Fa uns mesos potser ens hauria sobtat que Rajoy anunciés des del Brasil que aquest any no hi haurà debat de política general o de l’estat de la nació. Però ara ja no. Ja ens hem acostumat a les mentides i a les declaracions fetes lluny del territori hispà. També a que no doni la cara quan la situació més ho requereix (l’anunci del rescat de la banca espanyola –perdó, crèdit en condicions molt avantatjoses- el va fer de Guindos)
L’excusa que ha esgrimit el president és que porta massa poc temps al càrrec. Bé, en altres circumstàncies possiblement seria una bona excusa, amb les actuals no. El PP defensen l’actitud de l’encara president dient que “ja compareix al Congrés”. Faltaria més! Ho fa perquè no li queda un altre remei. Si pogués quedar-se a la Moncloa o només viatjar a l’estranger a cimeres i convencions, segur que ho preferiria. És una contradicció més de les que té Rajoy. Quan era cap de l’oposició, desitjava que arribessin els dies previstos per als debats per atacar a Zapatero i posar-lo “verd”. Ara en canvi, amaga el cap sota l’ala tot el que pot.
Amb aquestes actituds no és estrany que li plogui’n crítiques per tots els costats. Rajoy sap, perquè no és beneit (pot ser de tot menys “tonto”) que la seva imatge encara es veuria més deteriorada després d’un “enfrontament” al Congrés amb els líders de les altres formacions polítiques.
Tal com s’ha vingut especulant els darrers dies, tot indica que Rajoy pot tenir els dies comptats com a cap de l’executiu. Són molts els líders del partit que demanen un “govern de salvació” presidint per José María Aznar (quina por!) I si ells mateixos, ho desitgen, m’imagino que els que no siguin “peperos”, encara més.
També podria passar que, finalment, “els
homes de negre” aterressin en forma d’intervenció i des de Brussel·les
s’acabés posant un tecnòcrata al cap davant d’un govern d’unitat nacional,
tal i com ha passat als d’altres països intervinguts i també a Itàlia.
Però si finalment, passat l’estiu, Rajoy
encara ocupa el lloc de president, penso que seria convenient un cop d’efecte:
Per què no una moció de censura?