La crisi tampoc és aliena a les Terres de l’Ebre. Fa un parell de dies ens assabentavem d’una mala notícia: Mercocàmara d’Amposta ha fet concurs de creditors. Segons s’ha dit, aquesta empresa dóna feina a uns 800 treballadors (hi ha pobles que no tenen tants habitants)
Des del meu punt de vista és la pitjor notícia econòmica i laboral des del tancament de la LEAR de Roquetes que donava feina a més de 400 treballadors.
També és una mala notícia para l’agricultura de la zona. Després de tot l’enrenou que hi ha hagut a la cooperativa agrària de l’Aldea, la notícia d’ahir és ploure sobre mullat (i això que és un anys de sequera)
Lluny de millorar, es previsible que la delicada situació de les economies espanyola i catalana, seguirà empitjorant sense remei. Una vegada analitzats pels experts els pressupostos que ha presentat el govern de Rajoy per al 2012, a part de ser els més restrictius que ha presentat mai un estat desenvolupat (l’afirmació no és meva, és d’un prestigiós diari econòmic), sé li troben a faltar mesures que incentivin la creació d’ocupació. Quants aturats va heretar el govern del PP dels seus antecessors? Irremediablement la xifra ha anat augmentat des de que els populars van arribar al poder i, pel que sembla, anirà “in crescendo” encara durant mol de temps més (Mesos, anys? Qui ho sap?)
Pel que sembla, un dels molts perills del primer pressupost del govern de Rajoy és que no es recapti prou. Ahir, durant la seva presentació Montoro ho va deixar clar del tot (per si a algú li quedaven dubtes: “La primera prioritat és el dèficit; la segona és el dèficit i la tercera és del dèficit...”. Cal “complir” amb les exigències europees ... D’acord, però no a qualsevol preu.
El govern popular està tan desesperat que, pràcticament, ho deixa tot a les mans dels “mercats”. Esperen que amb uns pressupostos restrictius, els mercats, ens atorguen més confiança. I si no és així? Ahir mateix la prima de risc va pujar, tot i coneixes els pressupostos. No amem bé. El dèficit públic és la diferència entre els que es recapta i el que es gasta. Per molt que es miri d’estalviar, sinó hi ha ingressos, es corre el perill que no s’assoleixen els objectius fixats.
Per a sortir d’aquesta espiral, l’única sortida és la reactivació de l’economia. Ja sé que és molt fàcil dir-ho i mot difícil d’aplicar. Però també és cert que hi ha molts prestigiosos economistes que apunten altres mesures alternatives. Però “curiosament” no se’ls hi fa cas. Per què? Potser no interessa? M’apunto a aquesta teoria.
Sortir de la crisi no sortirem, la cosa va per a molt llarg, però quan finalment sortirem, tots haurem fet un màster en economia.
