V JORNADES DE LES LLETRES EBRENQUES

Durant aquesta setmana s’estan fet a la biblioteca comarcal Sebastià Juan i Arbó d’Amposta les "V Jornades de les Lletres Ebrenques" amb la participació d’escriptors de les nostres comarques i, fins i tot, de més enllà.

Els actes van començar dimarts dia 19 amb una lectura “amb veu alta” de l’obra Terres de l’Ebre dels escriptor rapitenc que dóna nom a la biblioteca. Tal i com diuen els entesos, va ser el primer de posar “l’Ebre i la Ribera” dintre de la literatura.

Ahir divendres es feia la “presentació oficial”. Per la qual cosa va assistir als actes el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat Xavier Vega. També l’alcalde d’Amposta, la regidora de Cultura, etc.

La jornada d’ahir va girar en torn d’un dels escriptors més importants de les lletres ebrenques. Per alguns, el poeta viu més gran de la literatura catalana actual: Gerard Vergés.

Des de el primer moment era present a la sala d’adults de la biblioteca acompanyat d’altres escriptors com Teresa Bertan (cosina de la meva dona), Josep Igual, Manel Ollé (a qui fa més de 40 anys que conec), Emili Rosales, Rafel Aro, etc. També hi era el company blocaire, escriptor i crític literari Pere Perellón.

Per a mi, un dels moments més significatius de la nit va ser quan Ramón García Mateos, que va traduir al castellà la poesia completa de Vergés, va parlar de l’obra i de la figura de l’escriptor tortosí. Va encadena elogi rere elogi, sense cap mena de dubte, merescuts, ja que la importància que té l’obra de Gerard Vergés és molt gran dintre del panorama literari català. I va acabar demanant un doctorat “honoris causa” per part d’alguna de les universitats catalanes. No n’entenc massa d’aquestes coses, però amb la posada en funcionament del campus de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, estaria bé que Vergés encetés els lliuraments d’aquests guardons. Encara que, mol possiblement, seria molt més prestigiós que ho fes una de les universitats amb més solera i importància.

Emili Rosales va fer una conferència sobre la literatura i els autors actuals de les nostres terres, sota el títol d’”Escriptors de l’Ebre i a l’Ebre”

Després es va lliurar el guardó al Mèrit de els Lletres Ebrenques 2010 a Albert Pujol, impulsor de la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d’Ebre.

La jornada es va acabar al vestíbul de la mateixa biblioteca, on hi havia una exposició sobre l'obra de Gerard Vergés, patrocinada per la EMD de Jesús, amb la lectura de l’obra “L’ombra rogenca de la lloba” per part d’alguns dels escriptors i professors presents a l’acte: Emigdi Subirats, Manel Ollé, Maria José Margalef, Maria José Fernández, Sílvia Panisello (esposa del company blocaire Brian Cutts), Rafel Aro, Mari Chorda, Dolores Queralt, etc.  

 

  

UNA TORTUGA ANOMENADA “JUSTÍCIA”

Em van dir un cop que hi ha una maledicció gitana que diu: “Pleitos tengas y los ganes”. Perquè tot hi guanyant-los, l’allargament del procés, els maldecaps, diners invertits, etc. acaben sent un veritable calvari.

No fa gaire ens queixàvem per la lentitud del TC a l’hora de dictar sentència sobre l’Estatut: 4 anys. Ahir, el setmanari el Triangle, en la seva versió digital, informava d’una sentència del mateix TC que s’ha produït després d’un litigi de 15 anys!

Però el greu d’això és que tant el querellant com el querellat, ja són difunts.

Els fets es remunten a 1995. La “caverna” de l’època, de la ma de Antonio Herrero (COPE) carregava contra el llavors president Felipe Gónzalez pel tema dels GAL. L’emissora “amiga”, la SER, va sortir-ne al “rescat” i, el director de Hora 25, Carlos Llamas va treure a la llum una entrevista que havia fet el para del locutor de la COPE a un dels personatges imputats pel cop d’estat del 23-F. El tema sé va anar embolicant fins que Antonio Herrero va presentar una querella a Carlos Llamas per tot allò del “dret a l’honor”. Cada vegada que hi va haver una sentència favorable a Herrero, Llamas en va presentar recurs davant una instància superior, fins arribar al TC.

Antonio Herrero va morir en un accident marítim l’any 1998 i Carlos Llamas (a qui sempre recordaré, ja que l’escoltava sovint), de càncer l’any 2007.

Ara, al 2010, finalment, el TC ha donat la raó a Carlos Llamas ja que, per ells, prevalen els drets a la informació i d’opinió.

Cap dels dos s’han pogut assabentar de la notícia i, Carlos Llamas, qui finalment n’ha estat el guanyador, no ha pogut assaborir la “mel de la victòria” contra un dels seus rivals professionals i, vistos els fets, alguna cosa més...       

UN NOU GOVERN

Encara que millor parlar d’un govern amb novetats, ja que el President Rodríguez Zapatero ha fet retocs al ja existent.

Això sí, retocs des del meu punt de vista molt importants. Tan aviat em vaig assabentar de que hi havia hagut una remodelació, vaig entrar ràpidament a Internet (avui en dia l’eina més ràpida a l’hora de posar-te al dia de les darreres novetats) i, en veure que un dels canvis havia estat la substitució de la vicepresidenta primera i fins ara ma dreta del President la María Teresa Fernández de la Vega, me’n vaig adonar de seguida que no era un simple retoc. Era una remodelació molt més profunda.

No cal dir que avui els diaris obren les edicions parlant de la “notícia del dia”, encara que la importància d’un fet com aquest farà que se’n parli durant uns quans dies més. Sobre tot, molts dels col·laboradors habituals tant dels diaris com dels altres mitjans de comunicació (televisió, ràdio), faran els seus anàlisis i en trauran les seves pròpies conclusions.

Un dels que ja ho ha fet és Carlos Carnicero avui al Periódico. Una de les primeres conclusions que en treu és que el PSOE, com a partit, guanya força dintre del nou executiu.

També es diu que s’intenta reforçar l’àrea de comunicació. O el que és el mateix, explicar millor l’acció de govern d’aquí a les generals de 2012.  

Vaig a donar-vos una ràpida opinió sobre els canvis realitzats. Evidentment no pretenc que hi estigueu d’acord.

Alfredo Pérez-Rubalcava. Entra com a vicepresident primer. Des d’ara l’executiu tindrà un home més. Podria dir-se que els homes tindran més pes, ja que hi ha tres homes (inclòs Rodríguez Zapatero) ocupant els quatre llocs de més poder. Rubalcaba, juntament amb Bono (president del Congrés) són els dos polítics socialistes més ben col·locats. No té perquè ser el relleu de Zapatero, però si un recanvi en cas d’emergència. Es a dir, si d’aquí a les properes eleccions generals, Zapatero no se’n acaba de sortit, no seria d’estranyar que fos Rubalcaba qui acabés encapçalant la llista per Madrid abans de produir-se una renovació més gran amb l’ascens a primera línia política d’una altra generació de socialistes. Rubalcaba ja va ser ministre amb Felipe González i ha demostrat amb escreix que es tracta d’un polític amb majúscules.

Trinidad Jiménez. Afers Estrangers. Amiga íntima del president l’ha volgut premiar després de la seva derrota a les primàries per encapçalar la candidatura a la Comunidad de Madrid a mans de l’ara candidat Tomás Gómez. És una política amb pedigrí i no amago que sempre m’ha agradat.

Ramón Jáuregui. Presidència. Una compensació als socialistes bascos després de la pèrdua de protagonisme polític. El pacte PSOE-PNB-CC, havia deixat als bascos una mica descol·locats.

Leire Pajín. Sanitat i Agers Socials. La nineta dels ulls de Zapatero. Era la número 3 del partit (Secretaria d’Organització) i ara també ha rebut un premi pel treball fet durant molts d’anys.

Valeriano Gómez. Treball i Immigració. Un desconegut per a mi fins ara. El ministeri de Treball és, segurament el “patet lleig” d’un govern en època de crisi. Posar una persona d’un perfil més tècnic que polític fa que, en cas de no sortir-se’n, no acabarà tant mal parada com un polític més conegut. També és un intent per part de Zapatero de refer el diàleg amb els sindicats, sobre tot, amb la UGT.

Rosa Aguilar. Medi Ambient i Medi... (els dels tres “medis”) Una política amb un “full de ruta” brillant. Fins ara el càrrec més important ha estat ser alcaldessa de Córdova i haver substituït amb èxit al seu predecessor i valedor Julio Anguita. Per a Medi Ambient pareix que sempre es busqui a polítics clarament “verds”. Se’n pot sortir.

Es diu que el PSC per poder dintre del nou executiu perquè passa de dos ministres a un de sol. Si es vol analitzar així, d’acord. És una forma de fer-ho. Jo penso que a hores d’ara, a les portes d’unes eleccions autonòmiques, Montilla necessita a tots els seus pesos pensants disponibles. Tot farà falta!       

ON ESTÀ L'ESTACIÓ DE L'ALDEA

Al mapa que publica avui el Periódico de Catalunya la situa dintre de la província de Castelló. Per a ser més exactes, entre les poblacions de Vinaròs i Sant Rafel del Riu (Comarca del Baix Maestrat) Si ho puguéssim delimitar més, segurament estaria on s'ubica l'estació d'Alcanar que, si algú no ho sap, es troba, efectivament, al terme municipal de Vinaròs, al costa de la carretera que va de la capital del Baix Maestrat a Ulldecona.
Moltes vegades hem escoltat o vist escrit que, quan parlen de les comarques del País Valencià, diuen. "Més enllà de l'Ebre", sense tenir en compte que a la llera dreta de l'Ebre encara hi ha "molta" Catalunya: el Montsià, la Terra Alta i part de les comarques de la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre.
El cert és que el mapa d'avui m'ha deixat perplex!

(Per a veure la imatge, cliqueu el títol del blog ja que no es deixa copiar)