LES TAXES QUE VENEN I LES QUE JA EXISTIEN

Ahir el conseller d’Economia Mas Colell va anunciar una nova taxa per l’expedició de receptes sanitàries d’1 euro i les hoteleres que poden arribar als 3 euros para un hotel de 5 estrelles. Una de els millors reaccions a la mesura la vaig escoltar, crec que de la boca d’Albert Riera de Ciutadans: “Què li haurem de dir al metge que no ens recepti...”. Certament, el facultatiu és qui té la potestat de receptar i si ho fa és perquè creu que ha de fer-ho. També els hotelers han posat el crit al cel. 

Però Joan Herrera encara ha estat millor al referir-se a l'euro que gravarà les receptes sanitàries: "És tan equitatiu que, com més malalt et poses, més pagues".

Però, segurament, una de les taxes que ha pogut passar més desapercebuda, és la taxa que s’ha creat per als “judicis monitoris”. Les taxes judicials van ser creades per llei l’any 2002, però aquesta mena de judicis no en tenien.

Potser per alguns estic parlat en “xinès”, per tant, millor posar-vos un exemple de judici monitori. Quan una comunitat de propietaris demanda al propietari d’un del pisos per impagament, estaríem davant d’un judici monitori.

Com podeu suposar durant els darrers temps aquest fet ha estat força habitual a les C.P., ja que la situació econòmica ha fet que sempre hi hagi algú que no està al dia amb les seves quotes obligatòries.

Al començament del problema sol·licitaves la mediació de la policia local (al menys així es feia a Amposta) Llavor la policia de proximitat visitava al morós per a informar-lo de l’obligació que tenia de pagar la quota de la comunitat. Però és que de vegades ni pagava la de la comunitat ni la hipoteca, ni el préstec del cotxe, simplement perquè la seva primera prioritat era menjar i no els hi quedaven dines pera a res més.

Els resultats que obtenia el jutjat eren més bé nuls. La comunitat on visc varem demanda a un dels propietaris que no sé si era insolvent, però de pocavergonya n’era un bon tros.

Resulta que el jutjat ens va notificar que no el podia trobar, mentre ell s’obria un bar a Amposta. Increïble...      

 A partir d’ara les taxes per judici monitori seran de 90 euros, la qual cosa privarà a moltes comunitats de prendre unes accions que, tal vegada, no els hi reportin cap resultat positiu.

LES FOTOS DEL DIA. SORTIDES DE SOL AL BARRI DE FERRERIES

UNA NOTÍCIA CURIOSA

Avui m'ha arribat una notícia curiosa. La va publicar el diari ABC el passat 1 de juliol. 
Resulta que Espanya té possessions a Oceania, a la zona coneguda com Micronèsia. En total són 4 petites illes sense cap tipus de valor: Guedes, Coroa, Pescadors i Ocea. 
Què, ho sabíeu?

RAJOY INVESTIT AMB ELS VOTS DEL PP I ELS SEUS SATÈL·LITS

A Mariano Rajoy li queden pocs tràmits per a ser “oficialment” el president del govern del Regne d’Espanya. De fet, només li queda jurar (no dubto que utilitzarà aquesta fórmula) el càrrec davant del Cap de l’Estat (o sigui el Rei Borbó)
El penúltim tràmit el va passar ahir al ser envestit pel Congrés dels Diputats amb 187 vots a favor ( 185 del seu propi grup + 1 del diputat de Unió del Poble Navarrès –fins fa poc la “marca blanca del PP a Navarra- + 1 del diputat del Fòrum dels Ciutadans –del díscol Álvarez Cascos-)
Els vots en contra van ser 165, la majoria del PSOE, però també hi van haver sorpreses com la de CiU que, per primer cop vota en contra en la investidura d’un president popular. A les dues investidures d’Aznar sempre hi havia votat a favor.
Aquesta va ser una de les sorpreses del dia. Encara que de les paraules de Duran Lleida es desprèn que hi poden col·laborar sempre que es donin les condicions per a fer-ho, com per exemple fer gestos de cara Catalunya (entre aquests penso que no es contemplaria el del pacte fiscal) També sembla que, finalment, el president d’Unió Democràtica de Catalunya no serà ministre. Encara que el nou gabinet es donarà a conèixer abans de que s’acabi el dia, el vot negatiu del grup de CiU fa pressuposar que Duran no serà un dels que “s’asseguin” al costat de Rajoy.

L’altra sorpresa la va donar el grup d’Amaiur que es van abstenir a la votació. Al menys així ho va considerar la majoria de la premsa, encara que, de les paraules del seu portaveu, Xabier Mikel Errekondo, l ’alcalde d’Usurbil (que va ser la nostra destinació durant uns dies a cavall dels mesos de setembre i octubre) jo hi vaig fer una interpretació diferent.

Com sé sap, l’objectiu més immediat d’Amaiur era aconseguir grup parlamentari propi i no ho va aconseguir. Sembla ser que, finalment, hauran d’acudir al Tribunal Constitucional) El grup independentista basc hauria volgut absentar-se de la cambra baixa durant la votació d’investidura com a protesta a la decisió de la mesa del Congrés, però sembla ser que el mecanisme que regeix les votacions no ho permetien i llavors van decidir per la fórmula de l’abstenció. Per tant l’abstenció d’Amaiur s’ha de considerar com una acció de protesta o potser millor “d’impotència”.