La presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, Dña. Esperanza per a molts dels seus ciutadans, ens va sorprendre dimecres (vespre del 20-N, commemoratiu de la mort del dictador Franco i dels fundador de la Falange Española y de las J.O.N.S., José Antonio Primo de Rivera, fill d’un altre dictador, qui va ser president del govern d’Espanya en temps de Alfons XIII, Miguel Primo de Rivera) Encara que ban bé no sé sap a “sant” de que van fer-se les declaracions, evidentment, no han deixat indiferents quasi que a ningú, sobre tot als afiliats del PSOE.
Esperanza Aguirre, en aquestes declaracions venia a donar la culpa de la Guerra Civil Espanyola al PSOE i vinculava el principal partit que dóna suport al President Rodríguez Zapatero a assassins. Tot perquè, pes que es veu, va ser el guardaespatlles del dirigent del PSOE Indalecio Prieto qui va matar Calvo Sotelo cinc dies abans del alçament militar en contra de la II República Espanyola. Calvo Sotelo era un dirigent de la C.E.D.A. (Confederación Española de Derechas Autónomas), el principal partit de la dreta en aquell temps i el gran perdedor de les eleccions que s’havien fet el 16 de febrer de l’any 36.
És evident que la dreta, sobre tot els militars van aprofitar el fet de l’assassinat de Calvo Sotelo per a revoltar-se. Feia molts mesos que el cop d’estat es venia preparant. Franco havia estat a Saragossa al cap davant de l’acadèmia militar de l’Exercit de Terra i, sospitant d’ell (malgrat que havia jurat lleialtat a la República), va ser traslladat a l’Àfrica.
Un dels personatges vius més clarividents que encara queden d’aquell temps és Santiago Carrillo, qui va ser Secretari General del Partit Comunista d’Espanya. Carrillo admet errors (i quan parla d’errors em refereixo a “morts inútils”) als dos costats, tant al bàndol republicà com al nacional. Però després de l’1 d’abril de 1939, acabada la guerra, el bàndol franquista va seguir matant víctimes innocents, sense cap necessitat.
La dreta del 36, a l’igual que el PP del 2004, no van pair la derrota soferta a les urnes. Les circumstàncies eren molt diferents i la reacció, evidentment, no podia ser igual!
Però cal recordar que el PP, mai ha condemnat l’etapa fosca de la dictadura i molts dels actuals dirigents tenen familiars propers vinculats al règim de Franco, també a la Falange que va acabar convertint-se en una colla d’assassins amb “llicència per a matar en bé del ‘Glorioso Alzamiento Militar’”
Per moltes excuses que hi posi Dña. Esperanza i per molt que vulgui capgirar la història, aquesta és la que és i el 18 de juliol de 1936 (el 17 per molts historiadors) l’Exercit Espanyol dirigit per Sanjurjo i Franco entre d’altres, és va alçar contra del govern d’esquerres legalment sortit d’unes eleccions democràtiques dintre del que va ser la II República Espanyola.
divendres, 21 de novembre del 2008
dijous, 20 de novembre del 2008
UNA REVISTA DE VERGONYA!
Per avui pensava comentar-vos les declaracions que fa ver ahir la Presidenta de la Comuidad de Madrid Dña. Esperanza Aguirre sobre el passat “assassí” dels socialistes espanyols, però al final, a l’arribar a casa, he canviat d’idea i us parlaré de la Revista Amposta.
La Revista Amposta, ho dic per aquell que la desconeix, és una revista municipal, és a dir, l’edita l’Ajuntament i la compren els subscriptors i també es pot trobar als quioscs. Només una dada: el director és l’Alcalde d’Amposta Manel Ferré, com abans ho va ser Roig i com abans ho havia estat Josep Maria Simó i d’altres. Però des de fa molts d’anys, la RA s’ha convertit en un pamflet de propaganda del govern municipal, en gran part pagada en diner públic. Així, a l’agrupació local de CiU no li cal treure res pràcticament en tota la legislatura, ja que el treball i la publicitat els hi fan els editors de la revista.
Al arribar avui a casa me trobat a la bústia el núm. 775 corresponent a la primera quinzena de novembre. Cal dir que la família de la meva dona n’és subscriptora des del seu inici i avui ens arriba a nom d’ella, però la pago jo! A la portada hi ha una foto a tot color on es pot veure l’escamot de Mossos d’Esquadra, perfectament formats a l’acte del final del desplegament de la policia autònoma per tot el territori català, el 31 d’octubre, amb un titular principal que diu: “Els Mossos d’Esquadra ja patrullen pel territori”. Només a la pàgina 2 (o sigui la de l’esquerra –per a la publicitat té molta més importància la de la dreta que la de l’esquerra-) es veu, en blans i negre el President de la Generalitat el Mont Honorable José Montilla Aguilera passant revista al mateix escamot dels Mossos. No hagués pogut ser aquesta la portada? O l’estada de Montilla a Amposta, de per si, no és un fet rellevant? No serà que Montilla no té gaires simpaties per part de la direcció de la revista?
Curiosament, només fa dues quinzenes, concretament la primera d’octubre, a la portada s’hi pot veure l’expresident Pujol rebent un obsequi de l’alcalde i amb el següent titular: “Trobada al Poble Nou del turisme ornitològic”. Sobre l’estada de Puj0l només el peu de foto on es llegeix: “Visita oficial de l’expresident Jordi Pujol”. O sigui, que a sobre, la visita de Pujol no va ser el fet més rellevant, ni de bon tros, d’aquella quinzena.
Algú podria dir que m’ho miro des del punt de vista socialista i que el President Montilla no va venir a Amposta en visita oficial. Però li demostraré que no és així.
Qui si va ser rebut oficialment al saló de plens de la Casa Consistorial d’Amposta, va ser el Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, l’Honorable Joan Saura. No hi ha hi una sola fotografia que il•lustre aquest acte, però si una mínima referència a l’article que, com sempre, ningú sap qui l’escriu!
A partir d’aquí, cadascú de vosaltres que tregui les seves pròpies conclusions.
Jo només us diré que conec a gent, subscriptors des de fa molts d’anys que fa temps ja s’han donat de baixa...
Encara que la solució potser hauria de ser-ne una altra!
La Revista Amposta, ho dic per aquell que la desconeix, és una revista municipal, és a dir, l’edita l’Ajuntament i la compren els subscriptors i també es pot trobar als quioscs. Només una dada: el director és l’Alcalde d’Amposta Manel Ferré, com abans ho va ser Roig i com abans ho havia estat Josep Maria Simó i d’altres. Però des de fa molts d’anys, la RA s’ha convertit en un pamflet de propaganda del govern municipal, en gran part pagada en diner públic. Així, a l’agrupació local de CiU no li cal treure res pràcticament en tota la legislatura, ja que el treball i la publicitat els hi fan els editors de la revista.
Al arribar avui a casa me trobat a la bústia el núm. 775 corresponent a la primera quinzena de novembre. Cal dir que la família de la meva dona n’és subscriptora des del seu inici i avui ens arriba a nom d’ella, però la pago jo! A la portada hi ha una foto a tot color on es pot veure l’escamot de Mossos d’Esquadra, perfectament formats a l’acte del final del desplegament de la policia autònoma per tot el territori català, el 31 d’octubre, amb un titular principal que diu: “Els Mossos d’Esquadra ja patrullen pel territori”. Només a la pàgina 2 (o sigui la de l’esquerra –per a la publicitat té molta més importància la de la dreta que la de l’esquerra-) es veu, en blans i negre el President de la Generalitat el Mont Honorable José Montilla Aguilera passant revista al mateix escamot dels Mossos. No hagués pogut ser aquesta la portada? O l’estada de Montilla a Amposta, de per si, no és un fet rellevant? No serà que Montilla no té gaires simpaties per part de la direcció de la revista?
Curiosament, només fa dues quinzenes, concretament la primera d’octubre, a la portada s’hi pot veure l’expresident Pujol rebent un obsequi de l’alcalde i amb el següent titular: “Trobada al Poble Nou del turisme ornitològic”. Sobre l’estada de Puj0l només el peu de foto on es llegeix: “Visita oficial de l’expresident Jordi Pujol”. O sigui, que a sobre, la visita de Pujol no va ser el fet més rellevant, ni de bon tros, d’aquella quinzena.
Algú podria dir que m’ho miro des del punt de vista socialista i que el President Montilla no va venir a Amposta en visita oficial. Però li demostraré que no és així.
Qui si va ser rebut oficialment al saló de plens de la Casa Consistorial d’Amposta, va ser el Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, l’Honorable Joan Saura. No hi ha hi una sola fotografia que il•lustre aquest acte, però si una mínima referència a l’article que, com sempre, ningú sap qui l’escriu!
A partir d’aquí, cadascú de vosaltres que tregui les seves pròpies conclusions.
Jo només us diré que conec a gent, subscriptors des de fa molts d’anys que fa temps ja s’han donat de baixa...
Encara que la solució potser hauria de ser-ne una altra!
dimecres, 19 de novembre del 2008
PREGUNTA SENSE RESPOSTA
Vaig poder fer una pregunta al director General de l’Agència Tributària, Luis Pedroche, per a una entrevista que van publicar a la nostra revista. Aquesta entrevista només pot ser visualitzada pels treballadors de la casa, ja que està penjada de la Intranet corporativa.
La pregunta era sobre les mesures fiscals que pensava adoptar l’Agència Tributària (espanyola) per als sectors en crisi del nostre territori, com són l’agrícola, el ramader, el pesquer i la petita indústria. Tal vegada hauria pogut també fer menció d’altres com el transport per carretera... És igual, ja que no hi va haver resposta per part del director general. Bé sí, que el tema no era de la seva competència.
Evidentment la resposta no m’ha deixat satisfet ni molt menys! És cert que qualsevol mesura econòmica o financera que es prengui haurà de ser elaborada pel Ministeri d’Economia i Hisenda (l’Agència Tributària en forma part) i posteriorment aprovada pel Consell de Ministres i perceptivament publicada al BOE.
Jo no sé si Luis Pedroche està o no al corrent del estudis que es deuen d’estar fent. Si la resposta és no, em preocuparia, ja que, la seva opinió hauria de contar molt a l’hora de mirar com s’apliquen aquestes mesures a l’hora de fer les respectives declaracions.
La Unió Europea prohibeix explícitament els ajuts directes dels estats membres als sectors o empreses, però sempre n’hi ha d’altres que es venen aplicat amb certa regularitat. Potser la més comuna sigui la reducció del percentatge de beneficis en la Estimació Objectiva. L’agricultura de les nostres comarques, sovint, s’ha vist afectada per aquestes reduccions que, dit d’una altra manera, significa la obtenció de menys beneficis empresarials, per la qual cosa, es paga menys impostos a la Hisenda Pública.
Altres ajuts han estat bonificacions sobre el gas-oil, sobre tot en els sectors agraris i pesquers. I els transportistes (s’inclouen els taxistes i els autobusos) també han obtingut determinats tipus de beneficis fiscals a l’hora d’aplicar els mòduls que determinen els guanys finals pels que es tributarà.
M’hauria agradat poder-vos avançar alguna d’aquestes mesures i així, anar tranquil•litzant (o no) aquests sectors tan perjudicats per la crisi econòmica, que, tots patim, però uns més que els altres.
La pregunta era sobre les mesures fiscals que pensava adoptar l’Agència Tributària (espanyola) per als sectors en crisi del nostre territori, com són l’agrícola, el ramader, el pesquer i la petita indústria. Tal vegada hauria pogut també fer menció d’altres com el transport per carretera... És igual, ja que no hi va haver resposta per part del director general. Bé sí, que el tema no era de la seva competència.
Evidentment la resposta no m’ha deixat satisfet ni molt menys! És cert que qualsevol mesura econòmica o financera que es prengui haurà de ser elaborada pel Ministeri d’Economia i Hisenda (l’Agència Tributària en forma part) i posteriorment aprovada pel Consell de Ministres i perceptivament publicada al BOE.
Jo no sé si Luis Pedroche està o no al corrent del estudis que es deuen d’estar fent. Si la resposta és no, em preocuparia, ja que, la seva opinió hauria de contar molt a l’hora de mirar com s’apliquen aquestes mesures a l’hora de fer les respectives declaracions.
La Unió Europea prohibeix explícitament els ajuts directes dels estats membres als sectors o empreses, però sempre n’hi ha d’altres que es venen aplicat amb certa regularitat. Potser la més comuna sigui la reducció del percentatge de beneficis en la Estimació Objectiva. L’agricultura de les nostres comarques, sovint, s’ha vist afectada per aquestes reduccions que, dit d’una altra manera, significa la obtenció de menys beneficis empresarials, per la qual cosa, es paga menys impostos a la Hisenda Pública.
Altres ajuts han estat bonificacions sobre el gas-oil, sobre tot en els sectors agraris i pesquers. I els transportistes (s’inclouen els taxistes i els autobusos) també han obtingut determinats tipus de beneficis fiscals a l’hora d’aplicar els mòduls que determinen els guanys finals pels que es tributarà.
M’hauria agradat poder-vos avançar alguna d’aquestes mesures i així, anar tranquil•litzant (o no) aquests sectors tan perjudicats per la crisi econòmica, que, tots patim, però uns més que els altres.
dimarts, 18 de novembre del 2008
SUPOSICIONS ESTRATÈGIQUES
Segurament que el que avui us explicaré només són suposicions, tal vegada infundades. Tal vegada sense gaire sentit...
Però en política no és tot explicar el que veus i treure’n les teves pròpies conclusions. De vegades també cal mirar més enllà del que t’estan ensenyant per esbrinar quines són les estratègies que volen fer servir per aconseguir l’objectiu. I en política d’objectiu només n’hi ha un: governa!
Fa molts dies que es parla (fins i tot jo ho he fet) de l’acord que han assolit els socialistes catalans i el partit de Josep Antoni Duran i Lleida, Unió Democràtica de Catalunya, amb el consegüent enuig per part de Arturo Mas, l’inventor de la casa gran del catalanisme que, al pas que va, sembla que es quedarà en un no res.
La setmana passada, com sabreu els que segueixen la política d’aquí, es va jutjar la que va ser la cúpula del Departament de Treball amb l’Ignasi Farreras al cap davant com a conseller. En la política de pactes entre la “C” i la “U”, el departament de treball ha tocat sempre a la “U”. Al seu dia ja es va denunciar que amb estudis ficticis, subvencions a escoles taller que no existien, etc., Unió es finançava de forma il•legal. Però quin partit no ha fet coses semblants o ha acceptat el finançament de terceres persones de forma anònima? I algú creu que qui fa donatius a un partit, no espera res a canvi? Evidentment que no!
Com deia, la setmana passada, es va jutjar la cúpula de Unió i, ves per on, el govern de la Generalitat, que exercia l’acusació particular, de forma inesperada, va abaixar la petició de condemna de l’exconseller Farreras de 5 a 2 anys. I ja sé sap que, si no té antecedents, les penes inferiors a dos anys no comporten presó.
La meva suposició és: “No hi pot haver un acord secret que, mentre es baixa la petició de condemna a Farreras, Unió faci un front comú amb el socialistes per a pressionar el govern de Madrid i de retruc desgastar Mas en favor de Duran. Potser la pregunta és: Què guanyen els socialistes? Aparentment el govern d’Entesa té estabilitat política i, no hauria de perillar una estratègia comuna dels tres partits. Però és que els altres dos, per la seva part, també estan apropant posicions i anteposar-les a les de l’altre partit del govern. Així que tot plegat, em sona a una recol•locació estratègica dels principals partits catalans al marge del PP i Ciutadans.
Així, caldrà esperar els propers mesos per acabar d’avaluar l’abast d’aquests pactes i les conseqüències futures per a la política catalana.
Però en política no és tot explicar el que veus i treure’n les teves pròpies conclusions. De vegades també cal mirar més enllà del que t’estan ensenyant per esbrinar quines són les estratègies que volen fer servir per aconseguir l’objectiu. I en política d’objectiu només n’hi ha un: governa!
Fa molts dies que es parla (fins i tot jo ho he fet) de l’acord que han assolit els socialistes catalans i el partit de Josep Antoni Duran i Lleida, Unió Democràtica de Catalunya, amb el consegüent enuig per part de Arturo Mas, l’inventor de la casa gran del catalanisme que, al pas que va, sembla que es quedarà en un no res.
La setmana passada, com sabreu els que segueixen la política d’aquí, es va jutjar la que va ser la cúpula del Departament de Treball amb l’Ignasi Farreras al cap davant com a conseller. En la política de pactes entre la “C” i la “U”, el departament de treball ha tocat sempre a la “U”. Al seu dia ja es va denunciar que amb estudis ficticis, subvencions a escoles taller que no existien, etc., Unió es finançava de forma il•legal. Però quin partit no ha fet coses semblants o ha acceptat el finançament de terceres persones de forma anònima? I algú creu que qui fa donatius a un partit, no espera res a canvi? Evidentment que no!
Com deia, la setmana passada, es va jutjar la cúpula de Unió i, ves per on, el govern de la Generalitat, que exercia l’acusació particular, de forma inesperada, va abaixar la petició de condemna de l’exconseller Farreras de 5 a 2 anys. I ja sé sap que, si no té antecedents, les penes inferiors a dos anys no comporten presó.
La meva suposició és: “No hi pot haver un acord secret que, mentre es baixa la petició de condemna a Farreras, Unió faci un front comú amb el socialistes per a pressionar el govern de Madrid i de retruc desgastar Mas en favor de Duran. Potser la pregunta és: Què guanyen els socialistes? Aparentment el govern d’Entesa té estabilitat política i, no hauria de perillar una estratègia comuna dels tres partits. Però és que els altres dos, per la seva part, també estan apropant posicions i anteposar-les a les de l’altre partit del govern. Així que tot plegat, em sona a una recol•locació estratègica dels principals partits catalans al marge del PP i Ciutadans.
Així, caldrà esperar els propers mesos per acabar d’avaluar l’abast d’aquests pactes i les conseqüències futures per a la política catalana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)