Des de fa temps, en aquest mateix blog, de tant en tant, vinc recollint “idees imaginatives per a superar la crisi”. La que us porto avui no és, precisament, una idea imaginativa i, per aquest motiu, el títol res té que veure amb el tema. Però la notícia m’ha cridat l’atenció i es pera això que us vull fer partícips de la mateixa.
La he llegida al Periódico de Catalunya sota el títol de: “Xips a preu d’or”. Evidentment, no tothom que va tenir la sort (perquè primer hi va ser la sort) de que al sorteig d’entrades que va fer el Barça n’hi toqués una, acabarà per anar a Roma. Tot plegat (entrades + viatge + hotel + despeses d’estada) puja un “petit capital”. I no tothom està disposat a pagar-ho encara que sigui per poder veure l’equip de futbol de la seva passió. Així que molts d’ells han decidit posar-les a la venda una vegada es va fer públic que es podien “cedir” a altres socis.
Com la revenda d’entrades és il•legal, els posseïdors de les entrades que es posen a la venda se les han enginyat per poder desprendre’s del seu “petit tresor”. Així, com si fos una mena d’anuncis de contactes per paraules, es poden llegir coses com aquestes: “L’entrada és del FC Barcelona. És necessari ser soci del Barça. La gorra costa 890 €. Demano seriositat” o “Venc pin del Barça i regalo una entrada per a soci per 900 euros” o “Soci culer ven 2 cocacoles i regala 2 entrades per a Roma” o aquesta altra “Hola. Tinc dos bolis Bic que venc per 1.700 € i regalo dues entrades per a la final de la Champions”. També hi ha que, una mica il•lús, en demana: “Necessito algú que no demani gaire per dues entrades. ¿Algú pot ajudar aquesta culer? O també “Canvio 2 entrades concert U-2 per final de Champions”.
Evidentment, encara que sigui un negoci il•legal, existeix la llei de l’oferta i la demanda. Si hi ha algú disposat a pagar entre 800 i 1.000 euros per una entrada, sempre pot trobar qui li vengui. Ara bé, tal com s’apropi la final, segurament, qui en tingui i no vulgui (o no pugui) anar i pretengui fer negoci, les acabarà abaratint.
El meu fill gran va anar a València dimecres de la setmana passada. Hi va anar sense entrada, amb la intenció més per estar dintre de l’ambient que no de veure el partit de futbol. Hores abans de la final de la copa del rei, les entrades estaven a la revenda per 400 euros i només 10 minuts després de començar el partit ja es venien més barates que a les taquilles.
Ni així. No va entrar fins que faltaven 10 minuts per al final quan van obrir les portes de Mestalla. El partit no el van veure, però si la celebració...
