dijous, 2 de juny del 2011

ELECCIONS MUNICIPALS. LES “PATACADES”


Aquest cop no és gens difícil trobar pobles i ciutats on els socialistes “ens hem donat una bona patacada”. Hi ha qui pensa que la remuntada començarà a partir d’ara, que ja no es pot arribar més avall. La meva resposta va ser “que sempre podem cavar un colt”. Vull dir amb això que la renovació a la majoria de llocs hauria de ser, pràcticament total. Començat per la cúpula del partit a Barcelona. Gen nova, amb noves idees i renovada il·lusió. Si cal, hauria de refundar el socialisme i com em deia l’altre dia un amic, tornar a la doctrina marxista que, per a ell, encara està en vigor. El que si que cal és apropar-se més a la ciutadania, sobre tot a les classes mitjanes i baixes, fer nostres els seus problemes i trobar-los solucions les solucions adients per a cada cas.
Bé, dit això, passem a les “patacades”. Començarem per Tortosa, per ser la ciutat més important del territori i un dels llocs que s’han perdut més regidors. Concretament de 7 que en tenien s’ha passat a 4. Abans de les eleccions ja eren moltes les veus que deien que l’alcaldable Joan Sabaté no hauria d’haver continuat. De fet que hauria d’haver dimitit ja fa 4 anys quan es va perdre l’alcaldia. La sortida de la llista d’algunes significades regidores (per exemple la que havia anat de 2) ja feia pressentir que alguna cosa passava. La darrera “bona” pista la va donar quan es va veure la dificultat en poder completar-la i tenir que recórrer al sindicat CC.OO., d’on va sortir la seva “segona”, una persona fins llavors “desconeguda”  per la majoria dels ciutadans.
Una bona patacada va ser també la que es van pegar els socialistes a la Ràpita. La renovació de la llista amb la sortida del carismàtic Miquel Alonso deixant pas a Josep Pitarch, va comportar passar de 9 a 4 regidors i va ser, després de molts anys la segona llista més votada pel darrere de CiU. Una política rapitenca em va valorar els resultats i em va voler dir (ella no m’ho va dir amb les mateixes paraules) que en el futur Josep hauria de deixar anar llast... Ara que ja sé sap que hi haurà un pacte de govern amb CiU, personalment penso que ha estat una decisió encertada la que han pres els companys de la Ràpita.
Potser a Ulldecona no cabria parlar de “patacada” però és cert que quan es governa i es perd l’alcaldia, la valoració no pot ser bona. L’incombustible Celestino Hervás (ex-UCD, ex-CDS i des de fa molts d’anys “independent”) pot acabar donant l’alcaldia a la dreta local pactant amb CiU i el PP en detriment de la llista més votada.  Dependrà de l’entesa que hi haurà entre els tres partits en els propers 4 anys, per a que, a les properes Núria Ventura pugi tornar a ser l’alcaldessa. Veus de gent  molt propera a mi d’Ulldecona també m’havien avançat de la més que provable davallada socialista.
Però per a “patacada grossa” la que es van donar les candidatures amb integrants socialistes de Santa bàrbara i la Galera. Dels resultats se’n podria treure una conclusió: “Els invents amb gasosa”. És a dir, voler ajuntar naps amb cols pot resultar contraproduent. A Santa Bàrbara s’havia fet una candidatura conjunta entre ERC i PSC, amb el cap de llista republicà i sota el paraigua de Progrés Municipal. En lloc de sumar van restar. I a la Galera va passar quelcom paregut. Si cap, l’experiment encara va ser molt més complicat. La darrera alcaldessa Ester Martí va encapçalar una candidatura on el seu segon era un díscol del PP i el tercer el darrer regidor que va tenir el PSC i que fa quatre anys ja no havia sortit. Aquí sa suma de forces també va restar i el resultat va ser la majoria absoluta de CiU després de molts d'anys de no aconseguir-la.   

(L'acudit és del mestre Ferreres i el publica avui el Periódico de Catalunya) 

dimecres, 1 de juny del 2011

EN TEMPS DE CRISI: POPULISME I DEMAGÒGIA


Ho hem vist amb els resultats de les darreres eleccions. El Partit Popular, però sobre tot Plataforma per Catalunya, en un discurs simplista i forta càrrega de populisme basat, sobre tot, en el problema que, segons ell, significa la immigració.
Allà on s’ha fet més palesa del que estic dient, ha estat a Badalona, amb el candidat popular Garcia Albiol fins i tot ha estat imputat per racisme.
Vic i el Vendrell són les places fortes de PxC amb 5 regidors a cadascuna d’aquestes poblacions. A Vic, on es presenta el seu líder Anglada, és la segona força política només pel darrera de CiU. També a les Terres de l’Ebre la “collita de regidors” ha estat força bona amb 2 a Roquetes i 1 a Tortosa i Amposta.
Dit això, a mena d’introducció, em centro en el tema del que us volia parlar avui: la nova campanya d’E-cristians, un moviment ultracatòlic.
Segons aquest moviment, “els avortaments d’avui repercutiran en les pensions del futur”. Evidentment, el tema pensions és un dels temes que preocupa més. Conscients de els notícies relacionades que surten, sobre tot, en la reforma que vol fer el govern central allargant l’edat de jubilació, limitant les jubilacions anticipades, augmentant els anys a computar per al càlcul, etc, en un intent de garantir-les al màxim, E-cristians, amb aquest discurs populista i demagog vol “preservar” els fetus amb l’amenaça de que “gràcies” a ells, podrem cobrar puntualment les pensions futures.
L’avortament és un dret socials que s’ha anat adquirint, consolidant i augmentant des de fa unes dècades. Com sempre diem els qui el defensem, a cap dona se la obliga a avortar i si ho fan, és perquè està en perill la vida de la mare, del propi fetus o per altres motius socials així ho aconsellen. Tampoc l’avortament és un acte exclusiu dels no creients, ja que són moltes les dones catòliques i amb un poder adquisitiu alt que acudeixen a les millors clíniques amb la seguretat que allí gaudiran d’unes mesures sanitàries i de seguretat molt més altes que a d’altres tipus de centres, alguns d’ells fins i tot clandestins o quasi.
La notícia sobre la campanya es va donar a conèixer ahir mateix i ha de durar 15 dies. Però a part d’això res més s’ha filtrat a la premsa o al menys jo, no ho he llegit. A què em refereixo? Simplement em pregunto d’on han tret les dades. És que han fet algun estudi? I si l’han fet, és tot el rigorós que cal. O és el que deia jo de bon començament? Populista i demagog. Personalment m’inclino per aquesta darrera opció.

dimarts, 31 de maig del 2011

Manipulaciones informativas sobre la carga de los Mossos d’Esquadra

Manipulaciones informativas sobre la carga de los Mossos d’Esquadra

Publicado el 29 may 2011 en ActuacionesGeneralNovedadesPara llorar....    
Esta asociación se entristece, una vez más, de ver como nuestros compañeros del cuerpo de Mossos d’Esquadra, son acusados de agradir a minusválidos y vagabundos durante las cargas efectuadas el 27M en la Plaza de Cataluña, para ello se exhiben públicamente en cientos de páginas web y varios medios de comunicación las siguientes imágenes:
Es por ello, por lo que cuanto menos se pide publicar la secuencia completa de imágenes que aclare a la ciudadanía lo que realmente pasó, pues ni el minusválido de la imagen, ni el vagabundo durmiendo en el banco de la fotografía fueron agredidos, tal y como demuestran las siguientes imágenes:
La democracia real comienza por la no manipulación de los lamentables echos ocurridos en la Plaza de Cataluña el 27M
No somos animales, ni somos bestias, somos personas y tenemos sentimientos mal que les pese a algunos, sabemos discernir lo lógico e irrazonable de lo que no lo es, basta de manipulación informativa.
 
La qual cosa demostra que els Mossos també fotografien (i filmen) les seves actuacions i no cal que els incorporin les microcàmeres al seu equip.

FELIP PUIG EN ESSÈNCIA


Tan criticar el govern d’Entesa (el tripartit, segons CiU) i ara resulta que l’actual govern presidit per Arturo Mas comet errors encara més greus si cal.
Voler desallotjat divendres la plaça de Catalunya va ser un error en tots els sentits, per molt que l’alcalde en funcions Jordi Hereu s’hi mostrés d’acord.
Quan van començar les acampades, tan a Madrid com a Barcelona, la divergència de criteris des del primer moment va ser molt clara. Mentre la vicepresidenta Joana Ortega no descartava l’ús de la força per a desallotjar la plaça de Catalunya, el Ministre d’Interior Javier Pérez Rubalcaba feia unes declaracions contundents i assenyades: “Estem per a resoldre conflictes, no per a crear-los”.  Em pensava que els membres del govern de la Generalitat n’havien pres bona nota. Es veu que no.
Amb l’excusa de netejar, van interrompre els mossos  disposats a acabar amb l’acampada. Van errar l’estratègia i així els va anar. De fet no és la primera vegada que usen una estratègia equivocada. Ja us ho contaré.
El col·lectiu dels acampats, coneguts com els “indignats”, ho tenien molt fàcil. Via Twitter  van fer una crida i, ràpidament van acudir milers de persones a la plaça de Catalunya. M’imagino que per a donar-los-hi suport, ja que, fins l’arribada dels mossos, la violència no havia aparegut en lloc.
Digui el que digui Puig, i tal com es veu a les imatges, els mossos van pegar a tort i a dret amb l’única intenció de fer-los fora. L’excusa de celebrar allí la victòria del Barça en el cas de que es produís, era només això, una excusa. Bé podria haver-se traslladat al passeig Picasso, al costat de l’Arc del Triomf, tal i com es va proposar.
Ara resulta que Felip “Fuig” ha tingut la brillant idea de col·locar microcàmeres a la policia autonòmica amb la finalitat de gravar les accions dels ciutadans. NO dubto que davant l’actitud dels mossos, la resposta dels ciutadans sigui violenta, però qui la provoca? Si bé hi ha casos que la violència està premeditada, sembla ser que divendres no va ser així.
Aquest matí, al programa “Hoy por hoy” de la Cadena SER han fet burla de les declaracions del conseller d’Interior català i l’han acusat de voler crear “poli-periodistes”. També l’han criticat per l’intent de voler culpar per les imatges difoses als fotògrafs de premsa, tal i com passa sovint quan no agrada als qui manen. D’això se’n diu “voler matar l’emissari”.   
El que no es van arribar a imaginar ni Puig ni els caps policials és que, de sobte, els mossos es veiessin envoltats per una multitud de ciutadans que van acudir a la crida dels “indignats”. I que, ara possiblement sí, significaven una greu amenaça per a la policia.
Ara retornarem al passat, a l’època de la lluita anti-transvasament de l’Ebre i les protestes al President Pujol. Un dia, pel matí, va visitar Ulldecona. Aquell dia un grup de manifestants (entre els quals estava jo mateix) ens concentràrem davant les escoles velles d’aquella localitat. Durant l’espera, un mosso, darrere de les tanques de seguretat, ens filmava amb una càmera. Per tant, les portin al casc o a un altre lloc, l’ús de càmeres ja fa anys que és habitual... Ara que no ens vulguin vendre” sopars de duro”. Per la tarda, Pujol, inaugurava les noves instal·lacions de MEDESA a Amposta (la mateixa fàbrica que després de l’ERO amenaça en tancar) I ara bé el que us he dit més amunt que explicaria. Aquell dia, els mossos van protegir la carretera per on havia d’entrar l’expresident posant tanques als dos costats. Segons un em va dir un dels mossos presents, l’acció policial va ser errònia, ja que als manifestants se’ls hauria d’haver mantinguts agrupats a un sol costat. D’aquesta manera era més fàcil protegir a Pujol.
Han passat els anys i, sembla ser, que encara no n’han aprés.  

(L'acudit és del mestre Ferreres i es publica avui al Periódico de Catalunya)