A L'ALCALDE D'AMPOSTA LI VE GRAN "EL VESTIT"

Segurament que els seus vestits no els hi fan a mida, com a Francisco Camps, però sempre vist de forma impecable. Però el “vestit” que li ve gran és el del càrrec que ocupa.
I ho dic amb la credibilitat que donen els fets. Fa temps que vinc observant que la seva cortesia institucional deixa molt que desitjar. Així, per exemple, en alguns concerts al auditori de la Lira Ampostina, mira de fer com aquell que no et veu per “estalviar-se el saludo”. Els fets més recents van passar divendres i avui mateix. Divendres passat sortia de la casa de la vila amb la meva companya i diputada Lluïsa Lizárraga. Ell estava sota els porxos i al anar a sortit nosaltres per la porta que dóna accés a les dependències municipals, ell, l’alcalde, va entrar al lloc on s’ubica el retén de la policia local. Va fer com aquell que no ens veia... Avui, amb un altre company de grup municipal, sortia del saló de plens, on acabàvem de celebrar una comissió informativa de Governació i ell sortia el seu despatx. Li he dit bon dia i dubto que m’hagi contestat. Al cap d’uns minuts (molt pocs, el temps que es tarda entre entrar a la sala de secretaria, sortir i baixar al carrer), l’alcalde, pujava les escales. Anàvem en companyia d’un regidor d’ERC. Al veure’ns, l’ha saludat. I jo li he preguntat: “Què vas sol?” Ell m’ha respost: “No ho sé”. Ignoro si l’alcalde m’ha sentit o no... Tan em dóna!
Jo entenc que ens darrers mesos hi ha hagut certa tensió entre els grup que ell encapçala i el nostre. Fins i tot, no fa gaires setmanes vaig escriure un article que em va publicar la revista amb la que col•laboro: Vinaròs News. Però com diu la dita castellana: “Lo cortés no quita lo valiente”. I jo encara en dic una altra: “El més barat de tot és la salutació. És de franc!”.
També hi ha una altra dita que diu: “Altres vindran que bons ens faran”. Això ho dic perquè l’anterior alcalde (a qui “li vaig dedicar molt més temps” que a l’actual), aguantava molt millor el tipus i sempre t’allargava la ma. El que deia de nosaltres pel darrera, només ells ho saben, com ara, suposo que igual...
Una altra prova del que estic dient, va produir-se el passat dia 11. Acabàvem de fer un ple extraordinari i el nostre grup es va abstenir a l’hora d’una adjudicació inicial per efectuar les obres de la residència d’esportistes vinculada al Centre de Tecnificació Esportiva. Evidentment, vàrem exposar el nostre raonament. Al final del ple va venir a demanar-nos comptes sobre el sentit del nostre vot (?) Fins i tot pretenia que la resta del grup li féssim veure al nostre portaveu de l’error d’haver votat d’aquella manera. Qui és pensa que és?
Tornant a l’article de Vinaròs News, allí explicava la manera d’actuar de CiU amb la seva gent, però no dia res de com actuen en vers a l’oposició. Potser queda prou clar, oi?
De totes formes, quina diferència de l’alcalde amb altres regidors del seu grup. El d’Urbanisme, per exemple. L’altre dissabte, abans d’entrar a un acte que es feia amb motiu del centenari de la ciutat, comentàrem l’article en qüestió i tots dos exposarem els nostres punts de vista. Avui, a la comissió, ha vingut a seure al meu costat!
I que quedi clar que, segurament, tinc jo molts més motius per haver deixat de parlar a l’actual alcalde. El tema ja va passar fa uns anys. I va ser personal... Però en les circumstàncies paregudes, aguanto el tipus...

GERMÀ BEL PRESENTA A TORTOSA UN ESTUDI ECONÒMIC SOBRE LES TERRES DE L'EBRE

(A la fotografia es pot veure a Germà Bel signant el llibre d'honor del Consell Comarcal del Montsià el dia de la comarca (Santa Bàrbara), dintre dels actes de Fira Amposta 2007)
Ahir al vespre tingué lloc a la sala petita de ‘Auditori Felip Pedrell de Tortosa la presentació del “Estudi sobre les percepcions econòmiques dels agents econòmics i institucionals de les Terres de l’Ebre”, a càrrec del prestigiós catedràtic i doctor en economia aplicada de la Universitat de Barcelona i fill de les Cases d’Alcanar Germà Bel.
A l’acte, organitzat per la Delegació del Govern de les Terres de l’Ebre conjuntament amb l’IDECE (Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre) hi assistiren unes 50 persones representants sobre tot, del món polític (diversos càrrecs institucionals, alcaldes i regidors), representants del teixit empresarial i algun que d’altre economista. Cal remarcar l’absència de la majoria d electes del CiU, així com alcaldes i altres càrrecs. També hi vaig veure poca premsa per a un acte tan important encara que només fos pel fet de ser-hi una de les personalitats que més entén d’economia del nostre país.
Qui si que hi eren presents eren la majoria de membres del govern de l’Ebre, les diputades Núria Ventura (també alcaldessa d’Ulldecona) i Marta Cid, el senador Joan Sabaté, l’alcalde de Tortosa (que formava part de la mesa) i d’altres alcaldes com el d’Alcanar (i president del Consell Comarcal del Montsià), l’alcaldessa de la Galera, de Sant Jaume d’Enveja, de Camarles, del Perelló (directora de L’IDECE) i diversos regidors de les nostres comarques, la majoria del PSC.
Avui el Punt, per exemple, no es fa ressò de la presentació de l’estudi ni a la seva edició impresa ni a la seva web. Però tampoc a la pàgina d’Internet de l’IDECE hi ha cap referència a l’acte, ni tampoc l’he pogut veure a la de la Delegació del Govern a l’Ebre.
Germà Bel explicà en un to molt didàctic el moment actual de l’economia ebrenca, quin havia estat el seu mètode de treball i va dir que era un estudi realista, ni pessimista ni optimista. Va explicar que s’havia fet arribar un qüestionari a tots els ajuntaments i empreses amb més d’un treballador i que a partir d’aquí es van treure una sèrie de conclusions. La més important de totes elles és que la indústria a les Terres de l’Ebre “ni està tant malament com ens pensem ni es basa només amb els mobles de la Sénia i les centrals nuclears d’Ascó”. Evidentment hi ha mancances com “la de l’automoció”.
La segona part del qüestionari era preguntar-los a tots com es gastarien si només tinguessin 1.000 euros. Tret de petites diferències, i agrupat en sectors, entre la manera de gastar-los de les institucions i l’empresa, no hi havia tanta diferència.
Encara que una de les mancances més importants i on tothom hi estava d’acord és amb el “dèficit d’infrastructures”.

VÍDEO CONTRA EL RACISME

La meva família i jo mateix (dels 5 als 11 anys), també vàrem ser immigrants a França. El meu pare va anar fins a 19 temporades a plantar arròs, veremar i altres feines del camp.

SONDEIG DEL PERIÓDICO

Avui, el Periódico de Catalunya, publica una detallada enquesta sobre l’actual situació econòmica de Catalunya: finançament, valoració política dels diferents líders, etc.
Sempre he dit que jo no crec gaire en enquestes com aquesta, perquè a l’hora de la veritat entren en joc altres condicionants a l’hora de decidir-te per un u altre partit o si optes per no votar que, encara que sigui una opció que no m’agrada, és totalment legítima. Malgrat tot, les enquestes marquen tendències i sempre pots fer-te una idea de per on van les coses...
Una de les conclusions és la “petició d’unitat” entre els principals partits. Sobre tot entre PSC i CiU fins al punt de demanar la incorporació de Mas al govern presidit per Montilla. Però una cosa és el que voldrien els ciutadans que passés i l’altra són els interessos i estratègies dels partits polítics.
I un detall important: entre tots dos partits hi ha massa recels i massa anys de relacions tenses. I és que al lloc que ha governat CiU, el PSC no ha deixat de ser una mera comparsa política, sense joc i, sovint, amb enfrontaments personals. Segurament que, els de CiU, pensaran el mateix del PSC, però jo opino per la part que em toca...
Normalment, quan estàs a l’oposició de qualsevol tipus d’administració, els suports polítics que li dones a l’equip de govern són de “franc” i se li sol treure rendiment. En canvi, per al que governa, qualsevol cosa que surti bé, encara que sigui amb el suport institucional dels altres grups, comptarà com a resultats propis.
Una altra conclusió de l’enquesta és la baixa valoració de Zapatero. Diu que, per primera vegada, “suspèn” a Catalunya. I a qui estranya? Les relacions Zapatero-Catalunya, no és un “amor” amb reciprocitat. M’explico. Catalunya li ha donat més a Zapatero que no ha rebut aquesta del govern central. Ja va passar amb l’Estatut. Va prometre que s’aprovaria a Madrid el que sortiria aprovat pel Parlament i a l’hora de la veritat ja sabem tots els que va passar. Llavors a Zapatero li calis “un aliat necessari” i el va trobar amb Mas. Ara una situació similar no es pot repetir. Per unes o altres circumstàncies, és igual, però pareix que des d’aquí no s’està disposat a cedir ni un mil•límetre. Però des de l’agost que s’acabava el termini per aprovar el finançament (ho marcava l’Estatut) fins ara, ja han pasta uns bons 7 mesos i les negociacions (al menys des de fora), sembla que es troben en un punt mort. I a sobre li reconeixen a Andalusia “el deute històric” i es parla de tancar un sistema de finançament amb totes les altres comunitats amb excepció de Catalunya. Castells ja parla d’un possible fracàs...
Evidentment que també pot tractar-se d’una estratègia. Tancar un acord de finançament amb les altres comunitats faria que Catalunya pogués tancar-ne un de millor i que les altres no poguessin replicar després.
Penso que Catalunya pot ser la “tomba política” de Zapatero. Si arribar a president va ser possible gràcies als diputats aconseguits pels socialistes a Catalunya i el País Basc, un descens del nombre de diputats per un desencant generalitzat podria significar no tenir una majoria suficient les properes eleccions generals. Siguin o no anticipades.
Al menys que a d’altres llocs d’Espanya hi hagués un daltabaix polític amb un augment de vots cap al PSOE. Cosa poc provable a la meva manera de veure-ho, ja que un hipotètic descens del PP és poc provable. Al PP, els seus electors, no li solen passar factura pels escàndols urbanístics o d’altra mena.