EL PRESIDENT PREVISIBLE I L’IMPREVISIBLE DESENLLAÇ

Fa uns mesos potser ens hauria sobtat que Rajoy anunciés des del Brasil que aquest any no hi haurà debat de política general o de l’estat de la nació. Però ara ja no. Ja ens hem acostumat a les mentides i a les declaracions fetes lluny del territori hispà. També a que no doni la cara quan la situació més ho requereix (l’anunci del rescat de la banca espanyola –perdó, crèdit en condicions molt avantatjoses- el va fer de Guindos)
L’excusa que ha esgrimit el president és que porta massa poc temps al càrrec. Bé, en altres circumstàncies possiblement seria una bona excusa, amb les actuals no. El PP defensen l’actitud de l’encara president dient que “ja compareix al Congrés”. Faltaria més! Ho fa perquè no li queda un altre remei. Si pogués quedar-se a la Moncloa o només viatjar a l’estranger a cimeres i convencions, segur que ho preferiria. És una contradicció més de les que té Rajoy. Quan era cap de l’oposició, desitjava que arribessin els dies previstos per als debats per atacar a Zapatero i posar-lo “verd”. Ara en canvi, amaga el cap sota l’ala tot el que pot.
Amb aquestes actituds no és estrany que li plogui’n  crítiques per tots els costats. Rajoy sap, perquè no és beneit (pot ser de tot menys “tonto”) que la seva imatge encara es veuria més deteriorada després d’un “enfrontament” al Congrés amb els líders de les altres formacions polítiques.
Tal com s’ha vingut especulant els darrers dies, tot indica que Rajoy pot tenir els dies comptats com a cap de l’executiu. Són molts els líders del partit que demanen un “govern de salvació” presidint per José María Aznar (quina por!) I si ells mateixos, ho desitgen, m’imagino que els que no siguin “peperos”, encara més.

També podria passar que, finalment, “els homes de negre” aterressin en forma d’intervenció i des de Brussel·les s’acabés posant un tecnòcrata al cap davant d’un govern d’unitat nacional, tal i com ha passat als d’altres països intervinguts i també a Itàlia.  

Però si finalment, passat l’estiu, Rajoy encara ocupa el lloc de president, penso que seria convenient un cop d’efecte: Per què no una moció de censura?    

DES DE SIURANA III

UN ACUDIT DE METGES

Un médico ya anciano que siempre trabajó en el medio rural, pensó que ya
había llegado la hora de jubilarse después de haber ejercido la
medicina durante 50 años.

Encontró a un joven médico que quisiese ocupar su sitio y le sugirió
que le acompañase en las visitas a domicilio, para que las personas se
habituasen a él de manera gradual.

La primera visita se trataba de una mujer que se quejaba de dolores en
el estómago. El anciano doctor le respondio:
-Sabe, la causa mas probable es que usted abusa de las frutas frescas.
¿Por qué no reduce un poco su consumo diario y las selecciona las
mejores?

Cuando salieron de la casa el joven le preguntó: -Doctor usted ni
siquiera examinó a la mujer. ¿Cómo consiguió hacer un diagnóstico tan
rápido?

Bueno, no merecía la pena examinarla. -¿Usted se dio cuenta de que
dejé caer el estetoscopio al suelo?, cuando me agaché para recogerlo,
vi que había media docena de cáscaras de naranjas, manzanas y ciruelas
verdes, inadecuadas para el consumo en el cubo de la basura. Y eso es
seguramente lo que le ocasionaba los dolores de estómago. En la
próxima visita usted se encargará del examen.

-Humm, que astuto es, pensó el joven.

En la siguiente casa, se entretuvieron durante varios minutos hablando
con una mujer bastante joven. Ella se quejaba de que se fatigaba
mucho. -Me siento totalmente sin fuerzas. dijo

El joven doctor le respondió entonces: -Usted, -quizás- se entrega
demasiado a la iglesia. Si redujese esa actividad, tal vez recupere su
energía.

Una vez que hubieron abandonado la casa, el anciano doctor le dijo a
su sustituto:
-Su diagnóstico me ha sorprendido. ¿Cómo fue que llegó a la conclusión
de que aquella mujer se daba en cuerpo y alma a los trabajos
religiosos?

Yo apliqué la misma técnica que usted me enseñó:-
Dejé caer mi estetoscopio al suelo, y cuando me agaché para recogerlo,
vi al sacerdote debajo de la cama.

QUE VIENE, QUE VIENE, PSS, PSS

A hores d’ara, Rajoy s‘assembla més a un cadàver polític que a una altra cosa. Podria ser el president del govern més breu des de el restabliment de la democràcia i segur que ho serà dels que han sortit de les urnes. Cal recordar que Leopoldo Calvo-Sotelo va ser-ho després de la dimissió de Suárez (1981-1982)
Per a l’esquerra en general, Rajoy no ha complert mai les expectatives. Ni abans com a candidat i cap de l’oposició,ni després com a president del govern electe ha donat la talla d’estadista que sé li requeria.
Però el que més pot sorprendre és que una bona part de la premsa que li va donar suport (potser anava més contra Zapatero que a favor de Rajoy), li hagin perdut la confiança i des de fa temps estan demanant una “solució alternativa”.
I com que sorpreses sempre n’hi poden haver més, llegint el diari digital el Plural (elplural.com), vaig trobar-me amb la “notícia” que di que alguns “homes forts” del PP estaven demanant a Aznar que encapçali un govern de “salvament nacional”."Que viene, que viene, pss, pss". 
¡Apaga y vámonos! Que diuen els castellans. Potser els del PP el tenen idolatrat, però per a la resta dels humans del nostre país va ser un dirigent nefast (i crec que em quedo curt amb l’adjectiu)
Si Rajoy l’any 2004 va perdre les eleccions davant de Zapatero, en part (en molta part) va ser per culpa d’Aznar i, sobre tot, per les mentides i la gestió de la crisi dels atemptats de l’11-M a Madrid.

Perquè tant la meva dona com jo estem “lligats” als nostres llocs de treball i, a sobre, encara tenim progenitors que, cada dia més, requereixen de la nostra atenció, que sinó, de confirmar-se el retorn d’Aznar, ens pensaríem molt seriosament emigrar a França. Mon cosí té un confortable apartament al costat de casa i m’imagino que ens el llogaria per un mòdic preu. 

Mireu que escrivia jo d'ell fa quasi que un any:  http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2011/07/rajoy-un-politic-mediocre.html