diumenge, 26 de juny del 2011

EL BARÇA, SUMA, SEGUEIX I ARRIBA AL FINAL DE LA TEMPORADA



Amb la finalització del darrer partit del play off  de futbol sala i on el Barça ha guanyat per 3 a 2 al Caja Segovia, la secció ha assolit la darrera copa per a l’entitat blaugrana.
Aquest matí mateix el Barça juvenil també ha vençut a la final de la copa del Rei, l’únic trofeu que no va poder guanyar el primer equip. Ho ha fet davant l’Espanyol per 2-0.
El cap de setmana passat les noies de futbol (de les poques seccions de fèmines que hi deu d’haver a l’entitat) també van guanyar a l’Espanyol, en aquest cas per 1-0.
I pocs dies abans el Barça de bàsquet va guanyar la lliga davant el Bilbao Biscaia Bàsquet.
Per tant, un excel·lent colofó per una temporada que no sé si serà la més llorejada de la història del Futbol Club Barcelona en els 112 anys d’existència, però sinó ho és, sense cap mena de dubte és de les millors.
Felicitats Barça i a superar els èxits la propera temporada 2011-2012.   

MICRORELATS SOBRE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA



El proper 18 de juliol serà “oficialment” el 75è aniversari del començament de la guerra Civil Espanyola.
Per a commemorar l’aniversari, la Cadena SER ha convocat un concurs de microrelats de temàtica exclusiva sobre la guerra que es va produir a Espanya entre el 1936 i el 1939.
La cadena de Prisa pretén recollir en poques línies vivències i anècdotes que es van produir durant la guerra i que s’han transmès de pares a fills o d’avis a nets. En el meu cas, encara que el germà gran de mon pare i padrí de tots dos va estar a la guerra i després va formar part d’un “batalló de disciplinaris” per la zona d’Olesa de Montserrat, el cert és que mai me’n va parlar.
Qui sí que ho va fer va ser mon tio Leonardo, el pare dels meus cosins de França.
En diverses vegades mon tio ens va portar a veure alguns dels espais on va estar combatent. Per exemple em va explicar que la nit de la revetlla de Sant Jaume (24 de juliol) del 38, la nit en que l’exèrcit de la República va començar l’ofensiva amb la que s’iniciaria la batalla de l’Ebre, van arribar a les portes de Gandesa. Em va explicar mon tio que des de la seva posició podia escoltar el ball que s’hi celebrava a la capital de la Terra Alta.
També ens va portar fins Vilalba dels Arcs on una metralladora situada a dalt del campanar de l’església va fer una gran carnisseria a les tropes republicanes. Per aquella zona estiguérem buscant un pou on, mon tio, recordava haver calmat la seva set.
I, evidentment, per la zona de la Fatarella, el lloc on s’hi va estar més temps intentant aturar els atacs de l’exèrcit revoltat.
Sobre les vivències en aquest lloc, abans d’arribar al poble i no molt lluny de la carretera que puja de les Campusines, és d’on mon tio em va explicar més coses.
Fins ara, dues d’aquestes anècdotes les he fet servir per a participar al concurs de microrelats. Quan escric aquestes línies una d’elles està “penjada” de la seva pàgina web i, encara em balla pel cap una altra més, aquesta va passar a la zona de Vilalba.
No obstant, i salvaguardant les bases del concurs on s’hi diu que han de ser relat inèdits, quan els meus escrits ja no tinguin cap possibilitat de guanyar el premi de 600 euros, els publicaré al meu blog.  

(La foto està feta al límit de les províncies de Saragossa i Osca (front d'Aragó)                 

divendres, 24 de juny del 2011

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA NIT DE SANT JOAN


Encara sento el “pum” dels coets. Els dies anteriors i posteriors a Sant Joan, però sobre tot la nit de la revetlla és quan més petards es tiren. Passa com a Sant Jordi amb els llibres i les roses.
A part de que els gossos s’ho passen fatal (si la meva gosseta Electra pogués parlar segur que ho podria explicar millor que jo), normalment el tro dels artefactes no va més enllà d’un ensurt o d’una simple molèstia.
Però com passa amb quasi tot, sempre n’hi de brètols que es dediquen a fer mal. Potser de forma inconscient (encara que per a la majoria de les vegades no ho crec), però cada any, després de la nit del 23 arreu s’hi poden veure desperfectes.
Avui a TV3 explicaven les sortides que havien fet els bombers per apagar focs a vegetació rural i urbana i també contenidors. És la “simfonia” de tots els anys.
A les fotos podeu veure l’estat com ha quedat el porter automàtic de casa nostra després de que algun energumen ni fes esclatar un coet. Van obrir la tapeta de baix (a la foto apareix tancada després de que ho fes la meva dona) A les altres fotos s’hi poden veure les restes dels petards que hi havia aquest matí al nostre portal.