser una labor molt dura. Si ja és difícil treballar en unes condicions de dolor extrem i desolació, hi ha que sumar-li en aquest cas la magnitud de la tragèdia amb centenars (per no dir milers) de persones totalment desconsolades davant la irreparable pèrdua d’un ser estimat (i en algun cas, segurament, més d’un)
Des d’aquí vull donar-los tot el meu alè a tots els voluntaris de forma infatigable i desinteressada estan acompanyant en aquestes hores baixes a tota una multitud de persones totalment abatudes.

EL VALOR DE LA PROPAGANDA

Ahir vaig llegir a la Marfanta de Gustau Moreno (suposo que també el Punt ho publicava i avui ho he fet al Més Ebre) que l’alcalde d’Amposta havia valorat les festes majors fent una roda de premsa. Si algun mèrit se’ls hi ha de reconèixer als de CiU, aquest és el de saber “vendre” tot allò que fan; ja estigui bé, no tan bé o fins i tot malament. És com aquell que li va vendre el burro a l’altre després d’explicar-li tot allò que tenia de bo: fregava, cuinava, anava a comprar, posava la rentadora. El preu de venta “feia marejar”. Però malgrat tot l’altre li compra i, al dia següent li va anar a reclamar al venedor. Que de tot el que li va dir, res de res i que es passava tot el dia gitat. A la qual cosa el venedor li va respondre: “Sí, tu ves parlant així del burro i veuràs com no el podràs vendre...”
Això és el que ha fet l’ajuntament d’Amposta respecte a les festes majors d’aquest any.
Dimarts, l’alcalde, les va qualificar “com les millors festes que s’havien fet mai!”. El mateix dia, aquí mateix, ja vaig opinar-ne i tot trobar algunes coses positives (les nits joves al recinte del camp de futbol, el ball a la plaça de l’Aube i poca cosa més), també opinava sobre la programació (actes significatius fets amb coincidència d’horaris) i la baixa qualitat de les orquestres de ball.
Del que he llegit, l’equip de govern posa l’èmfasi a la “recuperació del sopar del bou i del ball a la plaça de l’Aube (més coneguda com plaça de Fidel) En canvi, si escoltes a la gent del carrer, estan d’allò més contrariats amb el sopar del bou. Opinen que per a sopar al recinte de festes havia que pagar 12 euros quan abans era gratis. La justificació des de la regidoria de festes era que incloïa la nit de ball (per als que havien comprat l’abonament, el sopar, els anava inclòs) També es parlava d’una participació d’unes 800 persones i és considerava tot un èxit. Quan ara fa més o menys una dècada es va fer el darrer berenar popular (suspès pel tema de les vaques boges i que l’anterior equip de govern mai va mostrar el més mínim interès en recuperar-lo) hi anava entre 3.000 i 4.000 persones. I si no es vol recuperar en l’anterior format perquè arribava gent de fora en autocars (també ciutadans d’aquí omplien carmanyoles per menjar-se-les a casa), la solució és ben senzilla: vendre tiquets a l’ajuntament o a l’oficina de turisme a un preu simbòlic raonable!
I és que no hi ha res millor per a vendre un producte que una bona campanya de publicitat... Encara que la qualitat d’aquest sigui mediocre, l’èxit de vendes n’està garantit!