diumenge, 6 de maig del 2012

L’ART RUPESTRE D’ULLDECONA I NETE VERICAT A SÀPIENS



Al número d’aquest mes de maig de la revista Sàpiens, a la pàgina 9, sota el títol de “L’art rupestre que s’amaga sota els grafits”, s’hi pot llegir un petit reportatge sobre la restauració de les pintures rupestres de la cova Fosca d’Ulldecona.
A peu de pàgina, “l’opinió de l’expert”, està signat per Agustí Vericat “Nete”:

“Un llibre de pedra. L’art llevantí representa un petit oasi cultural dins l’ambient de la prehistòria. És per això que abans de veure’l com una simple obra d’art, el primer que cal és analitzar-lo com un document històric. Un document que es va realitzar fa 8.000 anys, un moment de canvis profunds en les societats humanes, que van passar a ser recol·lectores a agrícoles.
Les pintures plasmen aquest canvi de mentalitat, ja que funcionaven com una eina educativa per als joves que naixien en aquella societat. Així podem entendre els abrics d’Ulldecona com un llibre escrit en una paret de roca en el qual se’ns descriuen, seguint una sorprenent tècnica narrativa, tota mena de detalls de la vida d’aquests homes: els seus costums, les robes que duien o, fins i tot, les seves tècniques de caça.
Es tracta d’escenes úniques que converteixen els abrics d’Ulldecona en santuaris artístics de primer ordre i patrimoni de la UNESCO.
Toni Manel Muñoz, un jove periodista d'Ulldecona n'és l'autor del reportatge.

RUPIT VII











dissabte, 5 de maig del 2012

LA FOTO DEL DIA 05-05-2012: LA LLUNA

EL TRACTE QUE ENS DISPENSEN...



Sorpresa! Ahir, en obrir la bústia per veure si tenia correspondència, al seu interior estava l’agenda cultural de la nostra ciutat. A l’acte vaig pensar: “Mira, la moció que van presentar els meus companys del grup municipal del PSC ja ha fet efecte”. Però con diuen els castellans “mi gozo en un pozo”. Res de tot això. Qui havia dipositat l’agenda a la meva bústia ho havia fet erròniament, ja que portava el nom d’un veí amb nom i cognoms similars als de la nostra família.
La moció a la que em referia anava sobre els tracte que haurien de rebre els exalcaldes i els exregidors de la nostra ciutat als actes oficials. Sobre tot els exalcaldes que només n’hi ha 3, però també als regidors als qui ens tenen totalment oblidats (o quasi, després ho explicaré) Però com que l’únic alcalde del seu partit ja el conviden, em refereixo al Sr. Roig i Gualdo, des del protocol del nostre ajuntament, tampoc cal preocupar-se més.
Avui he parlat amb l’Antoni Espanya, el portaveu del grup municipal i li he mencionat el tema. M’ha dit que primer s’ha d’elaborar un reglament des la Regidoria de Mitjans de Comunicació i que el compromís que van agafar va ser que estaria enllestit abans de Festes Majors. Veurem com queda tot plegat.
Quan era regidor l’excusa que tenia la Regidoria de Cultura per a no fer-me arribar l’agenda cultural és que me la deixaven a la meva carpeta “oficial”. Només hi havia un problema. L’agenda, encara que estigués enllestida dies abans, no la deixaven fins el darrer dia del mes. Si el ple ja s’havia fet i no tenies cap comissió informativa fins al cap de 2 o 3 setmanes (de vegades el ritme de convocatòria de comissions informatives era aquest), passaves un bon grapat de dies sense tenir-la, al menys que l’agafessis d’algun establiment comercial.
Un altre exemple del tracte que rebem. Fa unes setmanes, via Facebook, la persona encarregada del protocol, un càrrec de confiança, es va posar-se en contacte amb mi per a demanar-me el bombí que ens va entregar l’ajuntament farà ara 3 anys. L’excusa és que aquest complement del vestit de la festa del “Mercat a la Plaça”, és propietat municipal. Aprofitant la visita d’Antoni Espanya, li he donat per a que els hi dones i, al mateix temps, “se’l confitessin”. Va ser la pròpia regidoria la que va promoure que tots els regidors (l’alcalde va ser una excepció) portéssim el bombí què, per tal que ens anés bé, ens van mesurar el perímetre del cap. Per tant, el bombí que “custodiava”, així com els dels altres exregidors (a qui em consta que també els hi ha demanat), igual no els hi va bé als nous regidors, a part, evidentment, que és una peça de “segona ma”.
Personalment penso que des del protocol municipal s’hauria de convidar-nos (o al menys fer-nos saber, quan hi ha inauguracions, visites oficials de personalitats i altres actes protocolaris. Això sí, la darrer paraula d’assistir-hi o no sempre serà nostra que, segons sigui la importància o conveniència, hi anirem o no. Ara mateix de ganes de veure a segons qui, no en tinc cap ni una.