diumenge, 26 de febrer del 2012
dissabte, 25 de febrer del 2012
“PATATAS DE SIEMBRA”
A la Galera, el tio Joaquín de Damián i la tia Primitiva, la seva dona, venien pinso per animals, adobs, llavors i planters agraris.
Tenien la botiga al carrer Sant Llorenç i quasi al davant, però a l’altre costat del carrer Sant Isidre, un magatzem on el tio Joaquín també tenia una petita oficina on feia de corresponsal del Banc Popular.
Durant l’època de sembra, pintava en guix sobre una petita pissarra negra: “PATATAS DE SIEMBRA- ARRAN BANNER-KENNEBEK”.
Durant molts d’anys, a les entitats financeres, hi havia un cartell on, al costat de la bandera de diferents països, hi ficava: Cambio (castellà), Change (francès) Échange (anglès) Wechselgeld (alemany) Valuta (italià)
Sempre que passava pel davant del magatzem del tio Joaquín, em pensava que al cartell hi ficava “patatas de siembra” en diferents idiomes...
Finalment vaig saber que es tractava de varietats de patates.
EL "COLMO" DELS DESPROPÒSITS
De jovenet sempre explicàvem que el porter del Pere Mata, quan tancava la porta per la nit, deia: “se’n queden més fora que dins”.
I és que no tots dels boixos ni deficients psíquics estan interns en psiquiàtrics. Ni ha qui aparentment fan vida normal, però que de tant en tant els surt el rampell i treuen el que porten amagat a dintre seu.
El jutge que va ordenar embargar els mobles d’un col·legi de Madrid quan els alumnes estaven jugant al pati, potser no està boig, però el seu acte no és precisament de molta lucidesa mental. Són coses d’aquelles que s’haurien d’evitar, ja que alternatives n’hi ha.
Evidentment m’estic referint a l’embargament dels mobles del col·legi Santa Illa de Madrid, per ordre d’un jutge per deutes a la Segureta Social.
Recordo un cas que va passar ja deu de fer uns 15 anys a Santa Bàrbara. Prop de l’estació hi havia un bar i el seu amo, que era (i és) un “deixat”, devia quotes a la Seguretat Social i també a Hisenda. Finalment la Tresoreria de la SS va ordenar-li l’embargament d’un R-11. El van precintar davant de casa seva i el van deixar allí que es podrís.
Amb els mobles del col·legi s’hauria pogut fer el mateix. Una vegada presentats els agents judicials, fan inventari dels mobles i aixequen acta, però en lloc d’emportar-s’ho per a retornar-ho al dia següent, no calia haver-ho tocat. M’imagino la cara dels alumnes quan van tornar a les aules i s’ho van veure tot buit...
De totes maneres, caldria depurar responsabilitats, ja que el col·legi no devia quotes dels darrers mesos o dels darrers anys. De fet feia uns 20 anys que no les pagaven i això és una greu negligència per part dels seus directius.
Sembla ser que, darrerament, el col·legi costava 400 euros per alumne, la qual cosa no deixa de ser una xifra important.
Què passarà ara? El temps ho ha d’aclarir. Ara bé, als responsables que han permès aquesta situació se’ls hauria d’obrir un expedient i deixar-los sense feina i sou durant molts anys, el màxim permès per la llei. I, evidentment, a partir d’aquí, la Conselleria d’Ensenyament de la Comunitat de Madrid, fer-se’n càrrec del col·legi per a que pogués seguir impartit classes com a centre públic depenent de la pròpia conselleria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)