VILLARATO

Demà acabarà la lliga de futbol més llarga des de fa molts d’anys. No és que s’hagin jugat més partits, de fet n’hi ha hagut de més llargues quan a la Primera divisió hi havia 22 equips perquè al final la RFEF no es va atrevir a fer-ne baixar dos a Segona B (Celta y Sevilla) i ja n’hi havia pujat dos més de Segona A (Valladolid i Albacete)
I ha estat la més llarga perquè dos equips, el Barça i Madrid, han estat fins al final en un frec a frec insòlit. També ho serà perquè es batran tots els rècord de puntuació, tant del primer com del segon (siguin quins siguin finalment els primer i el segon)
Avui, Antonio Franco, al Periódico de Catalunya, que va ser fins no fa gaire el seu director, escriu un article que porta per títol “Sempre en camp contrari”.
Antonio Franco parla de l parcialitat dels mitjans de comunicació estatals cap al Real Madrid. Aclareix que no parla “ni de Telemadrid ni de la ràdio de Pozuelo de Alarcón”, sinó d’altres (que no anomena), però que tothom té al cap: la SER, Cuatro, la COPE, Antena •, Onda Cero, Tele 5, etc., etc. Fins i tot arriba a plantejar un dilema: Davant d’una possible lesió, ¿qui haurien preferit que la patís, Xavi o Cristiano Ronaldo, encara que el primer no pogués anar al Mundial de Sud-àfrica per a defensar els colors de la “roja”?
Diaris com el Marca i l’As, merengues on els hi hagi, van ser els que van començar a parlar del “Villarato”, ja que segons ells, el Barça ha rebut un tracte de favor de l’arbitratge espanyol, pel suport “incondicional” que li va donar Jon Laporta al president de la RFEF Ángel Villar.


L’altre dia llençava una pregunta que ningú em va respondre. Quants penals li han xiulat al Barça aquesta temporada? I al Real Madrid?
Però no volia arribar aquí. Volia parlar-vos de la targeta que li van ensenyar a Xavi a Sevilla la passada jornada. Ni el comitè de competició, ni el d’apel•lació, ni l’espanyol de disciplina esportiva, li han tret per a que pugui jugar el darrer i transcendental partit contra el Valladolid de demà diumenge. I perquè no ho han fet si hi havia un precedent de només fa unes setmanes?
Recordo que no fa ni un més, precisament la setmana que el Barça havia de jugar contra l’Espanyol, el comitè de competició (format –si no ha canviat de poc- per tres socis del Madrid) van retirar la targeta que significava la suspensió d’un partit al porter de l’Espanyol Kameni i també al jugador del Madrid Albiol.
Perquè en aquells casos sí, i ara no? La versió oficial no sé si la sabrem mai, però per a mi, queda demostrat que qui rep (i ha rebut sempre) tracte de favor per part dels estaments espanyols de futbol, és el Real Madrid. Villarato per a ells!!

VAGA!!

Després d’anunciar les mesures contra la crisi més dràstiques de la història d’aquest país, per a mirar de reduir com sigui el dèficit públic que arrastra sobre tot el govern de l’Estat (espanyol), Zapatero es va reunir ahir amb els dos líders dels sindicats més grans i representatius, la UGT i CC.OO., per mirar de convèncer-los de les bondats de les mesures anunciades.
Res més lluny, els dos sindicalistes, Méndez i Fernández Toxo, van anunciar, de moment, una vaga a tota la funció pública per al proper 2 de juny.
Més enllà de tota la demagògia que es pot arribar fer en aquests casos, la convocatòria de vaga és, en principi, per a fer arribar al govern presidit per Zapatero el profund malestar que a creat entre tots els empleats públics del país la rebaixa del seu sou en un 5 % de mitjana.
En principi, crec, el sou que figura a les nòmines és un dret consolidat fruit, en molts de casos, de molts anys de treball i dedicació al servei de la ciutadania. A més a més de feixugues negociacions i petits avenços, ja que l’administració és, sense cap mena de dubte, el pitjor empresari que es pot tenir.
Potser aquesta darrera afirmació pot arribar a sorprendre, però és del tot cert. Qualsevol empresari de qualsevol sector, la primera cosa que vol, es guanyar diners. Si per aconseguir-ho cal afluixar, s’afluixa. També, de vegades, quan hi ha períodes de crisi, potser caldrà prendre mesures més dràstiques, com l’acomiadament, però estic segur que la majoria, sobre tot, dels petits empresaris, quan han de prendre una mesura així ho fan a desgana, ja que els treballador acomiadat ha estat un íntim col•laborador durant molts d’anys. No passaria el mateix amb les multinacionals.
L’administració, en canvi, és del tot impersonal. En primer lloc, qui coneix personalment el càrrec més alt. Sovint no es coneix ni el nom. L’objectiu de l’administració no és guanyar diners, per tant, la convocatòria de vaga sol significar, només, un petit entrebanc i, quasi sempre, amb solució immediata.
Avui mateix, el meu cap en deia que per al 2 de juny ja havia pres la primera mesura (i la única important que prendrà) tancar totes les taules que confeccionen la renda i confirmen esborranys. A partir d’aquí, el públic que acudirà a l’administració aquell dia, serà més aviat poc i atès pels serveix mínims i els qui no faran vaga.
Ara imagineu-vos que la vaga s’allargués o es fes en un final de termini. Quin problema té l’administració en treure una ordre ministerial i perllongar el termini els dies necessaris?
A més a més, les vagues, més que anar en contra dels nostres governs, als qui realment causa perjudici és al ciutadà. Per això, aquest mateix ciutadà, a sobre, ens criticarà i aplaudirà totes i cadascuna de les mesures que s’han pres en contra nostra, sobre tot, la baixada del sou!
I una altra cosa, ja per acabar. ¿Quans dels nostres companys i companyes, molts d’ells disgustats per aquestes coses o per altres (jo m’ho sento sovint), el dia dos de juny decidiran no secundar la vaga i anar a treballar? Segurament excuses no els hi faltaran...
Som, per a bé o per a mal, empleats públics, amb avantatges i inconvenients, però que em triat ser-ho en lloc d’haver escollit una altra cosa. Ens prima la nostra seguretat laboral als sous elevats, però com la resta de treballadors no tenim la culpa de la crisi que patim. Per això pensem que no som nosaltres qui em d’acabar pagant per un problema que no em creat.

ÉS EL QUÈ HI HA (O EL QUÈ QUEDA)

De la darrera enquesta del CIS feta pública el passat dilluns es desprenen moltes coses. La primera de totes es que entre el partit del govern i el de l’oposició el marge d’intenció de vot s’escurça. Segurament perquè als “populars” els comença a afectar l’evidència del cas Gürtel.
Els casos de corrupció es poden intentar amagar, dissimular, minimitzar, però hi ha un moment que són tant evidents que ningú es creu les excuses raonaments, etc. que puguin fer servir els que han volgut enriquir-se i financiar il•legalment.
Però encara hi ha una dada molt més evident. El descrèdit de la classe política en general.
Dels polítics de primera fila no n’hi ha cap que aprovi i ni tant sols arriben al “4”. El millor valorat és Josep Antoni Duran Lleida, el president del comitè de govern d’UDC. Segurament, si l’enquesta s’hagués fet el dies posteriors a les declaracions que va fer on, implícitament, donava suport a una alternativa de govern presidida per Rajoy, la seva valoració també hauria caigut força.
No hi ha cap membre del govern que aprovi i, entre Zapatero y Rajoy, encara és el president qui se’n surt més ben parat.
Però en pocs dies les coses poden canviar molt. Aquest matí el president Zapatero havia de comparèixer al Congrés per anunciar la gran retallada de la despesa pública. En els darrers dies sé li havia demanat tant de la UE com pel president Obama.
Els remeis, en aquests caos, solen ser diversos i variats. Però el que més repercussió tindrà és la baixada salarial dels funcionaris i càrrecs de l’administració. Sense cap mena de dubte és el recurs més fàcil que té el govern (qualsevol govern) S’ha anunciat que la retallada mitjana serà d’un 5 %. Als ministres i alts càrrecs (per donar exemple) se’ls hi baixarà un 15 %. Però molts d’aquests seguiran cobrant unes bones productivitats, excel•lents dietes i disposaran de tota una sèrie de beneficis inherents al seu càrrecs com el cotxe oficial, xofer, etc. Cal que molts d’aquests que tenen cotxe oficial i xofer a la seva disposició en segueixin gaudint?
I els ministeris ni tocar-los! I les administracions “inútils”, tampoc!!
Menys mal que Espanya era el país on no hi havia crisi, on el model bancari era exemplar, on es lligaven els “gossos amb llonganisses” i que no estàvem (ni molt menys!) amb la mateixa situació que Grècia. El passat 13 de març (fa avui dos mesos) el Ministre de Treball Celestino Corbacho “considerava ‘radical’ la proposta de la CEOE de retallar els sous”. Potser es referia només als que “depenen” de la patronal empresarial, ja que els públics van per un altre costat...
Els “populars”, corruptes, especuladors i més fauna com aquesta s’estaran fregant les mans!

TORTOSA COL·LAPSADA

Una vegada més les deficiències de la C-12, més coneguda com a l'Eix de l’Ebre, han quedat en evidència després de la tromba d’aigua que ha caigut a Tortosa a partir de quarts de tres de la tarda d’avui.
En sortir de treballar, tocades ja les tres, he fet el meu recorregut habitual per anar-me’n cap a casa. A l’arribar a la cruïlla on antigament hi havia la fàbrica de pinsos Dertusa i, encara bans, la “Central Lechera de Tortosa” he vist mols més cotxes del que sol ser habitual. Fins al punt que he trigat uns minuts en poder traspassar la carretera per anar cap a la C-12. I gràcies a un vehicles que s’ha aturat per deixar-me passar. Les cues eren immenses fins al punt que, de vegades, s’havien de parar. Ràpidament he pensat que l’Eix de l’Ebre devia d’estar tallat. En arribar a la rotonda, la policia local, amb un cotxe patrulla en mig de la carretera, impedia el pas en direcció Roquetes i Jesús. Com tothom que ha passat per allí sap, la carretera va una petita baixada, ja que per dalt hi ha un pont per on passava el tren. L’aigua l’havia inundada i suposo que s’ha tallat per precaució, perquè en aquell moment no he vist cap cotxe avariat.
Recordo que la mateixa incidència ja ha passat alguna vegada més. Em van dir que, en aquest indret hi ha unes bombes per treure l’aigua quan plou intensament, però com això no passa sovint, les bombes estaven avariades i no podien fer la seva funció que no és una altra que bombejar l’aigua.
No sé si és que no les van reparar o és que s’han tornat a avariar després. El cert és que avui, aquella part de Tortosa ha quedat col•lapsada per una bona estona amb els problemes de transit que això significa.