dimecres, 4 de gener del 2012

RETALLAR ALS NENS I D'ALTRES MESURES


L’Ajuntament d’Amposta ha de patir una profunda crisi per a tenir que retallar als nens. Des del meu record, els Reis Mags d’aquest 2012, no arribaran en vaixell a l’embarcador de l’Ebre. Aquest any, per primer cop, “sortiran” de la rotonda del Lligallo. Llogar el vaixell per a transportar els Reis ha de sortir molt car, sinó, no s’entén.
I és que les retallades arriben a llocs inversemblants, llocs, fins ara, inimaginables, però que no se’ls hi ha escapat als nostres governants (a tots els nivells de govern)
Ja fa algunes setmanes, el portaveu del meu partit ens va dir que, per primera vegada, la regidora d’hisenda els havia cridat per a “pactar” amb ells els pressupostos per al 2012. Imagino que més que voler-los pactar era sondejar-los per a veure si els podien recolzar i així no sortir davant la ciutadania d’Amposta com els únics artífex de les retallades.
A la reunió que tinguérem nosaltres al partit es van suggerir diverses mesures, com la de treure la productivitat d’alguns dels empleats municipals, precisament els que estan més amunt de l’escalafó. Per la meva part jo també vaig ver una aportació, però la majoria del meus companys o es van mostrar indiferents o no hi van estar d’acord.
Però com al meu blog puc posar el que em sembli, us explicaré la meva proposta.
Simplement es tractaria de suprimir la línia regular de bus urbà. Sóc conscient que, per llei, les ciutats de més de 20.000 habitants estan obligades a prestar aquest servei i que, també, el meu partit sempre ha fet una aposta clara per a fomentar-ne l’ús. Però malgrat tot, durant la majoria de viatges, els autocars només transporten “aire”.
Amposta va començar a oferir el servei quan encara no tenien 20.000 habitants i, per tant, no hi estàvem obligats a donar-lo. Va ser un promesa electoral de CiU de l’any 1999 i que, finalment, va començar a donar-lo cap al final de la legislatura, es a dir, cap el 2003. Per tant, ja porta en funcionament més de 8 anys i a hores d’ara no es pot afirmar que sigui un servei consolidat, ni molt menys!
Durant la legislatura passada, amb canvi d’alcalde i regidor responsable, sé li va demanar a aquest últim que fes comissions especials de governació per a tractar única i exclusivament el tema del transport públic municipal. No recordo que se’n fes ni una. Ara bé, a cada comissió informativa de l’àrea s’incloïa un punt a l’ordre del dia per a parlar-ne. Els resultats, com es poden veure, sempre han estat negatius i l’autobús, al menys quan passa per davant de casa nostra, segueix transportant “aire”. 
 
Malgrat les modificacions d’itineraris (tothom pretén que passi per davant de casa seva), malgrat alguna bonificació tarifària per a determinats col·lectius (estudiats i jubilats i pensionistes), malgrat congelar les tarifes un any sí i un altre també, no s’incrementa (al menys de forma significativa) l’ús de l’autobús.
Quan costa el servei a l’ajuntament? Quasi 150.000 euros o el que és el mateix, un 30 milions de les antigues pessetes.
Seria una il·legalitat suprimir-lo? Possiblement sí, però si es retalla la sanitat, l’ensenyament, no es paguen les nòmines dels treballadors i se’ls hi descompta l’IRPF (il·legalment) sobre quantitats no cobrades i no passa res, perquè no es podria aplicar aquesta mesura?
A més, l’administració sempre té un arma que pot usar quan vulgui, el canvi de la normativa que el regula.
Quants llocs de treball es podrien crear amb aquest estalvi? A quantes famílies ampostines ajudaria a arribar a finals de més?
Només demano que hi reflexionem. Segurament sortiria més barat que un taxi traslladés a les persones necessitades que estar pagant a una empresa per un servei intranscendent.





FOTOS DEL BOSC DE RIBERA, PEL CAMÍ DEL PONT DE TORTOSA I I










dimarts, 3 de gener del 2012

TENIR TOTS ELS DRETS I NO TENIR-NE CAP




A la meva escala ens sentim impotents. Sembla ser que tothom té més drets que els que allí vivim i som propietaris d’un pis. I tot pels baixos comercials. O per un dels baixos per a ser molt més concret.
Els baixos, per llei, no formen par de la comunitat de propietaris ja que no usen cap de les parts comunes de l’edifici: escala, ascensor, terrat, pati de llums, etc. Però si que tenen dintre de la propietat els comptadors de llum i de l’aigua. Si no els deixes entrar et poden denunciar. Si et col·loquen un bar albs baixos has d’acatar-ho i donar-los totes les facilitats, evidentment sense rebre res a compte. Tal vegada ni les gràcies per les molèsties ocasionades.
Ara hi volen posar un restaurant, però abans s’havien de solucionar alguns impediments, com la instal·lació d’una xemeneia per poder treure els fums. Cap problema, es passa per la part comunitària (pati de llums) Però per a poder-ho fer sé hi ha d’accedir, ja que el pati de llums comença a l’alçada del primer pis. El propietari del primer primera la d’autoritzar a passar per dintre de casa seva. Però qui és el propietari del primer primera? Sembla ser que Unnim (abans Caixa de Sabadell), encara que quan el president s’ha adreçat a l’oficina per algun motiu relacionat amb temes de la comunitat, s’han fet el “suecs”.
Però quan hi anat l’administrador dels baixos on es vol posar el bar, no han tingut cap problema, el propietari (evidentment Unnim) els hi ha deixat la clau per a entrar a la seva propietat i accedir al pati de llums. Una vegada allí han aixecat una bastida fins a dalt de tot per anar col·locant la xemeneia. Mentre, han passat un cable de la llum per la porta i l’escala, han usat l’ascensor, han obert el llum si els hi ha fet falta. Finalment, com pel lloc on havia de passar la xemeneia hi havia un petit estenedor amb una teuladeta i els hi feia nosa, no han tingut cap problema per treure-ho tot. I els propietaris totalment impotents davant de la situació. Fins i tot si algú s’ha trobat la porta oberta i la volgut tancar, li han demanat que no ho fes... Inversemblant. 
 
La setmana passada el president va acudir al negociat d’obres de l’ajuntament per assabentar-se si disposaven del corresponent permís d’obres, projecte, etc. Van enviar-hi a l’inspector. Però a hores d’ara encara desconeixem si tenen tots els permisos o ho estan fent il·legalment.
Com dic al títol del comentari d’avui, sembla que ells hi tinguin tots els drets i els propietaris cap.
Si la propietat del primer primera fos d’un particular en lloc d’una entitat financera, els hi hauria donat permís per poder passar per casa seva? Hauria deixat treure l'estenedor?... Ho dubto. I llavors com hi haurien accedit, amb un helicòpter?   
Sembla ser que mentre uns hi tenen tots els drets del món, d'altres no en tenim cap. I no és la primera vegada que ho puc comprovar!!  

LA NOVA ETAPA DE LA REVISTA AMPOSTA: TORNA LA CENSURA?



Any nou etapa nova.  Tal i com ja es va anunciar en el darrer número, la Revista Amposta està preparant canvis per al 2012: serà a tot color, mensual i (com no!) s’apujarà de preu.
Però tots aquests canvis em semblen insignificants i superficials, més de forma que de fons. Fins i tot l’increment de preu que, sense cap dubte, ve donat pel color.
HI hauria d’altres mesures que prendre, però molt em temo que no serà així. Per exemple, i per higiene democràtica, caldria canviar el director (l’alcalde) per una persona molt més neutral i objectiva; hauria de ser molt més participativa i oberta, tant de cara les associacions, clubs, etc, com al ciutadà. Però sobre tot més plural i rigorosa. Ara (i perdoneu-me el qualificatiu) és n revista partidista, més pròpia del partit que governa la nostra ciutat amb majoria absoluta que d’una revista municipal editada per l’ajuntament.
Recordo que fa uns anys, crec que era la Vanguardia (o el Mundo), la va incloure dintre del grup de revistes més manipulades i controlades pel govern municipal. Aquesta informació, evidentment, no va agradar gens al llavors equip de govern (va ser la darrera legislatura del senador espanyol) i recordo que, especialment, a l’actual número 2 del grup CiU.
Aquell fet va produir que s’obrís una mica als grups polítics amb representació a l’ajuntament, però els que no hi estan segueixen en un total ostracisme i, qualsevol escrit que adrecin per a la seva publicació serà tractat com una carta al director. Això si és que l’acabin publicant. L’interès que pugui tenir l’escrit no serà motiu per a publicar-lo com articles d’opinió. Bé, al menys que hagi estat escrit per algun membre de la federació que governa la ciutat.
També em temo que la nova etapa tornarà a portar la censura a la Revista Amposta. A finals de novembre vaig enviar a la Revista Amposta un escrit (Carta al Sr. Mas, President de la Generalitat) i que també vaig enviar a diversos mitjans (segur que la majoria dels meus lectora la va llegir) des de llavors han sortit al carrer dos números i cap dels dos la va publicar. El primer, el que va sortir abans de fires, vaig pensar que potser no hi havia hagut temps; però el segon, si no la va portar, va ser perquè van haver de considerar que el seu contingut “podria ser perjudicial per a la ment dels ampostins” i millor no publicar-ho.
Feia 12 anys que no em censuraven una carta. Llavors el director era un altre, però sembla ser que les majories absolutes i el poder acaben afectant tothom.