Quan se passa sovint per la mateixa carretera, un sé n’adona de qualsevol novetat que hagi. En canvi, aquelles coses que hi són allí des de fa temps, poden passar totalment desapercebudes als ulls del conductor.
Realment, el motiu que em porta a escriure aquesta entrada és per donar a conèixer una situació perillosa i que podria comportar conseqüències fatals (esperem que no!)
Es tracta de la manca d’il•luminació a la rotonda que hi ha a la carretera d’Amposta a Santa Bàrbara, tot just al desviament de la carretera nova de Freginals. Aquesta rotonda, des de la seva construcció i fins fa menys de dos mesos, estava perfectament il•luminada. De sobte, un dia, me’n adono que estava a les fosques. Vaig donar veus per a que posessin en avís als responsables de la via (Dep. de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya) Un d’aquests avisos el vaig donar al regidor de governació de l’Ajuntament d’Amposta. Abans d’ahir, seguia igual. Una rotonda sense il•luminar per la nit i sense gaire senyalització (com és el cas d’aquesta) resulta ser un dels punts més perillosos en que es pot trobar un conductor. Sobre tot quan està precedida d’una recta (la hi ha quan vens de Santa Bàrbara), on es cotxes solen agafar altes velocitats i, després, els resulta molt difícil frenar a temps.
Ahir vaig veure unes marques de pintura fosforescent sobre el ferm de la carretera i també algunes estaques pel costat de la cuneta. Fins i tot, quan ja me’n anava cap Amposta, dos operaris amb les armilles reglamentàries, prenien mesures a la petita rotonda de Vinallop (avui encara n’he vist un amb un aparell de mesurar) Tot això em va fer pensar que l’arranjament de la carretera ha de ser imminent. Ignoro si ja ha sortit a licitació pública o en quina fase es troba el projecte. Però és bona senyal quan es veu gent que estant fent mesurant i fent marques.
De totes formes, des de PADESA Roquetes (o l’antic escorxador de Fabra) fins la rotonda, hi ha un condicionant: els arbres. Plàtans que ja tenen diverses dècades (jo sempre els he vist i en tinc 5) i una quantitat significativa. No sé si els afectarà o no. Replantar-los a un altre indret i que brotin, ha de ser pràcticament impossible.
Però els usuaris d’aquest tram, agrairem que es faci el més aviat possible. Ja fa anys que sofrim “en silenci” les cues a l’arribar a Tortosa, sobre tot a les hores punta (encara que de cues sempre n’hi ha de més llargues o més curtes...) I és igual sortir de casa a les 7:45 (agafes la cua dels que han d’entrar a treballar a les 8 o els que entren a l’institut) que a les 7:55 (quan ja ha passat l’hora més crítica) L’hora d’arribada al treball és la mateixa.
dijous, 5 de febrer del 2009
dimarts, 3 de febrer del 2009
LA INDÚSTRIA DE LES TERRES DE L’EBRE
La setmana passada, el prestigiós professor de política econòmica de la Universitat de Barcelona Germà Bel, de les Cases d’Alcanar, va presentar un estudi econòmic de les Terres de l’Ebre per encàrrec de la Generalitat de Catalunya.
Entre les conclusions a que va arribar, en destaquen dues: la implantació industrial es similar a la resta de Catalunya i està molt diversificada.
No seré jo qui discuteixi els resultats d’un estudi com el que ha fet l’amic Germà (puc dir-ho així per que el conec de quan tenia vint i pocs anys), però potser caldria matisar alguna cosa.
De les 4 comarques ebrenques, la menys industrialitzada és la Terra Alta i la que més, la Ribera d’Ebre. Però aquestes dades són un tant enganyoses. L’elaboració de vi, una de les principals fonts d’ingressos dels terraltins, és agricultura o indústria Evidentment es tracta d’indústria (indústria agroalimentària) I pareix que any rera any vagi a més.
En el cas de la Ribera d’Ebre el panorama és molt diferent. Unes poques indústries “fan pujar” la mitjana de forma considerable: les nuclears d’Ascó i les químiques de Flix i Riba-roja d’Ebre.
On si que està molt més diversificada la indústria és a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Però també es pot matisar molt aquesta afirmació. Normalment, els polígons industrials, es concentren a les poblacions més importants: Campredó i Catalunya Sud a Tortosa (i l’Aldea), Tosses i l’Oriola a Amposta, Valldepins a Ulldecona, la Sénia, Camarles, el Salt a la Ràpita, etc. Però la implantació d’indústria arribada de fora (ja sigui d’inversió estrangera o nacional) és molt minsa en alguns d’aquest polígons. Així, s’hi ha acabat implantant la indústria local, tallers, etc. Seria el cas d’Amposta i la Sénia.
La Sénia, a més a més, té una indústria molt poc diversificada, massa depenent del sector mobiliari. Així, les crisis, que són cícliques, afecten a la Sénia de forma molt més important que a altres pobles. Del meu record, sé de moltes empreses que van acabar tancant i d’altres que van renéixer de les seves cendres (com a Vinaròs, comarca del Baix Maestrat –País Valencià-) A Ulldecona i Santa Bàrbara, en menor mesura, també hi ha hagut, tradicionalment una indústria del moble important.
Santa Bàrbara sempre havia estat el referent en la indústria del botó. Bona part d’aquesta indústria era de capital japonès. Als anys 70 i 80, era tant potent que donava treball a diversos centenars de joves del poble i d’altres del voltant. Fins i tot es va d’haver de canviar les dates de la festa major per adaptar-les a l’època de vacances d’aquestes fàbriques. Avui en dia, després del tancament de la Toar, ja no hi queda cap fàbrica oberta dedicada a la manipulació del nacre o poliester destinat a la producció de botó.
Però com deia ahir mateix, manca més inversió forana. Cal la implantació d’indústries potents, tecnològicament avançades i que puguin ofertar llocs de treball especialitzats.
Tot això sempre s’ha de fer amb col•laboració de la universitat que hi ha implantada al territori (la Rovira i Virgili) i els altres centres formatius que caldria que impartissin cicles formatius destinats a aquesta indústria.
Seria també desitjable que els nostres universitaris, els que surten més preparats a l’hora d’afrontar el món laboral poguessin treballar sense caler desplaçar-se a Barcelona o a altres indrets on, tradicionalment, s’han col•locat les indústries o centres de direcció.
Entre les conclusions a que va arribar, en destaquen dues: la implantació industrial es similar a la resta de Catalunya i està molt diversificada.
No seré jo qui discuteixi els resultats d’un estudi com el que ha fet l’amic Germà (puc dir-ho així per que el conec de quan tenia vint i pocs anys), però potser caldria matisar alguna cosa.
De les 4 comarques ebrenques, la menys industrialitzada és la Terra Alta i la que més, la Ribera d’Ebre. Però aquestes dades són un tant enganyoses. L’elaboració de vi, una de les principals fonts d’ingressos dels terraltins, és agricultura o indústria Evidentment es tracta d’indústria (indústria agroalimentària) I pareix que any rera any vagi a més.
En el cas de la Ribera d’Ebre el panorama és molt diferent. Unes poques indústries “fan pujar” la mitjana de forma considerable: les nuclears d’Ascó i les químiques de Flix i Riba-roja d’Ebre.
On si que està molt més diversificada la indústria és a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Però també es pot matisar molt aquesta afirmació. Normalment, els polígons industrials, es concentren a les poblacions més importants: Campredó i Catalunya Sud a Tortosa (i l’Aldea), Tosses i l’Oriola a Amposta, Valldepins a Ulldecona, la Sénia, Camarles, el Salt a la Ràpita, etc. Però la implantació d’indústria arribada de fora (ja sigui d’inversió estrangera o nacional) és molt minsa en alguns d’aquest polígons. Així, s’hi ha acabat implantant la indústria local, tallers, etc. Seria el cas d’Amposta i la Sénia.
La Sénia, a més a més, té una indústria molt poc diversificada, massa depenent del sector mobiliari. Així, les crisis, que són cícliques, afecten a la Sénia de forma molt més important que a altres pobles. Del meu record, sé de moltes empreses que van acabar tancant i d’altres que van renéixer de les seves cendres (com a Vinaròs, comarca del Baix Maestrat –País Valencià-) A Ulldecona i Santa Bàrbara, en menor mesura, també hi ha hagut, tradicionalment una indústria del moble important.
Santa Bàrbara sempre havia estat el referent en la indústria del botó. Bona part d’aquesta indústria era de capital japonès. Als anys 70 i 80, era tant potent que donava treball a diversos centenars de joves del poble i d’altres del voltant. Fins i tot es va d’haver de canviar les dates de la festa major per adaptar-les a l’època de vacances d’aquestes fàbriques. Avui en dia, després del tancament de la Toar, ja no hi queda cap fàbrica oberta dedicada a la manipulació del nacre o poliester destinat a la producció de botó.
Però com deia ahir mateix, manca més inversió forana. Cal la implantació d’indústries potents, tecnològicament avançades i que puguin ofertar llocs de treball especialitzats.
Tot això sempre s’ha de fer amb col•laboració de la universitat que hi ha implantada al territori (la Rovira i Virgili) i els altres centres formatius que caldria que impartissin cicles formatius destinats a aquesta indústria.
Seria també desitjable que els nostres universitaris, els que surten més preparats a l’hora d’afrontar el món laboral poguessin treballar sense caler desplaçar-se a Barcelona o a altres indrets on, tradicionalment, s’han col•locat les indústries o centres de direcció.
dilluns, 2 de febrer del 2009
AEROPORT, SI O NO?
La Generalitat de Catalunya va anunciar en el seu pla de transports 2009-2015, la construcció d’un aeroport per a les Terres de l’Ebre que es situaria al terme municipal de Roquetes.
Les lògiques expectatives que pot crear una infrastructura així, contrasta amb l’opinió d’alguns agents socioeconòmics del territori que no el veurien en bons ulls. Segons l’opinió d’aquests ‘experts’, un dels principals motius d’oposició seria que hi ha d’altres prioritats abans de construir una infrastructura aèria. Ràpidament va sortir el Delegat del Govern a les TT.E. per a dir què, efectivament, hi ha d’altres prioritats i que ningú ha dit que un aeroport ha de ser la primera.
Jo voldria dir diverses coses. La primera és que si el govern ens vol construir un aeroport, benvingut sigui. Tot allò que pugui arribar al territori i que signifiqui una millora substancial, penso, és positiu.
Els 27 milions d’euros d’inversió en que s’ha xifrat el cost de la infrastructura, sense haver vist el projecte, crec que es tractaria d’un petit aeròdrom per a petits avions particulars o aerotaxis, sense capacitat, lògicament per a avions comercials.
També penso que, avui per avui, un aeroport no és necessari. Per a ser-ho, caldria tenir un estudi sobre possibles usuaris. I per a crear usuaris, a més a més d’haver una necessitat, cal que hagin unes expectatives.
Però caldria fer una pregunta: Les Terres de l’Ebre, volem créixer realment? I si la resposta és afirmativa, una altra: A quin cost?
Per més que ho penso, les Terres de l’Ebre no disposem d’una indústria forta que faci que puguin arribar possibles compradors, ja siguin de la resta d’Espanya o de l’estranger per a fer negoci amb els nostres empresaris. També es podria destinar a persones acomodades que vinguessin al nostre territori per passar-hi una temporada de vacances. Però més enllà d’uns pocs hotels (ara mateix se me’n acudeixen un a Xerta, un a Alcanar Platja, un altre a Ulldecona i un a Tortosa), no tenim la capacitat d’absorbir gaire turisme i més si parlem d’u n turisme que vingui demandant una oferta pròpia de qualitat.
I no és que les Terres de l’Ebre no tinguéssim potencial (jo sempre ho he defensat), sinó la oferta necessària i diferencial que no puguin donar uns altres indrets. Més enllà d’algunes rutes locals i alguns esforços que s’estan fent des dels consells comarcals, ens trobaríem amb els mateixos tòpics de sempre: sol i platja. I per això només ens cal fixar on es concentren la majoria d’allotjaments turístics: al litoral. Poblacions com l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre o la Ràpita, concentren la major part de les places hoteleres disponibles. Manca potenciar el turisme interior. En donaré uns pocs exemples: la ruta del vi de qualitat centrada, en part, amb l’arquitectura de César Martinell. La de les pintures rupestres amb la construcció de més centres d’interpretació, lligada a una xarxa de museus que puguin complementar amb altres troballes, la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
El mateix passaria amb la indústria. Caldria implantar una indústria lligada a les noves tecnologies (I+D+I: investigació científica, desenvolupament i innovació tecnològica)Però per tot això manca una inversió pública i privada que, ara per ara, no tenim.
Llavors, el futur aeroport, ja no seria una infrastructura que plantegés dubtes. Seria una solució per aquells que voldrien venir al nostre territori i, segurament, d’aquells d’aquí que voldrien oferir les nostres marques de qualitat per tot el món!
Les lògiques expectatives que pot crear una infrastructura així, contrasta amb l’opinió d’alguns agents socioeconòmics del territori que no el veurien en bons ulls. Segons l’opinió d’aquests ‘experts’, un dels principals motius d’oposició seria que hi ha d’altres prioritats abans de construir una infrastructura aèria. Ràpidament va sortir el Delegat del Govern a les TT.E. per a dir què, efectivament, hi ha d’altres prioritats i que ningú ha dit que un aeroport ha de ser la primera.
Jo voldria dir diverses coses. La primera és que si el govern ens vol construir un aeroport, benvingut sigui. Tot allò que pugui arribar al territori i que signifiqui una millora substancial, penso, és positiu.
Els 27 milions d’euros d’inversió en que s’ha xifrat el cost de la infrastructura, sense haver vist el projecte, crec que es tractaria d’un petit aeròdrom per a petits avions particulars o aerotaxis, sense capacitat, lògicament per a avions comercials.
També penso que, avui per avui, un aeroport no és necessari. Per a ser-ho, caldria tenir un estudi sobre possibles usuaris. I per a crear usuaris, a més a més d’haver una necessitat, cal que hagin unes expectatives.
Però caldria fer una pregunta: Les Terres de l’Ebre, volem créixer realment? I si la resposta és afirmativa, una altra: A quin cost?
Per més que ho penso, les Terres de l’Ebre no disposem d’una indústria forta que faci que puguin arribar possibles compradors, ja siguin de la resta d’Espanya o de l’estranger per a fer negoci amb els nostres empresaris. També es podria destinar a persones acomodades que vinguessin al nostre territori per passar-hi una temporada de vacances. Però més enllà d’uns pocs hotels (ara mateix se me’n acudeixen un a Xerta, un a Alcanar Platja, un altre a Ulldecona i un a Tortosa), no tenim la capacitat d’absorbir gaire turisme i més si parlem d’u n turisme que vingui demandant una oferta pròpia de qualitat.
I no és que les Terres de l’Ebre no tinguéssim potencial (jo sempre ho he defensat), sinó la oferta necessària i diferencial que no puguin donar uns altres indrets. Més enllà d’algunes rutes locals i alguns esforços que s’estan fent des dels consells comarcals, ens trobaríem amb els mateixos tòpics de sempre: sol i platja. I per això només ens cal fixar on es concentren la majoria d’allotjaments turístics: al litoral. Poblacions com l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre o la Ràpita, concentren la major part de les places hoteleres disponibles. Manca potenciar el turisme interior. En donaré uns pocs exemples: la ruta del vi de qualitat centrada, en part, amb l’arquitectura de César Martinell. La de les pintures rupestres amb la construcció de més centres d’interpretació, lligada a una xarxa de museus que puguin complementar amb altres troballes, la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
El mateix passaria amb la indústria. Caldria implantar una indústria lligada a les noves tecnologies (I+D+I: investigació científica, desenvolupament i innovació tecnològica)Però per tot això manca una inversió pública i privada que, ara per ara, no tenim.
Llavors, el futur aeroport, ja no seria una infrastructura que plantegés dubtes. Seria una solució per aquells que voldrien venir al nostre territori i, segurament, d’aquells d’aquí que voldrien oferir les nostres marques de qualitat per tot el món!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)