LA FOTO DEL DIA 12-12-2011

Pernils a 369 euros! I això què hi ha crisi. Si es venen segur que hi ha qui els podrà comprar, però també hi haurà gent que no en podran comprar ni 100 grans ni que sigui de Terol.

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XX

 

Avui us vull explicar una iniciativa que no ha estat única, ni tan sols pionera, vaja, que no és “imaginativa” pròpiament dit. És, diria jo, una raó de supervivència de la pagesia.

Ahir, llegint el diari Público vaig veure dos anuncis sobre el mateix. El primer a la pàgina 21: Naranjas Kuka. I el segon a la 43: Naranjas Gourmet de Orihuela.

Aquest fet em va donar que pensar. Sempre he sentit a dir que els intermediaris són els que fan encarir el producte amb els marges de beneficis que apliquen sobre els productes agraris. Coneixeu l’anècdota de l’enciam, no? D’aquell pagès que va posar dintre d’un enciam un paper amb el preu que li comprava l’intermediari i el telèfon per a que, una vegada comprat, la clienta li digués quan li havia costat a ella.

I quantes vegades heu escoltat als pagesos parlant dels baixos preus que els hi estan pagant les mandarines, garrofes u olives? Darrerament, jo, unes quantes.

La venda directa al consumidor utilitzant les noves tecnologies és una bona manera de deslliurar-se dels intermediaris i afegir, només, les despeses de transport.

Si us en recordeu, al número XIX del mateix apartat us parlava de les possibilitats que té Internet, sobre tot durant l’època de crisi que estem vivint. Aquí teniu un exemple força clarificador del que us estic dient.

Vaig recordar que, ja fa uns anys, Francisco Arjona, pare d’un remer internacional del Nàutic, em va preguntar que era el que tenia que fer per vendre taronges per Internet. Li vaig explicar el millor que vaig saber.

I ahir al vespre, mentre visitàvem la fira de Santa Llúcia, en arribar a la parada de fruites i verdures Joan Castellà, vaig comentar-los l’eventualitat i la seva dona em va explicar que n’eren pioners i que no sols t’ho transportaven als pobles veïns, sinó a llocs molt més allunyats, fins i tot de les Espanyes (no m’ho va dir així, però ara mateix no me’n recordo dels pobles i ciutats que va esmentar)

Amb aquesta manera de comprar segur que el pagès se’n surt beneficiat, però també el comprador que s’estalvia de que la fruita i la verdura es passi dies per les cambres frigorífiques i que s’estigui carregant i descarregant contínuament.     

TRESORS DEL BOSC DE JOAN PANISELLO A AMPOSTA

Ahir vaig anar a veure l’exposició de ceràmica de l’amic Joan Panisello. Malgrat estar invitat (tan per part de l’ajuntament d’Amposta com pel propi artista), no em va apetir anar al vernissatge (tal com es diu ara) i ho vaig voler fer un altre dia paer a poder veure l’obra amb molta més tranquil·litat i també conversar amb l’autor.

Joan Panisello exposa des de el dia 2 de desembre a la sala d’exposicions de Catalunya Caixa (Fundació Caixa de Tarragona), a l’avinguda Alcalde Palau d’Amposta. L’exposició porta per nom “Els tresors del bosc” i és molt similar a la que va fer allà pel mes de maig a la Galeria del Quadre de Tortosa. La tècnica que usa Panisello es diu “rakú”.

A l’entrar em va cridar molt l’atenció la primera peça que es troba a l’esquerra. Després d’atendre a uns altres amics, Joan ens va explicat que aquella obra estava feta amb un tros de tronc d’olivera i ceràmica. La combinació em va semblar excel·lent. La resta de l’obra és senzillament fantàstica.

Abans de marxar ens va donar un catàleg i ens va dir que moltes de les fotografies que s’hi poden veure són de Mariano Cebolla. Què dir d’aquest fotògraf? Fa pocs dies ja us en vaig parlar ja que les seves fotografies il·lustraven un reportatge sobre les oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia. Cebolla és un magnífic fotògraf de la nostra terra, sobre tot en temes de natura.

Altres fotografies són d’aficionats i ens va sobtar quan ens va dir que alguna és de Marc Garcia, un antic companys de classe de mon fill.

Personalment us convido a visitar l’exposició i penso que no us defraudarà. La podeu veure totes les tardes (menys els dies 25 i 26) de 7 a 9 i fins el 28 d’aquest mes.

  

   

AVUI MICRORELAT: L'APRENENT DE PERRUQUER

-On vas Alfons?
 
-Vaig al tallar-me el pèl!
 
-Al perruquer?
 
-Es clar: a qui, sinó... ?
 
-Mira, si vols, jo te’l tallo gratis. 
 
-Però tu saps tallar-lo?
 
-I tant, cada estiu, a Traiguera ajudo al mon tio que és barber...
 

Carlos va fer seure a Alfons a una cadira, al terrat de la residència que compartien a Tarragona. Va agafar les primeres tisores que va trobar, li va col·locar una tovallola al voltant del coll i va començar a tallar sense to ni so...

-Ja està, ja tens els cabells tallats. 
 

Llavors Alfons es va apropar a un mirall per veure’s com li havia quedat i va quedar-se estupefacte. Durant uns moments no podia articular paraula. Tot s’havia tractat d’una broma de Carlos i Alfons hi va caure com un passerell.