PRIVATITZA, QUÈ ALGUNA COSA QUEDA! (O no...)

Quan la dreta neoliberal arriba al poder és normal que vulgui aplicar la seva política de privatitzacions en detriment dels anomenats “serveis públics” (ensenyament, sanitat, transport, etc.)

Am el nomenament com a conseller de Boi Ruiz, que era president de l’associació de centres sanitaris privats, ja es va entreveure per on podria anar la política sanitària del nostre país (si és que algú en podia tenir dubtes de per on anirien els trets)

A la conferència que va fer Mas el passat dilluns davant de l’empresariat català, va parlar de privatitzar l’ensenyament, la sanitat, les infraestructures i els serveis socials.

L’ensenyament seria, evidentment concertat i es fomentarien, sense cap mena de dubte, els col·legis d’orientació catòlica.

En quan a la sanitat es potenciaria la gestió privada, tal i com ja es va posar en marxa durant el temps del “pujolisme” amb el programa Altebrat, on estan inclosos diferents hospitals de les nostres comarques, com els de Móra d’Ebre, Jesús i Amposta.   

Sobre el tema d’infraestructures cal dir que les autopistes són concessions administratives i, per tant, ja estan privatitzades, però per la manca de finançament de les administracions, ja es va parlar del tema durant l’època del govern d’Entesa. Una de les carreteres que es volia fer amb finançament privat és la que va a Horta de Sant Joan i Arnes i que surt des de l’Eix de l’Ebre.

Imagino que amb la privatització dels serveis social passaria una cosa similar al paper que ara juguen les mútues laborals amb les baixes dels treballadors. Encara que els ajuts, evidentment els autoritzaria i pagaria l’administració, la gestió dels mateixos es farien des d’empreses privades. Em consta que també hi funciona algun servei així i que està ubicat a l’hospital de Jesús.

Però Mas també va parlar dels serveix públics que no es privatitzaran: la policia, les presons, hisenda i la moneda (el què?)

Sobre la policia és normal, ja que des de la conselleria d’Interior i des de la pròpia presidència de la Generalitat es vol tenir un total control. Jo sempre he estat partidari de la integració de les policies locals al cos del Mossos d’Esquadra. Un com em va dir un policia que a la majoria d’alcaldes de ciutats i pobles amb policia no estan pel tema pel mateix, perquè volen tenir el control absolut sobre el cos armat.

En canvi, en el tema de presons, segurament que Mas encara no s’ho ha acabat de plantejar, ja que no seria cap novetat, ja que als Estats Units existeixen les presons privades.   

De reservar-se el control sobre hisenda, crec que sobren els comentaris. Si des de l’estat són reticents en traspassar a la Generalitat la gestió de impostos com l’IRPF i IVA, per qüestions de “control”,  de la mateixa manera la Generalitat no cedirà la gestió dels pocs impostos que encara gestiona, com per exemple el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. D’altres, com el de Patrimoni ja es va suprimir per par de l’estat.

I, finalment, la moneda. És que la Generalitat emet moneda pròpia? Difícil entendre el concepte. 

(La pancarta està ficada al col·legi Miquel Granell d'Amposta)  

El PSC, l’únic partit que vota en contra de la proposta de retribucions als regidors i de càrrecs de confiança del nou consistori a Amposta

Tot i l'anunci de la rebaixa en un 5%, catorze càrrecs del govern cobraran importants sous, malgrat la situació econòmica actual

El grup municipal del PSC a Amposta va votar ahir en contra de les retribucions als regidors i càrrecs de confiança del nou consistori proposades per l'equip de govern. Tot i que el portaveu del grup, Antoni Espanya, va valorar positivament la rebaixa en un 5 % els sous de tot el personal eventual i de tots els regidors, ja cobressin per dedicació parcials (sis regidors), dedicació completa (un regidor) o per assistències (14 regidors, 4 del govern i 10 de l’oposició), el PSC hi va votar en contra en considerar que les dedicacions parcials de l’alcalde, amb un sou brut de 3.912 euros mensuals, i de cinc regidors de l’equip de Govern, amb 2.329 euros mensuals, haurien de considerar-se dedicacions exclusives. “Si algun regidor vol mantenir una segona activitat té l’opció de cobrar per assistències com han fet quatre regidors de l’equip de govern que han volgut prioritzar les seves activitats professionals”, va argumentar. 

De la mateixa manera, els socialistes van lamentar la manca de contenció pel que fa a la creació de càrrecs eventuals. En total, el consistori ampostí tindrà sis càrrecs de confiança política: assessora de l’àrea d’Urbanisme, 38.583 euros bruts anuals i dedicació del 85%; assessora de Promoció Econòmica, 29.304 euros bruts anuals i dedicació completa; assessora de Comunicació de Gabinet, 27.493 euros bruts anuals i dedicació completa; assessor de Fires, 19.074 euros bruts anuals i dedicació del 80%; coordinador adjunt de l’àrea d’Esports, 17.573 euros bruts anuals i dedicació del 80%, i assessora de Protocol, 13.029 euros bruts anuals i dedicació del 53 %. D’aquests sis càrrecs, des del PSC es considera que l’assessor d’Urbanisme és totalment prescindible, “atès que amb motiu de la crisi econòmica que afecta al sector immobiliari, hi ha mesos que a la Comissió d’Urbanisme no es passa ni una sola llicència de construcció residencial”. De fet, aquesta figura es va crear arran del boom immobiliari per donar més agilitat a l’àrea. En l’actualitat, la majoria d’assumptes són llicències d’obertures de rases per subministrament de llum, aigua, gas o fibra òptica, alguna modificació puntual del Pla General i alguna direcció d’obra municipal, que amb el personal actual de l’àrea (dos arquitectes, un aparellador i un enginyer) són assumibles perfectament. “Igualment considerem prescindible la figura del coordinador adjunt del regidor d’Esports, que estarà ocupada per l'exregidor de l’àrea. Entenem que és una plaça que s’ha creat únicament per donar una sortida professional a l’afectat i no respon a una necessitat real”, va apuntar Espanya.

Finalment, el PSC lamenta que amb l’anunci d’una rebaixa d’un 5 % dels sous dels regidors i els càrrecs de confiança, es pretengui tapar la realitat: “Un total de 14 persones - l’alcalde, sis regidors, sis càrrecs de confiança política i l’alcaldessa del Poble Nou- cobraran importants sous que, en la majoria dels cassos, 11 dels 14, podran compatibilitzar amb una segona activitat. És una situació, que més enllà de ser completament reprovable èticament en els temps actuals, les nostres sofertes arques municipals no es poden permetre.”

 

Amposta-Terres de l'Ebre, 28 de juny de 2011

“L’EFECTE PUNTAL” (O EL JOC DELS INTERESSOS)

Seria l’oposat a l’efecte “dominó”. En aquest, la caiguda de la primera peça porta, irremediablement, a la caiguda de la resta.  

Però en política, els interessos, sovint interessats, dels partits polítics, comporta que sovint s’apuntalin els uns als altres, de vegades sense coherència aparent.

Els vots del grup de CiU al Congrés va fer que ahir, el govern d’Espanya, pogués tirar endavant la reforma de la llei de pensions, de la què, la part més coneguda, és el retard en l’edat de jubilació als 67 anys.

CiU espera amb aquest posicionament aconseguir del govern actual traspassos pendents com la tant desitjada gestió dels aeroports catalans o la propietat a favor de la Generalitat d’alguns hospitals  que pertanyen a la Tresoreria General de la Seguretat Social tal i com va explicar Mas la setmana passada.

Però el PP és contrari a aquesta política. L’únic objectiu que té el partit que lidera Mariano Rajoy és que caigui el govern de Rodríguez Zapatero el més aviat possible i aconseguir així un avançament electoral que, segons totes les previsions podrien donar-los la majoria absoluta. I ja sé sap, d’un partit que té la majoria absoluta és molt més difícil aconseguir res.

Però el govern de CiU a Catalunya, per aprovar els pressupostos de la Generalitat necessita, al menys, l’abstenció del PPC o del PSC i, ara com ara, pareix (o pareixia) més predisposat a recolzar-los implícitament el PPC que no els socialistes.

Per això, “la líderessa” dels populars catalans, l’Alicia Sánchez-Camacho, va advertir  ahir a Mas que podria votar en contra dels pressupostos de la Generalitat si persistia el suport del grup de CiU del Congrés al PSOE.

Què passaria si el PP s’abstingués? Aconseguiria CiU el suport del PSC? Avançaria Mas les eleccions catalanes tal i com va amenaçar que faria només fa uns dies?  Difícil resposta. Encara que, personalment, penso que no anem cap un avançament de les eleccions.

Unes eleccions anticipades és un arma de doble fil. Evidentment, Mas, podria obtenir uns millors resultats que li donessin una major estabilitat parlamentaria que els que van assolir el passat novembre. Però també seria possible que el PP, un dels partits que més crèdit polític va obtenir després de les municipals a Espanya, però també a Catalunya, aconseguís esgarrapar algun diputats més, posant així la situació encara més difícil a la federació nacionalista.

Evidentment, situacions com les que acabo d’explicar són les que no volen els indignats que es produeixin. Mentre cada partit polític mira exclusivament pels seus interessos, els ciutadans es limiten a fer d’espectadors amb mirada d’incredulitat.

Segurament, la prova més evident és el paper que jugar el PP a nivell nacional davant la crisi econòmica. Un paper d’oposició frontal a les mesures que intenta aplicar el govern i el que encara és més lamentable, sense fer propostes pròpies si no està d’acord amb les que s’han aprovat o estan en vies d’aprovar-se. Avui comença el darrer debat amb Zapatero de l’estat de la nació. Ja s’ha avançat que Mariano Rajoy no revelarà cap de les mesures que aplicarà si arriba al govern.

Continuem malament, ja que anar-hi, ja fa tems que hi anem...  

(L'acudit és el mestre Ferreres i el publica avui el Periódico de Catalunya) 

COM ROVELLONS D’ESTIU

Com cada any quan arriba l’estiu, els carrers i places de la nostra ciutat, allí on hi ha un bar, s’hi fica una terrassa. Normalment, per aquest tipus, diguem-li d’instal·lacions, regna l’anarquia absoluta, es a dir, no hi ha cap model ni reglamentació específica. Parlo evidentment d’Amposta, després parlaré d’altres ciutats. Suposo que les ordenances municipals només regulen “l’ocupació de la via pública”.

L’altre dia, el propietari del bar Maxi del carrer llarg de Sant Vicent, on vaig a esmorzar cada dia, m’explicava el que diu la normativa de Tortosa sobre les terrasses d’estiu. Carlos, el propietari, és un d’aquells que es queixa sovint de la normativa que no permet fumar a l’interior dels establiments de restauració i, suposadament, voldria col·locar una terrassa davant del seu bar. Segons aquesta normativa, totes les terrasses han de ser de fusta, amb laterals de “celosia” en forma de quadrat o rombe. La vorera no pot tenir menys de 2,5 metres (la de davant del bar en fa 2,47) i no es pot ocupar la via pública. A més, les cadires, taules i para-sols no poden portar cap meda de publicitat i els suports dels para-sols han de ser de fusta o formigó.

Ara, si fem un exercici mental sobre la situació d’Amposta, ens en adonarem del que deia al principi. A mi, particularment, no és que em molesti que les terrasses siguin d’una forma o d’un altra o que les taules i cadires portin la marca d’una cervesa o refresc. Però el que ja no em sembla correcte és que s’ocupi la calçada.

Aquelles terrasses que “baixen” de la vorera, a part de les molèsties que això comporta (més escassetat d’aparcament), hi ha molt més risc que puguin ser envestits per algun cotxe. El motiu d’establir una amplada mínima de vorera no és casual. Les voreres són l’espai per on han de passar les persones i, per tant, sempre s’ha de deixar un espai lliure per evitar que, en un moment donat, hagin de baixar a la calçada.

Sembla que a Amposta aquesta mena de coses (com tantes d’altres) no interessa gaire a l’equip de govern. A l’hora d’atorgar els permisos potser pensen més en recaptar diners que no en la seguretat de vianants i usuaris. Fins que passi alguna cosa.

La setmana passada llegia al Punt que des de la regidoria de governació es vol regular l’horari de les terrasses per a que no molestin els veïns a l’hora de dormir. Imagino que aquesta nova reglamentació encara no ha entrat en vigor perquè el que tenim tot just davant de casa anit (sí ahir per la nit la matinada de diumenge a dilluns) passades les dues encara estaven de tertúlia.