A ningú li he de “vendre” Catalunya. Segur que la majoria (per no dir la totalitat) dels meus lectors sou, com jo catalans i estimeu, com jo, el nostre petit país. Un país de contrasts, amb un clima força benigne, amb un paisatges meravellosos, amb una cultura ancestral i inigualable, amb un patrimoni extraordinari... Però és un país car i tot sembla que encara ho serà més.
Fa uns anys el govern de la Generalitat va apujar els carburants amb l’anomenat “cèntim sanitari”. Un cèntim sembla poc, però quan has d’omplir el dipòsit, es nota. Molts catalans anaven a reposar a les poblacions limítrofes de Castelló, Terol, etc.
Però el fet que avui us explicaré em sembla, d’entrada, inversemblant i clarificador.
La meva dona (que treballa a Tarragona) té un company gallec. El noi s’ha canviat de pis recentment i una tia seva que viu amb sa mare, li va voler regalar una rentadora. Va acudir a un centre Carrefour de Galicia i va dir que volia comprar una rentadora per a son nebot que vivia a Tarragona. Li van dir que no hi havia cap tipus de problema, que ella la pagava allí i que el centre Carrefour més proper li portaria a casa.
La tieta va esperar durant uns dies la trucada de son nebot agraint-li el detall. Però els dies passaven i la trucada no es produïa. Finalment i després d’esperar uns 10 dies, va ser la tia qui va trucar al nebot per a dir-li si li agradava el regal. La resposta va ser del tot inesperada: “Quin regal?” .
La tia va tornar al centre Carrefour on l’havia anat a comprar per preguntar que havia passat i allí li van mostrar tota la documentació que s’havia enviat a Tarragona per a fer l’entrega. No obstant, com he dit, aquesta no s’havia produït.
On estava el problema? Que a Catalunya la mateixa rentadora (marca y model) costava 50 euros més i, es clar, els responsables del centre Carrefour de Tarragona l’havien de vendre al preu estipulat.
Sembla ser que a València també van al mateix preu que a Galicia.
Un altre exemple. Ahir amb la meva dona va venir un nen que resideix a un centre d’acolliment de Tarragona. Com que té 14 anys, per a fer moltes coses no ha de dependre dels adults. Per això en arribar a l’estació de Tarragona es va anar a comprar el bitllet corresponent fins l’estació de l’Aldea. Quan es va trobar amb la meva dona li va explicar que el bitllet li havia costat bastant més que la darrera vegada que va venir (el passat novembre si no recordo malament) La meva dona li va preguntar si havia demanat la tarifa infantil i li va dir que “sí”. En passar el revisor li van demanar explicacions i els hi va respondre que a partir del dia 1 s’havia suprimit el bitllet infantil i, per tant, el consegüent descompte del 40 % sobre la tarifa normal.
Recordo que les rodalies de RENFE són competència del govern de LA Generalitat i, per tant, els increments tarifaris estan sota les seves competències. Allà on no s’ha fet el traspàs, continua aplicant-se el descompte.
