HA TORNAT TERRA LLIURE?

Fa aproximadament una setmana, al lloc de captació d’aigua per al minitransvasament a Tarragona situat al canal de la dreta de l’Ebre hi van aparèixer unes pintades, visibles des de la C-12 o l’eix de l’Ebre.
Ahir diumenge m’hi vaig apropar per fer-les-hi unes fotos i veure amb més claredat el que hi posava. Per a mi que les van intentar esborrar, ja que hi ha llocs que es veuen més difusos. Encara que també pot ser degut a la porositat dels materials i que aquests xuclin la pintura.
Les pintades són al·lusives al posicionament que, suposadament, han pres les diverses persones que hi
“surten” amb referència als pous de Mianes i Vinallop. A diferència de les que van aparèixer fa
uns mesos, molt més elaborades, aquestes són pintades fetes amb esprai, a corre-cuita. 

Diverses coses em van cridar l’atenció. La primera és que qui les va fer, coneix força bé a les persones a les qui “estan dedicades”: Cortiella, Blanch, Masià i Vilagrasa. Des quatre en conec tres. Cortiella és el president del canal Xerta-riu Sénia. Villagrasa m’imagino que és el de l’Aldea-Camarles i Macià el de la Comunitat General de Regants de la Dreta de l’Ebre. No sabia però qui era Blanch. Així que ho vaig haver de buscar a Internet. És el president de la Comunitat de Regants de Roquetes.
Curiosament no hi figuren ni Pegueroles ni Castells, els presidents de la Comunitat General de Regants de l’Esquerra i del Sindicat Agrícola de l’Ebre, vinculat a dita comunitat, respectivament. Recordo que els dos presidents van tenir el suport de la PDE per a desbancar Joel Bonet, el líder històric dels regants de l’esquerra. Potser aquest detall pugui ser significatiu...

Però encara es fa al·lusió a dues persones més: a Bel, alcalde de Tortosa i Sabaté, el cap de l’oposició i senador. Això em fa pensar que els autors de les pintades estan més relacionats amb la capital del Baix Ebre que no amb el Montsià, ja que no hi surt cap polític d’aquesta comarca i, suposo, també n’hi han d’haver que tinguin una postura de certa tolerància cap a la captació i possiblement venda de l’aigua dels pous que s’hi estan fent, alguns d’ells ja acabats.
Finalment, i d’aquí el títol de l’escrit, hi apareix una pintada amb el logotip de Terra Lliure. Segurament és per posar-hi un clima "més de por", ja que no crec en el ressorgiment de la que va ser el principal grup extremista de Catalunya de fa unes dècades. 

 
 

DE PROFESSIÓ POLÍTIC

No cal que ho busqueu a les tarifes de l’Impost sobre Activitats Econòmiques, no ho trobareu. Dintre de l’apartat d’activitats professionals, els polítics no es classifiquen en cap grup, com passa amb els metges, enginyers, advocats o arquitectes...
Però és evident que hi ha polítics que han fet de la seva vocació una veritable professió. La qual cosa fa pensar que, pot ser, de vocació no en tinguin tanta, ja que el polític es deu al ciutadans i no als seus propis interessos (sobre tot els econòmics)
Les municipals del 22 de maig s’apropen. Mentre es van seguint tots els tràmits necessaris per a que aquell dia estigui tot disposat i el ciutadà pugui, una vegada més, exercir el seu dret constitucional al vot. Un d’aquest tràmits serà la publicació de les llistes electorals als butlletins oficials de les províncies respectives. Llavors es quan es veurà que molts, segurament que la majoria, dels qui formaven part de els llistes ara fa quatre anys, ho continuaran fent. Sobre tot en aquells llocs considerats “de sortida”. Hi ha municipis, com és el cas de Tortosa, on pareix que a la llista de CiU hi ha “cops de colze” per mirar d’agafar una bona posició. I és que si finalment acaben guanyant i governant, gaudiran d’una dedicació exclusiva que els reportarà uns bons ingressos. La majoria de les vegades, més dels que guanyen a la seva professió. I a sobre l’estatus que et dóna ser regidor de l’equip de govern.
Però no tothom ha tingut una professió abans de dedicar-se a l política. Hi ha que ha entrat de molt jove i quasi no ha tingut temps de tenir ni que sigui un lleu contacte amb la vida laboral. En podria posar diversos exemples, ja que en conec uns quants...
Sempre recordaré que durant la campanya electoral de 2003, el Diari de Tarragona, va publicar unes petites referències sobre els cap de llista de la demarcació de les principals ciutats i pobles. Així, al candidat del PSC Josep Maria Simó li ficava que era “arquitecte”. Del candidat de CiU i que optava a la reelecció per quarta vegada (en total va estar 20 anys d’alcalde), deia que era “comerciant”. Certament, a casa, des de mots d’anys tenien una llibrería-papereria i a la vegada venien mobles d’oficina. Però després d’haver estat alcalde (compartit càrrec de vegades amb el de diputat autonòmic i d’altres amb el de senador), ja no ha tornat a fer mai més de “botiguer”. Ara segueix vivint de la política com a senador espanyol. Però encara hi va haver un cas que em va cridar més l’atenció: el de Santiago Campos, alcalde de Móra d’Ebre elegit amb la llista de CiU durant molts d’anys i que també optava per la reelecció. Sabeu que posava a l’apartat de professió? “Polític”. I és que fora de la vida pública no se té cap professió coneguda.
L’any 2003, com va passar a molts de llocs (no va ser el cas d’Amposta), les urnes van “castigar” a CiU i el PP pel seu suport al transvasament de l’Ebre. Així, a molts pobles on hi havia un alcalde de CiU, hi van guanyar les llistes dels partits que obertament van defensar el territori (d’això es tractava!) Recordo els casos de Deltebre, la Ràpita, Aldover, Xerta, Tivenys, Ulldecona, Godall, La Galera, etc. Com he dit abans, no va ser el cas d’Amposta, no obstant, la candidatura de CiU va perdre uns 700 vots i va estar més prop que mai de perdre la majoria absoluta. A móra d’Ebre, Santiago Campos també va perdre l’alcaldia. Un pacte entre PSC i ERC va relegar CiU a l’oposició.
Després d’uns anys d’ostracisme polític, fa uns mesos, Campos va amenaçar en tornar a encapçalar la llista de CiU. Quan des de la federació nacionalista van decidir-se per un candidat jove i amb futur, llavors, Campos, va dir que igual acabaria formant una llista independent encapçalada per ell mateix. De moment no ho he vist confirmat, però no ho descarto.
Només fa quatre anys, a Amposta, davant les perspectives de un hipotètic canvi de color al govern municipal (el líder històric de CiU es retirava de la política municipal i deixava al davant al seu delfí), un regidor, que ja portava un grapat d’anys i que tornava a repetir, em va dir: “Em torno a presentar perquè si no sóc regidor no sé que fer. Encara que estigui a l’oposició, al menys, al final de cada mes, cobraré uns diners”. Finalment va estar al govern cobrant per una dedicació exclusiva. M’han dit que aquestes no repeteix. Caldrà buscar-li un lloc de treball...

Els polítics “professionals” tenen més interès que ningú en guanyar les eleccions. Se bolquen a les campanyes electorals com si els hi anés “la vida.”. I de fet els hi va, ja que, de perdre les eleccions, el dia següent potser no sabrien que fer.    

(A la foto, del diari el Punt, Santiago Campos) 

LES ELECCIONS A AMPOSTA. PRESENTACIÓ AL PÚBLIC DE LA CANDIDATURA DEL PSC

A la plaça Adolf Ventas de la capital del Montsià, avui a la tarda, els socialistes ampostins han fet una festa per a presentar en públic la seva candidatura amb l’actuació del grup de rumba catalana “Mico i Pico”. També s’han ofert botifarres per a tots els assistents acompanyades de cervesa i refrescs.

Unes 700 persones han donat suport al llarg de la tarda a la candidatura socialista d’Amposta encapçalada per Antoni Espanya.

A l'acte han assistit els alcaldes de Sant Jaume d'Enveja Joan Castor Gonell i el de Godall Francesc Miró, així com també el secretari de Política Municipal de la Federació de l'Ebre del PSC Manel de la Vega. 

Vull mencionar també la presència d'Antonio Recio integrant de la candidatura d'ICV-EUA d'Amposta i l'històric militant del PSUC Secundino Ferré. .  

LES MUNICIPALS AL MONTSIÀ. ELS CAPS DE LLISTA DE CIU

Aquesta setmana es van presentar a Amposta els caps de llista de CiU a la comarca del Montsià. Com és normal hi tindran llistes a tots els pobles.

Després de veure els candidats cal dir, en primer lloc, que cap sorpresa pel que fa a Amposta, Santa Bàrbara i Masdenverge, els tres únics municipis on tenien l’alcaldia. A Amposta, tal i com ja s’havia anunciat, repetirà com a cap de llista Manel Ferré, Jordi Boronat ho farà per Santa Bàrbara i Alvaro Arasa, per Masdenverge.

Pel que fa a la resta, moltes novetats.

A Alcanar s’hi presentarà el masdenvergenc Ivan Romeu, pel que m’han dit un home molt de missa, a més de futbolista.

A Freginals Josep Roncero. És el primer cop que s’hi presenta. Pareix que al poble més petit dels Freginals hi ha una pugna oberta entre l’actual alcalde Josep Lluís Fernández i els altres dos partits que formen par del consistori Progrés Municipal, la marca blanca del PSC i CiU.

A la Galera repeteix Ramón Muñoz, més conegut com Ramoncín. Abans d’encapçalar la llista de CiU ho havia fet per una candidatura independent.

A Godall Estefania Lleixà. Crec que també és la primera vegada que es presenta de cap de llista.

A Mas de Barberans, després de un temps d’incertesa, s’hi acabarà presentant Sònia López, amb l’objectiu d’arrabassar-li l’alcaldia a Josep Maria Lleixà. Al Mas sempre hi ha hagut alcaldes socialistes.

Per Sant Carles de la Ràpita Joan Martín. La marxa de l’històric Miquel Alonso fa que les eleccions d’aquest any estiguin força obertes. Tots els ànims del món per a Josep Pitarch, el candidat del PSC.

Per Sant Jaume Josep Maria Fumadó. Difícilment desbancaran a l’actual alcalde del PSC Joan Castor Gonell. Sant Jaume va ser un dels pocs pobles on no hi va vèncer CiU en les passades autonòmiques del mes de novembre.

A la Sènia també és novetat Eduard Robert, fill del militant socialista de Tortosa Pere Robert. La Sénia és un feu tradicional de les esquerres i on CiU, crec recordar, només va tenir l’alcaldia 4 anys de la ma de Julio Allepuz. Amb diferents novetats, inclosa la del cap de llista socialista en la persona de Manel Tomàs, potser també sigui un dels pobles on més obert està el resultat.

Finalment a Ulldecona, crec que també és novetat, s’hi presenta un altra dona, Núria Balagué.

Segons les informacions que disposo, i com ja he dit abans, al Mas de Barberans fins no fa gaires dies, no sé sabia qui seria definitivament el cap de llista (en aquest cas la cap de llista) Segons sembla, des d’Amposta li tenien que donar el “vist i plau”.

Certament des de la capital de Montsià hi ha molt que dir a l’hora de formar les candidatures. CDC no només “controla” la vida ampostina, sinó que també és la que “remena les cireres” a molts dels pobles de la comarca. A la Galera, per exemple, m’ho va dir el propi Ramoncín, va ser l’exalcalde Roig en persona qui li va anar a parlar per a que abandonés els projectes independents i es presentés per CiU.