-On vas Alfons?
-Vaig al tallar-me el pèl!
-Al perruquer?
-Es clar: a qui, sinó... ?
-Mira, si vols, jo te’l tallo gratis.
-Però tu saps tallar-lo?
-I tant, cada estiu, a Traiguera ajudo al mon tio que és barber...
Carlos va fer seure a Alfons a una cadira, al terrat de la residència que compartien a Tarragona. Va agafar les primeres tisores que va trobar, li va col·locar una tovallola al voltant del coll i va començar a tallar sense to ni so...
-Ja està, ja tens els cabells tallats.
Llavors Alfons es va apropar a un mirall per veure’s com li havia quedat i va quedar-se estupefacte. Durant uns moments no podia articular paraula. Tot s’havia tractat d’una broma de Carlos i Alfons hi va caure com un passerell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada