GALA FIRA TOTS (fotos VI)

DIVENDRES A AMPOSTA (Dijous)

Avui l’Espartac Peran ha entrevistat al Pare Jony (el mossen Joan Enric Reverté) i junts han fet un hipotètic recorregut pels indrets més emblemàtics d’Amposta: façana fluvial, pont penjant, zona del castell, torre de la Carrova, museu de les Terres de l’Ebre, ubicat a les antigues escoles Miquel Granell i ermita de la mare de Déu del Montsià. També ha parlat del centre de tecnificació esportiva.

Evidentment quan s’entrevista a algú, ja sigui per manca de temps o de memòria, es fàcil deixar-te alguna cosa. Per a mi el gran oblit del pare Jony han estat les cases modernistes, la majoria d’elles situades a l’avinguda de la Ràpita, el símbol del creixement urbanístic de principis del segle XX: la casa Fàbregues, la casa Talar-Morales, la casa Fàbregas (no confondre amb l’anterior), la casa Masià i la casa del Notari.  

Per si ho voleu veure:  http://www.tv3.cat/videos/4118390/Turisme-a-Amposta

DE L’INTENT DE COP DES DE L’OPOSICIÓ A LES GARROTADES DEL GOVERN A…

El "precipici" de Siurana.

Aquests dies ens hem assabentat que quan Montoro estava a l’oposició es va dirigir a la portaveu de Coalició Canària Ana Oramas per a demanar-li que el seu grup votés en contra de les mesures que pretenia aprovar el govern socialista presidit per Zapatero. Segons el testimoni de la diputada, sembla que li va dir: “Deixem caure Espanya que ja l’aixecarem nosaltres”. El populars pretenien donar el “cop de gràcia” al govern del PSOE. Molt democràtics si voleu, però molt poc ètic, sobre tot si ho comparem amb les actituds que han pres una vegada van ocupar el govern del país.
Les eleccions del 20-N de l’any passat els van donar la victòria per majoria absoluta. Tant els membres del PP com molts de ciutadans d’aquest país es pensaven que a partir del 21 “tornaria a sortir el sol”. Des de llavors han passat quasi 7 mesos (6 de govern) i la situació econòmica, social i laboral va del mal en pitjor.

Una forma de que la ciutadania no s’assabenti del malament que estem, consisteix en controlar els mitjans de comunicació. El PP va dissenyar una estratègia per a controlar la ràdio i la televisió públiques estatals o sigui RNE i TVE. La primera cosa que va fer va ser canviar la llei que permetia modificar el consell d’administració de l’ens públic. I això ho va fer a "cop de decret", es a dir, sense passar pel Congrés. Abans mancava una majoria de 2/3 del Congrés dels Diputats, la qual cosa permetia molta més pluralitat i abocava als partits a pactar els seus membres. A partir de la llei aprovada pels populars, només cal una majoria absoluta i com que la tenen, ara el poden renovar posant al capdavant a gent de la seva confiança que els hi seran fidels com gossets faldillers. S’haurà acabat la pluralitat, el rigor, el compromís amb la notícia i fins i tot la veracitat. Si això és el que la ciutadania volia, ja ho té. Francino a la SER ho va qualificar com a “garrotades del govern”.  

El Rei va tornar a ser protagonista. Se’n va anar a Brasil, però aquest cop no v anar a caçar ni jaguars ni anacondes. “Se’l van emportar” per a veure si podia millorar les relacions amb el Brasil. Durant el seu discurs institucional, va dir que “a Espanya s’estan prenen mesures i que ja comencen a donar fruits per a sortir de la crisi”. Imagino que sabeu que els discursos del Rei els escriuen des del govern de la nació, per tant, no se’n va sortir ni un mil·límetre de les tesis oficials del govern de Rajoy.
I parlant de Rajoy (ja per acabar) sabeu que la premsa cavernícola espanyola ja ha començat una campanya per a que caigui. Si el país va malament, als empresaris tampoc el va bé i, per tant, després d’adonar-se’n de que les actuals polítiques de contenció del dèficit són un fracàs, ja pensen en un canvi de líder. He dit líder? Si Rajoy no ho ha estat mai!!
La intervenció o unes eleccions anticipades cada cop més prop...
I mentre, als treballadors, que ens vaguin donant...
“Dixit!”

Mireu el vídeo del programa el Intermedio de la Sexta. 



  

I ELS MEUS DINERS? (DOCUMENTAL DE TV3 SOBRE LES PARTICIPACIONS PREFERENTS)

 

El passat diumenge TV3, dintre del programa “30 Minuts” va emetre el reportatge “I els meus diners?” que anava sobre les participacions preferents que emetien la majoria d’entitats financeres d’Espanya.

Vaig seguir amb interès el reportatge, ja que, com sabeu alguns de vosaltres, alguna vegada he parlat del tema.

Va haver alguna cosa que em va cridar l’atenció. Les participacions preferents era un producte financer de risc elevat i que, en principi, només l’hauria d’haver comprat els entesos en aquest tipus d’inversions, com per exemple els corredors de borsa o brokers, com se’ls anomena ara.

Però els empleats de banca, davant la falta de liquiditivitat d’una bona part de les entitats bancàries espanyoles, “col·locaven” participacions preferents a una bona part dels clients, preferentment (i valgui la redundància) a persones grans que, normalment, són les que tenen més estalvis i a qui, també, costa més d’entendre allò que t’estan oferint o dit d’una altra manera: què són més fàcils d’enganyar.

Un dels testimonis més clarificadors va ser el d’una mare a qui el director de la seva sucursal va dir-li que podia posar en preferents els estalvis que tenia sa filla a la llibreta del Club Súper 3. La mare així ho va fer i, admetia: “Tinc una bona part de la culpa, ja que a mi ningú em va forçar a firmar, però el director també en té la culpa, perquè no em va dir tota la veritat”. Ara, sa filla, no podrà “recuperar” els diners fins dintre de 10 anys (i això si els acaba recuperant, ja que la majoria, com per art de màgia, es convertiran en accions de l’entitat bancària i, per tant, subjectes a la fluctuació del mercat.

També es va dir que les preferents és un híbrid difícil de definir: ni són accions, ni obligacions, ni pagarés; és tot una mica, però res d’això. S’hi van voler referir com un producte financer fictici (que no existeix) i, per tant difícil de recuperar. Quan les coses anaven bé, sempre es podien vendre a un altre client i així, el petit inversor podia recuperar els diners, però quan va arribar la crisi, el “mercat secundari” que funcionava entre les diverses entitats, pràcticament va deixar d’existir.    

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va avisar diverses vegades sobre la mala praxis de les preferents. Primer, fa anys, van fer cas i l’emissió de les mateixes va caure en picat. Però quan va arribar la crisi del totxo i els bancs i caixes es van descapitalitzar, en van emetre més que mai, amb la finalitat de tornar-se a capitalitzar i, algunes d’elles, contravenint les recomanacions de la CNMV.

Al final del programa surt una llista d’entitats que no van voler ser entrevistades pel programa. Us les relaciono:

-Caixabank.

-Bankia.

-BBVA.

-Banc de Santander.

-Catalunya Caixa.

-Caixa Laietana-

-CECA (Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis)

-AEB (Associació Espanyola de la Banca)

-CNMV-

-Banc d’Espanya.

Potser perquè tenien alguna cosa que amagar?   

Ara, si voleu, podeu veure el reportatge:  http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1848/I-els-meus-diners