La Generalitat de Catalunya va anunciar en el seu pla de transports 2009-2015, la construcció d’un aeroport per a les Terres de l’Ebre que es situaria al terme municipal de Roquetes.
Les lògiques expectatives que pot crear una infrastructura així, contrasta amb l’opinió d’alguns agents socioeconòmics del territori que no el veurien en bons ulls. Segons l’opinió d’aquests ‘experts’, un dels principals motius d’oposició seria que hi ha d’altres prioritats abans de construir una infrastructura aèria. Ràpidament va sortir el Delegat del Govern a les TT.E. per a dir què, efectivament, hi ha d’altres prioritats i que ningú ha dit que un aeroport ha de ser la primera.
Jo voldria dir diverses coses. La primera és que si el govern ens vol construir un aeroport, benvingut sigui. Tot allò que pugui arribar al territori i que signifiqui una millora substancial, penso, és positiu.
Els 27 milions d’euros d’inversió en que s’ha xifrat el cost de la infrastructura, sense haver vist el projecte, crec que es tractaria d’un petit aeròdrom per a petits avions particulars o aerotaxis, sense capacitat, lògicament per a avions comercials.
També penso que, avui per avui, un aeroport no és necessari. Per a ser-ho, caldria tenir un estudi sobre possibles usuaris. I per a crear usuaris, a més a més d’haver una necessitat, cal que hagin unes expectatives.
Però caldria fer una pregunta: Les Terres de l’Ebre, volem créixer realment? I si la resposta és afirmativa, una altra: A quin cost?
Per més que ho penso, les Terres de l’Ebre no disposem d’una indústria forta que faci que puguin arribar possibles compradors, ja siguin de la resta d’Espanya o de l’estranger per a fer negoci amb els nostres empresaris. També es podria destinar a persones acomodades que vinguessin al nostre territori per passar-hi una temporada de vacances. Però més enllà d’uns pocs hotels (ara mateix se me’n acudeixen un a Xerta, un a Alcanar Platja, un altre a Ulldecona i un a Tortosa), no tenim la capacitat d’absorbir gaire turisme i més si parlem d’u n turisme que vingui demandant una oferta pròpia de qualitat.
I no és que les Terres de l’Ebre no tinguéssim potencial (jo sempre ho he defensat), sinó la oferta necessària i diferencial que no puguin donar uns altres indrets. Més enllà d’algunes rutes locals i alguns esforços que s’estan fent des dels consells comarcals, ens trobaríem amb els mateixos tòpics de sempre: sol i platja. I per això només ens cal fixar on es concentren la majoria d’allotjaments turístics: al litoral. Poblacions com l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre o la Ràpita, concentren la major part de les places hoteleres disponibles. Manca potenciar el turisme interior. En donaré uns pocs exemples: la ruta del vi de qualitat centrada, en part, amb l’arquitectura de César Martinell. La de les pintures rupestres amb la construcció de més centres d’interpretació, lligada a una xarxa de museus que puguin complementar amb altres troballes, la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
El mateix passaria amb la indústria. Caldria implantar una indústria lligada a les noves tecnologies (I+D+I: investigació científica, desenvolupament i innovació tecnològica)Però per tot això manca una inversió pública i privada que, ara per ara, no tenim.
Llavors, el futur aeroport, ja no seria una infrastructura que plantegés dubtes. Seria una solució per aquells que voldrien venir al nostre territori i, segurament, d’aquells d’aquí que voldrien oferir les nostres marques de qualitat per tot el món!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada