dilluns, 26 de març del 2012

CATALUNYA, PAÍS DE VICI I PERVERSIÓ



Com si fos Mr Marsall, el magnat del joc dels Estats Units Sheldon Adelson. va arribar a Catalunya oferint la possibilitat de muntar un macro complex lúdic on es crearien milers de llocs de treball directes i molts més d’indirectes.
A canvi demanava molt poca cosa: només uns bons terrenys i canviar diverses lleis, com la fiscal, la laboral, la anti-tabac. El magnat demanava un tracte fiscal diferent per a les empreses del joc que s’hi instal·lessin, més flexibilitat a l’hora de contractar i acomiadar treballadors i, finalment que es permetés fumar dintre dels locals.
Arturo Mas, el President de la Generalitat, té coll avall que Madrid té més possibilitats de que s’acabi instal·lant allí que no a Catalunya (o no, ja es veurà), bé sigui al Prat de Llobregat o a Viladecans. Mentre, els altres partits estan entre indecisos i expectants. Fins i tot dintre dels mateixos partits hi podrem trobar opinions contraposades. Per exemple, mentre la direcció nacional del PSC s’hi mostra, en principi d’acord, l’agrupació de Barcelona amb Carles Solà al cap davant, s’hi oposen.
Davant de situacions com aquesta el plantejament es clar: què és preferible, la creació de llocs de treball o establir un precedent de condescendència i permissibilitat? La solució a la qüestió més difícil... O potser no tant. Si els llocs de treball són precaris i mal pagats, tal vegada  és preferible, des del meu punt de vista, que no es creïn llocs de treball. Però segurament que si sé li pregunta a un aturat amb perspectives de poder ser contractat, opinarà tot el contrari.
Per altra banda, al poble veí de Rasquera (forma part del nostre territori de les Terres de l’Ebre) s’estan fent tots el passos necessaris destinats a que s’instal·li una gran plantació de marihuana que també crearia llocs de treball (molts menys, evidentment) i que aportaria a les arques municipals un bon grapat d’euros que, no cal ni dir-ho, serien com a “aigua de maig”.        
Fins ara, el petit poble de Rasquera, era conegut pels seus pastissets, un dolç típic de les nostres terres i, mai havia generat l’expectació d’aquests darrers dies. Mitjans informatius de tota Espanya van enviar-hi reporters per a cobrir la notícia.
Una vegada aprovat per majoria la concessió del permís per a instal·lar-se al poble , ara el dubte està en la legalitat del projecte. La fiscalia de Tarragona ja ha dit que obrirà una investigació i des dels departaments competents de la Generalitat es mostren cautelosos quan se’ls hi pregunta pel tema.
En canvi, l’alcalde ho té molt clar, ja que es tracta de marihuana per a ús particular i terapèutic. La propietat de les plantes seria d’una associació de fumadors de cànnabis de Barcelona, però imagino que deuen d’acceptar socis de tot arreu.
Lamentablement, per aquests dos projectes (o pot ser ni això), es pot arribar a pensar que Catalunya és un país de vici i perversió en lloc de ser coneguts, com fins ara per altres coses com el Barça o Gaudí.
Temps al temps per a veure quin futur ens esdevindrà. Al menys, sembla, que hi ha d’altres sortides a les habituals i clàssiques com és, per exemple, muntar un bar. 
Per a compensar-ho, l'alcalde de Barcelona Xavier Trias vol treure del carrer a les prostitutes i endurir les multes als usuaris. Això només faria amagar el problema. La prostitució es coneix com "l'ofici més antic del món", per tant, si ha durat tants segles, resulta impossible eradicar-lo. Com diu mon fill, el que s'hauria de fer és legalitzar tant el consum del cànnabis (ell va més lluny i demana el de totes les drogues) com la prostitució. Avantatge: acabar amb les màfies, més controls sanitaris, més ocupació, més cotitzacions a la S.S., etc.    

DES DEL "MIG" AMBIENT DE GODALL IV












diumenge, 25 de març del 2012

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 25-03-2012



Fixeu-vos bé en aquestes dues fotos. La primera té uns dos anys i la segona és de la setmana passada. Quan l'obra es va abandonar, es va deixar el contenidor de la runa i els veïns de la Zona (qui sinó?) van començar a abocar-hi tota mena de deixalles. El Periódico em va publicar la foto denúncia i el regidor em va assegurar que s'havien fet gestions per a retirar-lo.
Fa uns mesos l'obra es va començar a reprendre i ara sembla ser que torna a estar aturada. Novament un contenidor i una vegada més deixalles.
Perquè hi ha gent tan incívica?


LA CULMINACIÓ D’UN DISBARAT



Uns dies abans de que s’inaugurés l’aparcament soterrat de la plaça del mercat, que va gaudir del suport unànime de tots els grups polítics representats en aquell moment a l’Ajuntament d’Amposta, l’alcalde, Manel Ferré, va tornar a recuperar la vella idea de fer-ne un altre al parc municipal, al qual, només CiU hi està a favor i s’hi oposen la resta de partits i una majoria de la ciutadania d’Amposta.  
Però com s’ha arribat a aquesta situació? Primerament cal dir que per manca de previsió de l’equip de govern que, recordem-ho, al final de la legislatura portarà governant 28 anys ininterromputs, els 24 últims amb majoria absoluta.
Si ara mateix fessin una consulta a la ciutadania i els hi preguntéssim si a la zona de l’hospital comarcal hi falten aparcaments, segurament, una àmplia majoria diria que “sí”. Però si encara els hi féssim una altra pregunta, sobre volen un aparcament soterrat sota el parc municipal, la resposta, a ben segur, seria “negativa”.
I és que, en aquella zona, a part de l’hospital, també hi ha el museu de les Terres de l’Ebre, el Centre d’Arts Visuals i la unitat polivalent del Pere Mata.
L’hospital comarcal va sorgir de l’antiga Clínica Arrossera que, quan es va construir allà per l’any 1944, estava a les afores d’Amposta, rodejada de camps de cultiu.
L’any 1995 quan vaig anar de número 2 a la llista de ICV a les municipals d’Amposta, en un debat televisat per Visió 3 (l’emissora local de TV) recordo que, com a representant de la meva candidatura ja li vaig dir a l’ara alcalde i llavors regidor de Sanitat, que era un error voler remodelar la clínica per a convertir-la en un hospital i que, en tot cas, el futur hospital s’hauria de fer a les afores de la nostra ciutat, com per exemple el polígon de Tosses, molt infrautilitzat en aquell moment.  
Però com sempre acostuma a passar, CiU no va escoltar ningú i va anar a la seva a l’hora de tirar endavant el seu projecte, encara que això comportés tallar literalment dos carrers: el Jardí i el Jacint Verdaguer. Només aquest fet ja provoca un col·lapse en la circulació d’aquella zona.
Precisament el tema de la circulació va ser el motiu de la primera carta que li vaig adreçar a l’anterior alcalde i, fins aquesta mateixa setmana, senador de les Espanyes allà per l’any 1999. Només feia un parell d’anys que s’havia fet un pla de circulació i havien anunciat que l’anaven a modificar. A l’escrit li deia com es podien solucionar alguns del problemes endèmics que patia la ciutat d’Amposta degut a la circulació rodada. Un d’ells, òbviament, el tap que suposava la ubicació de la Clínica Arrossera (avui hospital comarcal), però també li demanava que s’havia de mirar cap el futur i prevenir zones d’aparcaments, ja que amb el creixement demogràfic i urbà, cada cop seria més difícil fer aparcaments prop del centre neuràlgic de la nostra ciutat. La carta va trigar 9 mesos en ser publicada a la revista Amposta (com un part!) i si finalment van accedir a publicar-la va ser degut a la meva insistència i alguna cosa més.  
L’aparcament soterrat sota el parc municipal és una obsessió de l’actual alcalde i si ve el tema va quedar ajornat en arribar les passades eleccions municipals pel rebuig social que comportava el projecte, sobre tot dels veïns de la zona que, fins i tot, van posar pancartes al·lusives, una vegada tornades a guanyar amb una altra majoria absoluta i, envalentint pels resultats, ha tornat a recuperar la idea.
El parc municipal és un petit pulmó verd al bell mig de la nostra ciutat. L’única gran plaça arbrada que hi va haver durant molts d’anys a Amposta. La construcció de l’aparcament seria la destrucció de la plaça tal i com l’hem conegut sempre (amb les variacions que hi va introduir un dels governs de CiU ja fa unes dècades) La plaça perdria la seva estètica actual i passaria a ser una plaça dura, tal i com sembla que agrada a l’actual govern.
Caldria posar una mica de seny i mirar d’aturat aquest disbarat. Perdre el parc és perdre un referent. Però pel que sembla hi ha gent que no ho valora així. Per què?