L’ALDEA: PLOURE SOBRE MULLAT

La majoria d’habitants del poble van conèixer la notícia el passat dijous 1 de desembre i divendres ja en parlaven diversos mitjans de comunicació, per exemple TV3: la secció de crèdit de la cooperativa agrària havia fet fallida i havia bloquejat els comptes de tots els seus clients; més de 3.000 a un poble d’uns 4.000 habitants. Evidentment no tots vivien a l’Aldea, també hi havia clients de pobles veïns, com per exemple d’Amposta.

Si al context de crisi generalitzada li sumem un fet com el de l’Aldea, quasi que podem parlar d’un poble en “fallida total”. Segons s’ha apuntat el capital retingut podria ser d’uns 6 milions d’euros. És com si toqués la rifa de Nadal, però a l’inrevés.

Encara que, de moment, no s’apunten culpables, tot apunta a una mala política d’inversions de l’entitat. Com sabem, bona part de la crisi espanyola ve donada per la crisi financera. Les caixes i bancs, durant els anys de la bombolla immobiliària van finançar les construccions que es feien arreu del país. Tot va anar bé, fins que va arribar el col·lapse.  Davant la impossibilitat de cobrar els crèdits que havien donat a les constructores, les entitats financeres van haver de quedar-se amb els immobles (alguns acabats, els altres, no) Aquesta situació va fer créixer el passiu de les entitats i, per tant, liquiditat. Tan greu és la situació que fins i tot es parla de crear un banc “dolent” per absorbir el patrimoni immobiliari dels bancs i alliberar-los així de la feixuga càrrega.

Però centrem-nos amb l’Aldea. Com deia més amunt, es diu que s’ha arribat aquest estat per culpa d’una mala política d’inversions (immobiliàries? Segurament que sí) Si una caixa o un banc, amb el patrimoni que té al darrere no va poder afrontar per si mateix la crisi, com ho pot fer una petita entitat d’un petit poble? Impossible.

Històricament totes (o la gran majoria) de cooperatives agràries disposaven d’una secció de crèdit, normalment vinculada a la Caixa Rural Provincial (en el cas de la nostra província, la de Reus) La cooperativa més forta era la Unió de Cooperatives. Tot anava bé fins que va fer fallida farà uns 20 anys.

La Caixa Rural la va acabar absorbint Caixa Madrid i després, a molts de pobles (no a tots), Caixa Tarragona. Jo vaig conèixer un noi d’Alcanar (més o menys de la meva edat) amb qui vaig coincidir a l’acadèmia Cots de Tortosa. Havia d’entrar a treballar a la Caixa Rural del poble. Sovint, els qui entraven, eren fills de socis amb més o menys preparació. D’entrar “enxufat” a la Caixa Rural, va passar a formar part de la plantilla de Caixa Madrid i després de Caixa Tarragona. I m’imagino que ara de Catalunya Caixa (CX), encara que segons deia ahir el diari, la futura reconversió del sector costarà 30.000 llocs de treball.

De l’Aldea s’han dit moltes coses des d’aquelles famílies que tenen allí tots els seus estalvis, fins les empreses agràries que havien dipositat moments abans de bloquejar els comptes, els diners per a pagar els pagesos que els havien venut la fruita i verdura.

Moltes de les famílies que tenien allí els diners han hagut de rebre l’ajuda de Càritas. El moment no ha estat el millor. Els jubilats i pensionistes van cobrar durant els darrers dies de novembre la mensualitat del mes corrent i la paga doble. Com això va passar el dia 1, ara no tenen diners per arribar a final de mes quan els arribarà la mensualitat del desembre. I les festes de Nadal per davant...    

LA FOTO DEL DIA 5-12-2011. LES OBRES A L'ANTIC PONT DEL TREN DE TORTOSA

L'antic pont del tren de Tortosa, que porta quasi dos dècades en desús, l'estan enllestint per a fer una passarel·la de vianants. 

LA "PLURALITAT" DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Farà uns 10 dies anava una dona pel nostre bloc intentant fer una enquesta sobre “mitjans de comunicació”. Eren quasi les 8 de la tarda i va dir-me que ni mancaven tres. En aquell moment anava una mica enfeinat i no la vaig poder atendre, ja que em va dir que durava uns 20 minuts. M’hauria agradat fer-la.

És evident que amb el nou context polític, si els mitjans de comunicació, de per si, eren poc plurals, a partir d’ara encara ho seran menys.

Desgraciadament per als que tenim pensament d’esquerres, els grans grups editorials i audiovisuals estan controlats per magnats o corporacions, normalment d’ideologies molt diferents a la meva.

Després estan les televisions autonòmiques i locals amb consells d’administració controlats pels grups polítics que donen suport al govern de torn.

Els exemples més clars de manca de rigor i manipulació informativa són Canal 9 (Televisió Valenciana) i Tele Madrid, tots dos controlats pel PP. Des del mes de maig, altres televisions com la de Castella la Manxa, també han sofert un canvi substancial en les seves formes. De Intereconomia millor ni parlar-ne.

Durant els 8 anys de govern socialista Televisió Espanyola ha estat un exemple de pluralitat informativa. No fa gaires dies li van donar un premi per aquest motiu. Tot fa pensar que quan el PP en prengui el control es convertirà en una altre mitja de comunicació manipulat informativament parlant. A TV3, la Televisió de Catalunya, el cert és que l’arribada de CiU encara no es nota gaire, però tots hauríem de recordar com s’actuava en temps del “pare” Pujol i com “s’amagaven” les informacions que no es volia que transcendissin al gran públic, com per exemple la lluita antitransvasament de l’Ebre. Ara, aprofitant l’avinentesa de les retallades, volen tancar dos dels seus canals temàtics. L’altre dia, en una tertúlia al programa “la Ventana” de la Cadena SER, li vaig escoltar dir a un dels participants que el cost del canal d’esports tenia cost “zero” o al menys això era el que havien dit quan es va crear.

També es remoreja que el tancament dels canals temàtics és el cost que han de pagar al grup Godó pel suport que han donat a CiU, sobre tot durant les passades eleccions generals. La Vanguardia, estendard del grup de comunicació, dels quinze dies de la campanya electoral, 13 va posar a la portada a Josep Antoni Duran i Lleida, cap de llista de la federació a les generals del 20-N.

I quins mitjans de comunicació queden com a referents de l’esquerra? En televisió “la Sexta”, en premsa escrita “el País” i “Público” i en ràdio, la Cadena SER.

Evidentment sempre queda Internet. Si teniu el mateix ideari que jo, us recomano “el Plural” i el Triangle, segur que us informaran de molts de temes que ni tant sols n’haureu sentit a parlar. Ah! I la nova revista Pulso (no us la perdeu)

LA FOTO DEL DIA 4-12-2011

Certament, qui a escrit la nota de baix ("Pos escriu en català!!"), té tota la raó. Si tan catalana és i se suposa que és més fàcil que la contracte una família d'aquí que una de fora, perquè no usa la nostra llengua.
De totes maneres potser la frase més correcta hauria estat: "Pos escriu en ebrenc", ja que el "pos" no forma part del català "normatiu".
Allà per l'any 76 o 77 van sortir uns adhesius que deien "En català si us plau" (n'adjunto una imatge) Potser encara ens els tornarà tornar a "treure".
Serà una de les primeres conseqüències de la majoria absoluta del PP?