Sempre s’ha dit que la notícia no és que “un gos ha mossegat un xiquet”, la notícia, en tot cas, seria: “Un xiqueta ha mossegat un gos”.
Bé, ahir a la premsa n’he trobat una de similar: “Alemanya aconsegueix col•locar deute amb un tipus d’interès negatiu”. I per si encara no ha quedat clar, subtitula: “Els inversors paguen diners al Tresor germànic per guardar els seus fons”. Millor ara?
En parlar de la notícia, m’han dit que a Xina, els bancs tampoc paguen interessos (0) i, si molt m’apures, aquí tampoc, perquè si li descomptes totes les despeses bancàries, al final es queda, segurament, en números negatius.
Evidentment no és el mateix vendre deute alemany, avui per avui un dels més fiables del món que d’un altre país com Espanya o Itàlia. Per això, la famosa prima de risc és tan elevada.
Ara bé, no m’estranyaria gens ni mica que quan aquesta maleïda crisi acabi, els bans espanyols tampoc no donaran interessos per les imposicions “normals”, és a dir, llibretes a la vista, comptes corrents i, possiblement també les de termini fix. Només els altres productes financers (amb més risc) podran ser “premiats” amb uns interessos raonables i depenent de cada situació.
Us imagineu que un dia haguéssim de pagar per treballar. No tot l’import de la nòmina, evidentment, però una part important de la mateixa.
Temps al temps i ja veureu la de coses que aniran sortit per a sorpresa de tots.
Bé, ahir a la premsa n’he trobat una de similar: “Alemanya aconsegueix col•locar deute amb un tipus d’interès negatiu”. I per si encara no ha quedat clar, subtitula: “Els inversors paguen diners al Tresor germànic per guardar els seus fons”. Millor ara?
En parlar de la notícia, m’han dit que a Xina, els bancs tampoc paguen interessos (0) i, si molt m’apures, aquí tampoc, perquè si li descomptes totes les despeses bancàries, al final es queda, segurament, en números negatius.
Evidentment no és el mateix vendre deute alemany, avui per avui un dels més fiables del món que d’un altre país com Espanya o Itàlia. Per això, la famosa prima de risc és tan elevada.
Ara bé, no m’estranyaria gens ni mica que quan aquesta maleïda crisi acabi, els bans espanyols tampoc no donaran interessos per les imposicions “normals”, és a dir, llibretes a la vista, comptes corrents i, possiblement també les de termini fix. Només els altres productes financers (amb més risc) podran ser “premiats” amb uns interessos raonables i depenent de cada situació.
Us imagineu que un dia haguéssim de pagar per treballar. No tot l’import de la nòmina, evidentment, però una part important de la mateixa.
Temps al temps i ja veureu la de coses que aniran sortit per a sorpresa de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada