La passada setmana es va fer pública l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de l’any amb un resultats esperats i decebedors. A Espanya quasi que 5 milions d’aturats, mentre que a Catalunya ja es frega la xifra de 750.000, 51.000 més que el trimestre anterior.
Al finalitzar el tercer trimestres el número d’aturats es sol incrementar, sobre tot, amb els temporers ocupats al sector de l’hostaleria i la restauració. Fins aquí, cap novetat. El que passa és que l’increment ha estat molt superior al dels altres anys.
L’argument “barat” que utilitzar el PP és, com sempre, donar la culpa al govern de Zapatero. Però... I a Catalunya? Ja fa quasi que un any que tenim un govern de dretes presidit per Arturo Mas. Els de CiU ja no poden seguir culpant al govern “tripartit” (tal i com ells l’anomenaven) Comença a ser hora de que vagin assumint les culpes i reconèixer que ells tampoc tenen una “vareta màgica” per a crear ocupació. Com tampoc la tindrà el futur govern del PP si és que, finalment, guanya les eleccions.
Si bé és cert que l’empresariat és, bàsicament de dretes i, per tant, afins al PP a Espanya i a CiU a Catalunya. En moments de crisi econòmica, quan fa falta que es creï ocupació, aquest sector hauria de ser molt més receptiu a l’hora de col·laborar amb un govern de dretes que d’esquerres.
Però, normalment, els empresaris no miren tant pels interessos generals que els seus propis. Si durant molt d’anys a Espanya va arribar indústria gràcies a les inversions estrangeres (YKK a Tortosa, Kanase a Santa Bàrbara, etc), els empresaris espanyols també han invertit a d’altres països on la ma d’obra és més barata. I moltes de les indústries establertes aquí de capital estranger, han acabat marxant perquè, suposadament, no són rendibles. És el que es coneix com a deslocalització. La finalitat de les deslocalitzacions sempre són pel mateix: abaratir costos de producció (jornals, despeses generals i, sobre tot, subvencions dels organismes competents)
La solució, evidentment no passa ni passava per la construcció massiva. Encara que alguns dels habitatges construïts poden acabar en mans d’inversions estrangeres, de gent que opti per Espanya a l’hora d’establir una segona residència o bé una de permanent a l’hora de jubilar-se.
La solució, a part de la inversió (pública amb govern d’esquerres i privada amb governs de dretes) la recerca, el desenvolupament i la innovació (r+d+i), els pilars bàsics de l’estabilitat econòmica. Però en aquest país sempre hem estat endarrerits, sobre tot, en investigació i quan hi ha crisi, també és un dels sectors per on més es retalla. Avui en dia pagar alta tecnologia a l’estranger suposa perdre competitivitat dels productes propis. I també és lògic que qui té els patens, a l’hora de fabricar o prefereixin fer-ho als seus propis països o bé on els surti més rendible.
En definitiva, tenim atur per a anys sinó es comencem a aplicar ja les mesures apropiades. I, torno a repetir, que ningú cregui que Rajoy té la vareta màgica per a sortir-ne. Dintre d’uns mesos, si voleu, en tornarem a parlar.
