AMPOSTA ES PREPARA PER A RETORNAR A PRINCIPIS DEL SEGLE XX. Els aparadors I

LES FICADES DE POTA DE TV3

Imatge de "30 minuts""Entrampats a l'Aldea".

Aquesta nit TV3 emetrà el segon capítol de “Gran Nord”, una sèrie de producció pròpia que es desenvolupa a una zona concreta del Pirineu català.
La sèrie ridiculitza els habitants d’aquella comarca amb estereotips difícilment assimilables: les festes tradicionals, la forma de govern municipal, la manera de saludar, etc.
Encara que el nom del lloc sigui fictici, pel que sembla, els habitants de la zona l’han identificat perfectament i, per aquest motiu, han fet palesa del seu malestar en diversos mitjans, com per exemple a la xarxa social Twitter. 
Resumin: No els ha fet cap gràcia la forma en que han estat caracteritzats.
Diumenge 6, també TV3, va dedicar el programa “30 minuts” a la fallida de la Cooperativa Agrària de l’Aldea”. També va ser un despropòsit subtitular alguns diàlegs de pagesos afectats. Què jo recordi quan van començar les emissions de TV3 no subtitulaven a cap presentador del Telenotícies que parlaven un català oriental difícilment comprensible en aquella època per als habitants de les nostres comarques.
No sé si és manca de sensibilitat per part de la televisió catalana o, tal vegada, tinguem la “pell massa fina”, però les crítiques quan han hagut em fa pensar que alguna cosa s’ha fet malament.

Diuen que riure-se’n d’un mateix és un exercici saludable. Encara que, des del meu punt de vista els dos fets són molt diferents. Mentre un és una sèrie de ficció, tal vegada inspirada en la pel·lícula francesa “Benvinguts al Nord”, l’altre programa tractava de al realitat d’un poble afectat per un greu problema econòmic. 

Mireu el video de "30 minuts".  

DEL 15-M DE 2011 AL 12-M DE 2012

Concentració del 15-M a Amposta l'any passat. 

El col·lectiu d’indignats ha volgut celebrar el primer aniversari ocupant les places, tal i com ho van fer un any enrere.

Ahir la Sexta ha fet un ampli reportatge d’aquest fet amb referència especial a Madrid i Barcelona que, per ser les dues ciutats més importants, també la participació ciutadana va ser la més nombrosa.

Però més enllà del fet d’ocupar pacíficament les places més emblemàtiques: a Madrid la Puerta del Sol (o Sol, com diuen ells) i a Barcelona la plaça de Catalunya, hi van haver dos fets que no vull passar per alt.

Un es va produir al mateix Madrid. De fet, no crec que cap dels manifestants se’n assabentessin, ja que es tracta de la informació que va donar Tele Madrid, una de les cadenes que més manipulen la informació. Segons explica el Plural, el canal autonòmic va fer servir una enquesta de fa un any per a desprestigiar el moviment. Evidentment, al principi, el moviment no comptava amb tantes simpaties com al final o com ara.

La segona, sobre València. Rita Barbera, l’alcaldessa, va ordenar omplir la plaça de l’Ajuntament de la capital del Túria amb una mascletà que havia d’esclatar en honor de la mare de Déu dels Desemparats (la txaperudeta), patrona de la ciutat. Es pensava que així els membres del col·lectiu no l’ocuparien. Res més lluny, hi van entrar i van retirar els petards. Per a què no sigueu malpensats, us diré que era el primer cop que l’ajuntament valencià pretenia fer un acte com aquest i què, finalment, va acaba fent.

A Madrid, després del pacte amb l’Espe, els indignats havien de marxar a les 10 de la nit. Es van fer les 12 i pràcticament ningú se’n havia anat. Finalment, la majoria van decidir anar a dormir a casa i només uns 300 van preferir quedar-se a dormir allí. Abans de les 11 la policia Nacional va desallotjar-los de la plaça usant, com quasi sempre, una violència desmesurada.

En canvi a Barcelona s’ha pactat que es poden quedar fins dimarts que és quan es commemora el començament del moviment d’indignats o 15-M. Veurem que passa.

Però a l’hora de fer balanç, no s’han complert les expectatives que es van fixar un any enrere. Una de les coses que es demanaven era una “democràcia real” (hi ha un col·lectiu que es diu “Democracia Real, ya”) Les eleccions es segueixen fent amb el mateix format de sempre i els partits majoritaris sempre tenen les de guanyar. Tampoc no han aconseguit que els imputats no puguin anar a les llistes o el que és el mateix, no puguin ser elegits.

L’única cosa on s’han vist avanços significatius és en els desnonaments d’habitatges i l’aprovació de la dació per a casos molt concrets.

Des del meu punt de vista poc bagatge per a tanta moguda.

Però encara hi ha un fet molt més significatiu i que no es va poder aturar: la victòria del PP a l’11-M que ha permès al govern que encapçala Rajoy fer tota una sèrie de retallades en drets socials i laborals sense precedents a la història d’aquest país.

No cal seu un linx per adonar-se que amb el govern del PP estem molt més malament que quan els socialistes governaven i, si el 15-M va repercutir en algun partit, va ser per a que la derrota socialista fos molt més gran de la prevista i l’obtenció de la majoria absoluta per part dels populars que les permet fer les polítiques neoliberals d’austeritat sense cap tipus d’oposició.

Del moviment del 15-M hom esperava que es produís un canvi, sinó radical, al menys significatiu que permetés canviar moltes coses de l’actual sistema arcaic de la nostra societat. S’ha vist que no ha estat així.         

Carta de un investigador a Rodrigo Rato (con oferta de trabajo incluida)

Querido Rodrigo,


Eres mi ídolo. No sé cómo lo has hecho, pero el gobierno está considerando inyectar 7.000 millones en el banco que presidías. No es la primera vez que lo consigues: en 2010, el Estado os prestó 4.500 millones y después os avaló por 27.500 millones más.


Como investigador, te admiro muchísimo: me encantaría tener tu talento para convencer a los gobiernos de que suelten el parné. Sólo esos 7.000 millones es más dinero que toda la financiación para I+D en los Presupuestos Generales del Estado (6.400 millones).


El desastre de Bankia me ha proporcionado una amarga satisfacción, pues confirma una de mis hipótesis científicas: la estructura política de nuestro país está podrida hasta las entrañas. En los consejos de administración de Bankia y sus corporaciones, estábais todos: Mercedes de la Merced y Manuel Lamela (PP), Arturo Fernández (vicepresidente de la CEOE), Maria Enedina Álvarez (ex-diputada PSOE), José Antonio Morán Santín (IU), José Ricardo Martínez (secretario general de UGT Madrid), etc.


¡Viva la meritocracia, coño!


No me puedo explicar el fracaso de Bankia: estaba en manos del más selecto grupo de mentes privilegiadas. No se habían visto tantos premios Nobel juntos desde la Conferencia Solvay de 1927.


Por bromitas como la de tu banco, este año no vamos a pagar los premios a los ganadores de la Olimpiada de Física. Empollones, frikis, cuatro-ojos, pajilleros compulsivos: ¡os lo tenéis bien merecido! ¿Qué hacéis estudiando física con 17 años? ¡Dedicarse ar furbol!


En el fondo, mi sarcasmo nace de la envidia. Tú ganaste el año pasado 2,3 millones de euros. Mi salario es 110 veces menor. Pero debo reconocer que la diferencia está justificada: yo sólo estudio las ecuaciones que describen los agujeros negros, mientras tú creas agujeros negros que ya quisiera la Galaxia de Andrómeda.


Rodrigo, te escribo porque quiero hacerte una oferta. Ahora que tienes más tiempo libre, me gustaría que te unieses al grupo de científicos que luchamos para que la ciencia española no desaparezca. Tu talento nos vendría fenomenal. Con uno de tus golpes maestros, nos compramos el CERN, el telescopio Hubble y la NASA entera. Lo digo en serio: el presupuesto de la NASA para 2012 es de 18.000 millones de dólares. ¡Está a tu alcance!


Por cierto, Rodri, nos vemos este sábado en Sol. Hazme una perdida cuando llegues, ¿vale?


Un abrazo, crack.


Dr. Alberto Sicilia.


P.D.- Mi oferta a Rato va en serio. ¡Hagamos un poquito de ruido, a ver si nos responde!


P.D.2.- Una pregunta esencial para comprender el mundo que nos rodea: ¿Para qué sirven los bancos?