Tant el PSOE com el PSC s’enfronten a dos processos congressuals claus per al seu futur. M’atreviria a dir que els més importants de la història recent, ja que s’hi juguen, ni més ni menys que el seu futur.
Els congressos no poden, en cap cas, tancar-se en fals. Haurien de ser nets, transparents i el més democràtics possible. I dic haurien, perquè, de moment, hi ha massa interferències internes que poden condicionar el bon funcionament dels congressos, sobre tot el del PSOE què és el tema del que os vull parlar avui.
De moment hi ha hagut dos veus que s’han fet sentir per sobre de la resta. Dos històrics que farien bé d’estar callats i no entorpir el procés. Em refereixo, evidentment, a Alfonso Guerra i José Bono. A Guerra sempre l’he considerat un bon element, és d’aquelles persones amb qui no m’importaria compartir tota una jornada i conversar tranquil·lament. Però en els darrers temps sé li nota massa la seva part espanyolista i anticatalana. Sobre tot quan va dir que “volia passar el ribot per l’Estatut català fins que no el coneguéssim”
En canvi Bono no m’ha caigut mai bé. Representa l’ala més dretana (i evidentment espanyolista del PSOE, juntament amb un altre personatge com l’expresident extremeny Rodríguez Ibarra –aquest només em queia bé pel seu barcelonisme-)
Mentre Guerra clama per elegir un secretari general competent i descartar, a priori els joves i sembla que també també les dones (en clara referència a la Chacón), Bono, en la seva línia habitual, diu que “el futur secretari general, una vegada escollit, no li hauria de donar vergonya cridar ‘viva Espanya’”. Suposadament el missatge també va destinat a la Chacón que, al ser catalana, sembla que li costaria més llançar la “proclama”. Però la Chacón, com a ministra de defensa del govern espanyol (quin altre sinó), el “viva Espanya” l’ha cridat més d’un cop davant les formacions militars. Aquest matí, a la SER, en un avançament de l’espai d’humor que es fa aproximadament a les 10 i que s’anomena “Todo por la radio”, dintre de “Hoy por hoy”, feien broma de qui ho deia amb més fervor, si Bono o la Chacón i han dit que a les 10 els passarien la prova del “manoloescobarómetro” (ja sabeu, per la seva cançó de “Viva España”)
Per tant, des d’aquí, i com deia al principi, tots aquells que, d’una manera o un altra, poden influir en el procés, millor que callin, tal com fa, aparentment, Felipe González que sembla que veu ambbons ulls a la catalana. I això si, quan s’acabin els congressos, siguin quins siguin els resultats, agradin o no, tots a fer pinya al costat de les noves executives.
Per cert, també a sonat, encara que no tant, el canari Juan Fernando López Aguilar, personalment el veig una persona preparada i capaç d’encapçalar un nou projecte socialista, encara que preferiria un secretari general (o una secretaria general) d’una generació més jove.
