dilluns, 20 de febrer del 2012
Neolengua para la era popular
(És com posar-hi vaselina...)
No diga congelar el salario mínimo, diga “mejorar la competitividad”. No diga violencia machista, diga “violencia en el entorno familiar”. No diga recesión, diga “tasa negativa de crecimiento económico”. No diga copago ni mucho menos repago: es un necesario “ticket moderador”. No diga recortes, diga “reformas”. No diga empleo precario, diga mejor “minijob”. No diga abaratar el despido, diga “flexibilizar el mercado laboral”. No los llame patronal o empresarios, llámelos “emprendedores”. No critique las rebajas fiscales a los más ricos, son “ayudas a los ahorradores”.
No hable de regalar dinero público a la banca con un banco malo, se trata de “facilitar la gestión activa del patrimonio dañado de las entidades financieras”. No cuestione un gabinete de puerta giratoria, con los lobbies en el Consejo de Ministros: alabe su preparación empresarial. No critique a un ministro de Defensa que ha pasado los últimos 16 años a los dos lados del misil –comprándolos desde la Administración o vendiéndolos desde las fábricas de armas–: elogie su “experiencia en el sector”. No recuerde a Lehman Brothers, sus directivos nunca han sido responsables de lo que pasó.
No prometa ante la Constitución, mejor jure ante la Biblia. No hable de Estado aconfesional, elogie a dios como “legislador del universo”. No lo llame matrimonio, que las peras son peras, las manzanas son manzanas y la mujer-mujer es alcaldesa de Madrid.
No diga Educación para la ciudadanía, diga mejor religión. Y deje de culpar al Gobierno del paro, de la situación económica o de la lluvia, que eso es cosa del pasado: ahora es culpa de la “herencia recibida”, de la “hemorragia de la deuda”, de la “coyuntura económica general” y de la “crisis internacional”.
No lo llame subida de impuestos: es un “recargo temporal de solidaridad”
Y de la pertinaz sequía...
diumenge, 19 de febrer del 2012
ACUDITS GRÀFICS DEL CAP DE SETMANA ENTRE EL 17 I EL 19 DE FEBRER DE 2012
De Vergara, a Público
de Medina, a Público
De Manel Fontdevila, a Público
De Manel Fontdevila, a Público
de Medina, a Público
De Manel Fontdevila, a Público
De JAP al Punt/Avui
De Lluís Puigbert, al Punt/Avui
De Fer, al Punt/Avui
De Vergara, a Público
D'Alfons López, a Público
D'Alfons López, a Público
De Ferreres, al Periódico
De Ferreres, al Periódico
De Leonard Beard, al Periódico
De Ferreres, al Periódico
DESPRÉS DEL CONGRÉS DELS SOCIALISTES EBRENCS: RECUPERAR LA CONFIANÇA DE LA CIUTADANIA
Primer que res, vull que quedi molt clar que no és el mateix ser d’esquerres que de dretes. Sembla obvi, cert? A la pràctica no ho és tant.
La ciutadania (l’electorat, els votants, digueu-ho com vulgueu, jo prefereixo anomenar-los ciutadans) ha de recuperar la confiança amb els socialistes i per això cal ser-ne coherents i fer polítiques d’esquerra sempre. No fer polítiques neoliberals quan s’està al govern i oposar-se a dites polítiques quan s’està a l’oposició.
Mentre escric aquest comentari, molts militants i simpatitzants del meu partit s’estan manifestant a Tortosa en contra de les retallades. On estaven una bona part d’aquest mateixos quan Zapatero va aplicar-ne les primeres allà pel mes de juliol de 2010?
Com deia al començament, no és el mateix ser d’esquerres que de dretes (afortunadament!) Entre d’altres coses, els d’esquerres, els progressistes, som més intel·ligents. I no ho dic jo, ho diu un estudi elaborat des del Canadà. Per això mateix, quan els d’esquerres governem, hem de fer polítiques coherents amb el nostre pensament i deixar a part altres tipus de polítiques per molt ens les vulguin imposar des d’Europa.
Com diu mon fill, Zapatero s’hauria d’haver negar a aplicar les mesures que l’imposaven d’Europa i, de no quedar-li un altre remei, dimitir. D’haver segut així, els socialistes haurien pogut deixar de perdre molt vots, com el de mons fills que van acabar votant anticapitalistes.
I si l’exemple us queda una mica lluny us en posaré un altre de molt més proper. Any 2000 (l’any que semblava que s’havia d’acabar el món) L’any que va tornar-se a parlar del transvasament de l’Ebre. Josep Maria Simó, per aquell temps diputat al Parlament de Catalunya, va sortir “penjat” en un dels primers cartells de la PDE. El grup socialista del Parlament es va abstenir en la primera votació que es va fer sobre el tema de l’aigua del nostre riu. Més tard els socialistes, com els primers, sortiren al carrer per a defensar el riu i el territori. Molts hi van veure oportunisme. Potser per això, la màxima rendibilitat d’aquella lluita sé la van emportar altres partits com ERC i ICV-EUA. Ho torno a recordar per ai a algú sé li ha oblidat: els d’esquerres som més intel·ligents que els de dretes.
Governant l’Entesa (el tripartit si voleu) es va voler fer una interconnexió de xarxes hídriques entre el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i les del Ter-Llobregat (ATLL) Des del territori es va entendre que era un transvasament encobert d’aigües cap a Barcelona, encara que des el Govern de la Generalitat es negava. Us en recordeu de la teoria del mitjó? Que els sistema era reversible i que tan podia anar cap amunt com cap avall? Llavors molts socialistes, sobre tot els que tenien responsabilitats de govern, es van quedar a casa. Van cometre el mateix error que els dirigents de CiU i del PP havien comès uns anys abans. I els errors s’acaben pagant I entre la crisi (què no dic que no hi tingues res a veure) i la manca de coherència dels llavors diputats, delegats, alcaldes i regidors, va fer que la ciutadania ens perdés la confiança i l’acabés donant a aquells que, anys abans, havíem acusat de ser traïdors al nostre territori.
Per això, per a recuperar-la, cal sobre tot, coherència a l’hora d’actuar.
I ara, si algú es pregunta què faig a casa en lloc d’estar-me manifestant, la resposta és ben senzilla. A part de temes familiars, penso que els hi toca sortir al carrer a tots aquells que van votar CiU l’any 2010 i el PP (i també CiU) l’any 2011, al menys per a rentar-se la consciència.
Jo estic molt tranquil d’haver fet sempre el que tocava: penso que he estat sempre coherent (o al menys ho he intentat)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)