dilluns, 30 de maig del 2011

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ANÀLISI 3a PART, ELS PERDEDORS: EL PSC


La derrota soferta pel PSC diumenge 22 de maig a les urnes, és històrica. Volia afegir que “difícil d’entendre”, però penso que es donaven les circumstàncies necessàries per a que fos així.
Malgrat el que diuen algunes veus, el cap de llista no té res a veure amb aquesta derrota.  Certament, ja abans de les eleccions parlaves amb gent que mostrava el seu desacord amb que Toni Espanya encapçales la candidatura. Per a mi era i segueix sent, avui per avui el millor candidat. Disposa de la capacitat suficient per a liderar i coordinar qualsevol grup, té molt clares les seves idees i les sap transmetre i defensar davant de qui sigui. Segurament amb un altre candidat o candidata, aquest cop, la davallada hauria estat igual de contundent. 
Per tant, els motius de la derrota els hem de buscar per un altre lloc. Primer que res, per la baixada general que ha tingut el partit tant a nivell d’Espanya com de Catalunya. Ara mateix la “marca” socialista no ven. De totes maneres és cert que hi ha llocs on s’han mantingut o, fins i tot, s’ha pujat lleugerament. Si bé, en la majoria dels casos, la victòria es deu al carisma de l’alcalde o candidat, caldria analitzar un per un tots els casos.
Tornant a Amposta, la pèrdua de vots que ha patit el PSC respecte a fa 4 anys amb els mateixos cap de llista i segona, ha estat de 547 regidors. Si fa 4 anys el 4t ja es va assolir per molt poc, el context general ha fet que aquesta vegada si s’acabés perdent. No obstant, i com ja he dit en els altres cassos, és com si se’n haguessin perdut dos al passar de 17 a 21 regidors.
I on han anat a parar? Amb tota seguretat a PxC i al PP. Encara que sembli difícil, en èpoques de crisi, els votants fidels del PSC (des del partit al menys així es pensava) han buscat altres opcions polítiques perquè segurament pensen que des d’allí se’ls “alleugerarà la situació que estan patí. Serien les classes més humils, les que no tenen feina, les que tenen fills o nets a l’atur i no veuen cap sortida a la solució.
El PP, però sobre tot PxC han fet un discurs populista, buscant els suports dels descontents, sobre tot, en la política a nivell nacional de Zapatero. Un discurs basat, sobre tot, en els mals de la immigració, carregat d’odi i demagògia barata. Però que ha acabat calant entre els electors. Fins i tot, un dels membres de la candidatura era un exafiliat del PSC que, tot sigui dit, mai he vist pel partit.  
Certament PxC va obtenir uns “bons” resultats (per ells, evidentment), no així el PP que s’esperava alguna cosa més. De tots ells també us en parlaré.  

diumenge, 29 de maig del 2011

EL BARÇA CAMPIÓ D’EUROPA!!


No, no es tracta de la ressaca d’ahir. És que avui l’entitat barcelonista ha assolit un altre títol europeu. En aquest cas ha estat la secció d’handbol, la que dirigeix “l’altre” Xavi Pascual la que ha conquerit la 8èna copa d’Europa de la secció. Aquest cop davant el “totpoderós Ciudad Real”. I ho ha fet amb claredat, molta més que el que ha acabat assenyalant el marcador (27-24)
El dia del comiat de l’Iker Romero, l’heroi del partit ha estat sense cap mena de dubte el porter Daniel Saric que ha aconseguit ni més ni menys que aturar 22 pilotes, quasi tantes com gols encaixats i això al handbol és molt.
La secció, com el futbol, aquesta temporada també ha obtingut un doblet: primer la lliga i ara la Copa d’Europa. No està gens malament.
Quin altre club té unes seccions així? Difícilment en trobarem cap i això encara fa més gran al FC Barcelona.
Un altre cop, felicitats campions, FELICITATS BARÇA!!   

Si voleu més informació podeu mirar a la pàgina del diari SPORT

TOP SECRET. SOBRE LA LIRA AMPOSTINA



Sembla ser que a l’actual president de la Lira Ampostina li queda poc temps d’ocupar el seu càrrec i, tal com manen els estatus de la societat, hi haurà que renovar diversos càrrecs.
Segons em deien ahir mateix, sembla ser que ja comencen a sonar noms que podrien ocupar el càrrec que avui ostenta Javier Escrihuela.
A ningú sé li escapa que ens els darrers mesos, la junta directiva de la societat ha estat molt crítica amb el govern municipal de Manel Ferré. Tota la polèmica ve arran de que l’ajuntament no va voler municipalitzar l’escola de música de la Lira, tal i com va acordar l’assemblea de socis, negant així una solució als greus problemes financers que tenen. Ja en campanya electoral, CiU va dir que ja s’havia concedit a l’entitat una subvenció de 49.500 euros. La qual cosa va ser negada pel encara president. Per a sufragar el dèficit, la Lira organitza per al proper 17 de juny un concert de Serrat. Segons sembla, el conegut cantautor català vindria per la amistat que l’uneix amb uns dels músics: el pare de l’eurodiputat d’ICV-EUA Raül Romeva.    
La Lira Ampostina, tradicionalment, ha estat una de les poques entitats que CiU no ha controlat a la nostra ciutat. En canvi, l’altra societat musical, la Unió Filharmònica si que ha tingut presidents convergents.
No obstant això la Lira ha de fer gestos d’aproximació al govern municipal si bol seguir contant amb “les favors” de l’ajuntament ampostí. Un d’ells, recordem-ho, va ser l’atorgament de la primera medalla d’or a l’exalcalde i avui senador espanyol.
Sobre qui pot arribar a ser el nou president (o presidenta de l’entitat), us en donaré una pista. Podria ser, indistintament, un dels membres d’un matrimoni de músics de la societat.
Ara per ara només és un rumor, però ja sé sap allò de que “cuando el río suena...”.    

ÉS EL BARÇA DE GUARDIOLA EL MILLOR EQUIP DE LA HISTÒRIA?


És una pregunta que es sol fer. Ahir mateix, a la roda de premsa li van preguntar a l’entrenador del Barça. Com cabia esperar, Guardiola, tan diplomàtic com sempre, va dir que ell no havia vist jugar el Madrid d’Alfredo di Stéfano.
Per a mi la resposta és un sí rotund. I per què? Molt fàcil, perquè el futbol d’aquella època era molt diferent a l’actual. No era tan físic, ni tant tècnic. Llavors es jugava més amb la intuïció i la improvisació. Jo no diré que el Madrid de les 5 copes d’Europa consecutives no fos un bon equip, ni que Di Stéfano no ha estat un dels millors jugadors del món, però si ara es poguessin enfrontar els dos equips, el de guardiola guanyaria per golejada (i no és un tòpic, seria una realitat)
Fixeu-vos hi bé. Jesse Owens va ser plurmasquista olímpic l’any 1936 amb un temps de 10” 3. Actualment Usain Bolt té el rècord del món en 9” 58. I per què us ho dic això? Només és un exemple de la superació de l’home. L’atletisme i la natació són els esports que més permeten poder comparar con eren els esports de fa 50 o 100 anys amb els actuals. Els rècords s’han anat superant al llarg de la història. Quan pareixia que l’home havia arribat al seu límit, sempre n’ha sortit un que l’ha superat als pocs anys. Qui no se’n recorda de Carl Lewis, també als 100 metres llisos o Marc Spitz en natació. Cert que a la seva època van ser insuperables? Si el futbol es permetés comparar-lo de la mateixa manera, estic completament segur que molts dels actuals equips que juguen la Champions League (per no dir tots) acabarien superant el Madrid de D. Alfredo, no només el Barça de Guardiola. 

Per cert, si voleu veure l'opinió dels lectors de Público sobre si el Barça és o no el millor equip de la història, només cal clicar sobre el nom del diari. Crec que la votació ja està tancada.