Precisament ahir us parlava del pla de mobilitat del govern de Catalunya i l’aposta que feia de cara a reduir el número de cotxes de les nostres carreteres per evitar morts i contaminació. Pareix ser que a tota notícia de “cal” sé li ha de correspondre una d’arena! Avui, ADIF, el gestor d’infrastructures de l’Estat, l’empresa que es fa càrrec de la xarxa de ferrocarrils depenents de Madrid, ja ha anunciat la supressió de dos dels 6 últims trens que s’aturaven a l’estació de Valls (Alt Camp)
A Flix, un dels sindicats de RENFE, ha volgut fer un acte reivindicatiu “tancant” l’estació contra les retallades a la Ribera d’Ebre.
No pot ser que, mentre un govern anunciï (no sé si al final ho farà o no) un ambiciós pla per fomentar, entre altres coses, l’ús del tren, l’altre govern, el de l’estat, vulgui tancar estacions i reduir freqüències de pas.
Quan els serveis passen de ser “d’utilitat pública” a negoci, qui sempre hi surt perdent és el ciutadà. Aquest paga els seus impostos i, normalment, paga el que li diuen. Amb aquest diners s’han de pagar tots el serveis públics que s’han posat a disposició de la ciutadania. Alguns d’ells són gratuïts: ensenyament, sanitat... D’altres, com els transports, les administracions s’haurien de fer càrrec del dèficit que hi ha en determinades línies. Segurament que a les principals rutes i principals trens, no hi ha dèficit. Normalment coincideix amb els enllaços de les principals pobles i ciutats on hi ha molta més gent. En canvi, a les sones més disseminades i deshabitades, on precisament hi sofreixen les pèrdues, cancel•len línies i tanquen estacions. I tot això es fa perquè es mira des d’un punt de vista empresarial i no com a “utilitat pública”!
És per això que crec que és el millor moment i el més necessari per a demanar que Madrid acceleri el traspàs de les competències de rodalies a la Generalitat.
Es diu que aquest 11 de setembre la reivindicació ha de ser sobre el finançament. Jo inclouria dintre d’aquest finançament aquest traspàs necessari (és possible que ja ho estigui), però seria bo recordar-ho!
divendres, 5 de setembre del 2008
dijous, 4 de setembre del 2008
AZNAR PARE UN ALTRE COP?... I ANA BOTELLA NO ESTÀ EMBARASSADA...
Quan avui he escoltat la notícia a la SER, no m’ho podia creure! Segons el rotatiu marroquí L’observateur, Aznar seria el pare del fill que espera la ministra de justicia, d’origen argelí i marroquí, Rachida Dati.
Evidentment, FAES, la fàbrica d’idees del PP que presideix el propi Aznar ha sortit a desmentir-ho i diu que es querellarà amb qui difongui aquesta falsa noticia.
La ministra és soltera i, de moment, no vol facilitar el nom del pare de la criatura que espera.
Podeu llegir la noticia: http://www.laopinion.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090400_19_168375__Gente-Aznar-niega-padre-hijo-espera-ministra-francesa-Rachida-Dati
Evidentment, FAES, la fàbrica d’idees del PP que presideix el propi Aznar ha sortit a desmentir-ho i diu que es querellarà amb qui difongui aquesta falsa noticia.
La ministra és soltera i, de moment, no vol facilitar el nom del pare de la criatura que espera.
Podeu llegir la noticia: http://www.laopinion.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090400_19_168375__Gente-Aznar-niega-padre-hijo-espera-ministra-francesa-Rachida-Dati
EL PLA DE MOBILITAT DE CATALUNYA
Fa pocs dies, la Generalitat va aprovar dotar amb 200 M d’euros el pla de mobilitat aprovat l’any 2006. Amb aquest pressupost es vol fer disminuir el volum de vehicles de les carreteres de Catalunya. L’objectiu és molt clar, rebaixar la sinistralitat i la contaminació. I evidentment, el consum de carburant. Aquesta noticia, per a mi molt important, potser no ha tingut el ressò que mereixia. Per exemple, al diari el Punt d’ahir no anava (o no la vaig saber trobar)
Aquest pla de la Generalitat contemplava, entre altres mesures, incrementar la freqüència de pas dels tres depenents de RENFE i construir més estacions de la xarxa de ferrocarrils propis. També es volen incrementar les places d’aparcament al costat de les estacions per a posar a disposició dels futurs usuaris més facilitats a l’hora d’aparcar el cotxe. També es volen incrementar considerablement el número de places a centres logístics de transports.
Una altra mesura que es vol prendre, és la instal•lació d’infrarojos als túnels de Vallvidrea per a detectar el número d’ocupants del vehicles de pas. Diuen que se’ls abaratirà el peatge. La mesura no m’apareix malament sempre que signifiqui una reducció i no una penalització. De vegades, és veritat, perquè a mi em passa, al mateix cotxe és podran agrupar una sèrie de persones als que els coincideix la destinació per motius de treball, estudis, etc. El problema és que no tothom té la mateixa mentalitat i ja que, per molt que s’apugi el preu dels carburats, prefereixen seguir utilitzant el seu cotxe per comoditat. Però no sempre és així. Hi ha que, per molt que ho vulgui, no pot compartir els seu vehicle; com per exemple professionals com agents comercials, visitadors mèdics, etc. En aquests casos, pagar el mateix que estaven pagant no els suposarà cap tipus d’entrebanc, però incrementar-los el peatge, penso que seria abusiu.
Si mirem el nostre territori trobarem unes mancances molt acusades en aquest terreny. Les poques línies de tren (el nostre país només en té al N i al S, sense cap mena interconnexió entre totes dues) tenen poca freqüència de pas. I molts de trens no paren a la majoria d’estacions.
En quan al servei de transport per carretera, històricament ha estat molt centralitzat en Tortosa. Darrerament pareix que s’ha fet un intent d’obrir noves línies que comuniquin altres poblacions del territori. Però amb tot, segueix sent molt escàs, segurament pel poc volum d’usuaris. Però com tot, és el peix que es mossega la cua. Si haguessin més autobusos, segurament, el numero d’usuaris/dia s’incrementaria considerablement amb els beneficis que tot això comporta, com s’ha dit abans.
Aquest pla de la Generalitat contemplava, entre altres mesures, incrementar la freqüència de pas dels tres depenents de RENFE i construir més estacions de la xarxa de ferrocarrils propis. També es volen incrementar les places d’aparcament al costat de les estacions per a posar a disposició dels futurs usuaris més facilitats a l’hora d’aparcar el cotxe. També es volen incrementar considerablement el número de places a centres logístics de transports.
Una altra mesura que es vol prendre, és la instal•lació d’infrarojos als túnels de Vallvidrea per a detectar el número d’ocupants del vehicles de pas. Diuen que se’ls abaratirà el peatge. La mesura no m’apareix malament sempre que signifiqui una reducció i no una penalització. De vegades, és veritat, perquè a mi em passa, al mateix cotxe és podran agrupar una sèrie de persones als que els coincideix la destinació per motius de treball, estudis, etc. El problema és que no tothom té la mateixa mentalitat i ja que, per molt que s’apugi el preu dels carburats, prefereixen seguir utilitzant el seu cotxe per comoditat. Però no sempre és així. Hi ha que, per molt que ho vulgui, no pot compartir els seu vehicle; com per exemple professionals com agents comercials, visitadors mèdics, etc. En aquests casos, pagar el mateix que estaven pagant no els suposarà cap tipus d’entrebanc, però incrementar-los el peatge, penso que seria abusiu.
Si mirem el nostre territori trobarem unes mancances molt acusades en aquest terreny. Les poques línies de tren (el nostre país només en té al N i al S, sense cap mena interconnexió entre totes dues) tenen poca freqüència de pas. I molts de trens no paren a la majoria d’estacions.
En quan al servei de transport per carretera, històricament ha estat molt centralitzat en Tortosa. Darrerament pareix que s’ha fet un intent d’obrir noves línies que comuniquin altres poblacions del territori. Però amb tot, segueix sent molt escàs, segurament pel poc volum d’usuaris. Però com tot, és el peix que es mossega la cua. Si haguessin més autobusos, segurament, el numero d’usuaris/dia s’incrementaria considerablement amb els beneficis que tot això comporta, com s’ha dit abans.
dimarts, 2 de setembre del 2008
LA MEMÒRIA HISTÒRICA (també una mica de meva)
Ahir, el jutge “estrella” Baltasar Garzón, va iniciar un procés per a identificar els cadàvers que s’hi troben a les foses comunes, morts en l’època franquista, ja fos en plena guerra civil o en els anys de repressió i venjança.
Hi ha dubtes jurídics sobre si l’Audiència Nacional és competent o no a l’hora d’investigar “els desapareguts”, la majoria d’ells, passats 70 anys, les seves famílies, encara desconeixen on van anar a parar.
Evidentment, Encara que Garzón fos competent per a investigar el destí dels desapareguts, la majoria morts i enterrats en aquestes fosses comunes, difícilment podria acusar i portar a la banqueta davant d’un tribunal als seus botxins, pel motiu que tots o quasi tots, per edat, segurament estan morts i també enterrats. El final, ja sigui en fossa o panteó, és per a tots igual, per a víctimes i per assassins!
El PP, com sempre, ja ha dit que això és obrir velles ferides, que cal mirar cap endavant i no cap al darrera... És evident, ja que ells són els hereus directes dels assassins que sense cap mena de judici i, molts de cops, sense cap tipus de culpa (només perquè a algú li queia malament el veí) els anaven a buscar a casa per la nit i els detenien davant de la seva dona, pares i fills i se’ls emportaven i a pocs metres del poble, molts de cops al mateix costat del cementiri, els hi pegaven un tret a la nuca.
En canvi, les associacions de familiars de les víctimes del franquisme estan que boten d’alegria i veuen una llum d’esperança per poder recuperar els ossos dels seus avantpassats estimats (alguns d’ells no els van arribar ni conèixer)
Al Punt d’avui, Gustau Moreno, a més de donar-nos les noticies més properes, ha escrit un interessant articles publicat a la contraportada del diari sota el títol de: “Adéu parcial al franquisme tortosí”. I parla de que l’ajuntament ha fet retirar les plaques commemoratives de la visita de Franco el 26 de juny de 1966. Ell no ho diu, però el lema de la visita era “25 años de paz”. Bé, si per pau es compta des del final de la guerra civil, en feien una mica més però no importa, segur que Franco, amb aquest lema, feia anys que donava toms per Espanya (crec que a l’estranger només va arribar anar a Portugal) per a ser lloat per l’Església, la Falange i per un públic entusiasmat que es deixava anar, més per ignorància i por que per una altra cosa!
Recordo com dels pobles hi van sortir autocars (de franc, per suposat) per anar a donar crits a favor del Cabdill (perdó, Caudillo).
També recordo que es deia que, una ma anònima, en un dels cartells amb l’eslògan de “25 años de paz” hi va escriure: “Y de paciencia”.
Aquesta paciència, per molts, ens ha arribat fins avui. Ja és hora de que se’ls faci una mica de justícia. I si a sobre, es treu tota la simbologia (també el noms de carrers i barris), molt millor!
Hi ha dubtes jurídics sobre si l’Audiència Nacional és competent o no a l’hora d’investigar “els desapareguts”, la majoria d’ells, passats 70 anys, les seves famílies, encara desconeixen on van anar a parar.
Evidentment, Encara que Garzón fos competent per a investigar el destí dels desapareguts, la majoria morts i enterrats en aquestes fosses comunes, difícilment podria acusar i portar a la banqueta davant d’un tribunal als seus botxins, pel motiu que tots o quasi tots, per edat, segurament estan morts i també enterrats. El final, ja sigui en fossa o panteó, és per a tots igual, per a víctimes i per assassins!
El PP, com sempre, ja ha dit que això és obrir velles ferides, que cal mirar cap endavant i no cap al darrera... És evident, ja que ells són els hereus directes dels assassins que sense cap mena de judici i, molts de cops, sense cap tipus de culpa (només perquè a algú li queia malament el veí) els anaven a buscar a casa per la nit i els detenien davant de la seva dona, pares i fills i se’ls emportaven i a pocs metres del poble, molts de cops al mateix costat del cementiri, els hi pegaven un tret a la nuca.
En canvi, les associacions de familiars de les víctimes del franquisme estan que boten d’alegria i veuen una llum d’esperança per poder recuperar els ossos dels seus avantpassats estimats (alguns d’ells no els van arribar ni conèixer)
Al Punt d’avui, Gustau Moreno, a més de donar-nos les noticies més properes, ha escrit un interessant articles publicat a la contraportada del diari sota el títol de: “Adéu parcial al franquisme tortosí”. I parla de que l’ajuntament ha fet retirar les plaques commemoratives de la visita de Franco el 26 de juny de 1966. Ell no ho diu, però el lema de la visita era “25 años de paz”. Bé, si per pau es compta des del final de la guerra civil, en feien una mica més però no importa, segur que Franco, amb aquest lema, feia anys que donava toms per Espanya (crec que a l’estranger només va arribar anar a Portugal) per a ser lloat per l’Església, la Falange i per un públic entusiasmat que es deixava anar, més per ignorància i por que per una altra cosa!
Recordo com dels pobles hi van sortir autocars (de franc, per suposat) per anar a donar crits a favor del Cabdill (perdó, Caudillo).
També recordo que es deia que, una ma anònima, en un dels cartells amb l’eslògan de “25 años de paz” hi va escriure: “Y de paciencia”.
Aquesta paciència, per molts, ens ha arribat fins avui. Ja és hora de que se’ls faci una mica de justícia. I si a sobre, es treu tota la simbologia (també el noms de carrers i barris), molt millor!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)