BARCELONA. "LOS MISERABLES" IV

PRIMER PREMI DE LA PRIMERA EDICIÓ DEL MICRÒFON DE FERRALLA

Anit, en obrir la tele, la primera imatge que vaig veure va ser la de Tomás Roncero, un dels integrants més actius de l’anomenada “central lletera”. Els qui em coneixeu ja sabeu que no miro Intereconomia, al televisor estava sintonitzada TV3 i estaven fent l’APM.
Deia Roncero que Messi es mereixia la Pilota d’Or... Evidentment aquelles manifestacions em van sorprendre venint d’aquest personatge. Però no havia acabat. Ho deia en pla irònic i va parlar dels gols que havia marcat Messi durant aquesta temporada fora de casa. La primera paraula que em va venir al cap va ser “imbècil”, però vaig pensar que millor no plasmar-la al blog, ja que quan escric miro sempre de no insultar a ningú per molt malament que em caigui i, quasi sempre ho aconsegueixo.
Segurament Roncero, com Iker Casillas, pensaran que s’ho mereixia més el “seu” jugador: Cristiano Ronaldo. Un jugador que els partits importants s’amaga i que al Barça només li ha aconseguit fer un gol. D’això se’n diu, ara sí, HIPOCRESIA (i ho escric així, amb majúscules, perquè no és un insult, és una característica d’algunes persones i cap a la capital de las “Españas” n’hi ha molta.
Per aconseguir la Pilota d’Or no només s’han de fer gols, també s’ha de meravellar amb el joc. D’acord que el gol sigui l’essència del futbol, però també hi ha passes, regats, controls, tocs, desmarcades, visió de joc, ser un més de l’equip tot i ser una estrella (em deixo alguna cosa?) I amb tot, menys amb el gol, Messi supera a Cristiano. Què hi farem!
Però seguim parlant d’hipocresia. Roncero no va reconèixer que, per la mateixa “regla de tres” que ell aplica amb Messi, podria haver dit que Casillas tampoc es mereixia ser el millor porter del món, ja que a Valdes li marquen molts menys gols i que la temporada passada va tornar a ser el guanyador del trofeu Zamora al porter menys golejat de Primera Divisió (i en van ja?)
I encara més hipocresia. Quins mèrits va fer un jugador del Madrid anomenat Fabio Cannavaro quan sé li va donar la Pilota d’Or? Potser va ser el màxim golejador europeu? O el jugador amb més classe del moment? Jo crec que algú, aquell any, va errar amb el recompte (i ho sento per Cannavaro, que el pobre xicot no m’ha fet res)
Si et fixes amb els jugadors del Barça que han guanyat la Pilota d’Or veurem noms tan coneguts com Luis Suárez, Johan Cruyff, Risto Stóitkov, Rivaldo, Ronaldiho i Messi, tots ells, sense cap mena de dubte, els millors jugadors de la seva àpoca. Però qui se’n recorda de Cannavaro? S’ho mereix un milió més de vegades Xavi que el jugador italià que va militar a la central lletera, encara que llavors no sé la coneixia per aquest nom.
I encara que Cristiano Ronaldo fos millor que Messi (que, evidentment no ho és!), per a mi, l’argentí seguiria sent el número 1, sense discussió! Al jugador lusità, per a ser el millor del món, li sobra arrogància i li falta humilitat.
Des d’aquí una proclama, que Cristiano Ronaldo (i de pas l’altre lusità i també a Flo) es quedin al Madrid per molts d’anys que a nosaltres ja ens van bé els jugadors que tenim encapçalats per Messi i també l’entrenador. I per molts d’anys que poguéssim veure fent l’hipòcrita als de la central lletera. Serà la prova evident que ho seguirem guanyant tot!!
Per tant, el premi de la primera edició del "Micròfon de ferralla" és per a Tomás Roncero!!     

EXTRA EXTRA: UN XIQUET HA MOSSEGAT UN GOS...

Sempre s’ha dit que la notícia no és que “un gos ha mossegat un xiquet”, la notícia, en tot cas, seria: “Un xiqueta ha mossegat un gos”.
Bé, ahir a la premsa n’he trobat una de similar: “Alemanya aconsegueix col•locar deute amb un tipus d’interès negatiu”. I per si encara no ha quedat clar, subtitula: “Els inversors paguen diners al Tresor germànic per guardar els seus fons”. Millor ara?
En parlar de la notícia, m’han dit que a Xina, els bancs tampoc paguen interessos (0) i, si molt m’apures, aquí tampoc, perquè si li descomptes totes les despeses bancàries, al final es queda, segurament, en números negatius.
Evidentment no és el mateix vendre deute alemany, avui per avui un dels més fiables del món que d’un altre país com Espanya o Itàlia. Per això, la famosa prima de risc és tan elevada.
Ara bé, no m’estranyaria gens ni mica que quan aquesta maleïda crisi acabi, els bans espanyols tampoc no donaran interessos per les imposicions “normals”, és a dir, llibretes a la vista, comptes corrents i, possiblement també les de termini fix. Només els altres productes financers (amb més risc) podran ser “premiats” amb uns interessos raonables i depenent de cada situació.
Us imagineu que un dia haguéssim de pagar per treballar. No tot l’import de la nòmina, evidentment, però una part important de la mateixa.
Temps al temps i ja veureu la de coses que aniran sortit per a sorpresa de tots.  

LES SABATES NOVES (microrelat)

Toni i Ramon van passejant tranquil·lament pel carrer, quan al primer sé li acut que podria mirar-se unes sabates, ja que les que portava estaven una mica velles i passades de moda.
Però pensant, pensant, arriba a la conclusió que havia de fer alguna cosa per a que li sortissin de franc.


-“Escolta Ramon, mira... Ara jo entraré a aquella sabateria on hi vaig veure unes sabates que m’agraden molt. Tu t’esperes una estona aquí al carrer i dintre d’uns cinc minuts entres i em claves una bona bufetada; no em diguis res, només dóna’m una bona “plantofada”.  
 
-“Però...?”
 
-“Ja ho entendràs. Tu només has d’entrar i fer el que t’he dit”. 
 
Toni entra a la sabateria i li demana a la dependenta les sabates del aparador que tan li agraden. S’ha seu al ban, es treu la sabata del peu dret i s’emprova la sabata nova. S’ho mira, s’aixeca, s’apropa al mirall, mou el cap i murmura:
 
-“No ho sé, no ho tinc clar... No ‘m’acabo de veure’... A més són una mica cares per a la meva economia... Si pogués emprovar-me la del peu esquerre, potser així podré veure més l’efecte...”.
 
La dependenta accedeix amablement.
 
-“Cap problema, posis l’altra –allargant-li amb la ma- i s’ho mira bé. Personalment penso que li senten estupendament!” 
 
En aquell moment entra Ramon i tal com havien quedar, li clava una bona bufetada.

Toni, amb actitud de no entendre res del que estava passant, es dirigeix a la dependenta:

 

-“Ha vist, ha vist el què m’ha fet aquest energumen?”. En aquell precís moment surt esperitat en direcció al carrer, surt de la tenda i comença una simulada persecució com si volgués tornar-li la plantofada.
La dependenta surt darrera seu i l’anima:
 
-“Miri d’agafar-lo... I Torneu-li la bufetada...”