LES FOTOS DE L'ESTIU. ELS AUTOS LOCOS I

CULTURA: Mobilització pel 21%

Senyor president:
Si el Consell de Ministres que se celebra aquest divendres no hi posa remei, l'1 de setembre entrarà en vigor la pujada d'IVA per a l'activitat cultural, que passarà del tipus reduït del 8% al tipus general del 21%. La decisió del seu Govern dificulta encara més l'accés dels ciutadans a la cultura, posa en seriós perill la indústria cultural i situa Espanya a molta distància de l'IVA reduït que apliquen tots els països de l'eurozona per als espectacles culturals. A més, i el que és més greu, la mesura no ajuda a aconseguir els objectius econòmics del Govern, ja que es reduirà la recaptació neta per aquesta activitat.

Durant l'últim mes hem tingut l'oportunitat d'intercanviar opinions amb diferents membres del seu Govern i, basant-nos en informes econòmics independents, hem pogut provar davant d'ells com la mesura és, si més no, injusta i ineficaç. I és que els informes presenten un escenari de futur esgarrifós en cas que el seu Govern no corregeixi la mesura aprovada: pèrdua de 43 milions d'espectadors, reducció de 530 milions d'euros en els ingressos de taquilles, pèrdua de 4.500 llocs de treball directes i tancament del 20% de les empreses de la indústria cultural (música, cine i arts escèniques). La mesura és un menyspreu a la cultura i al seu valor en el desenvolupament personal i en l'assoliment de la cohesió social, i allunyarà Espanya dels països més desenvolupats. L'impacte tan negatiu de la desorbitada pujada fa que la nostra petició que la cultura compti amb un IVA reduït sigui irrenunciable. Entenem que un Govern com cal ha de rectificar al més aviat possible una decisió lesiva per als ciutadans, encara més quan existeixen precedents europeus. Holanda i Portugal van rectificar recentment la pujada de l'IVA cultural atesos els nefastos resultats que va produir aquest increment.

Per tot el que hem dit anteriorment li preguem que promogui una revisió de la decisió adoptada en aquest pròxim Consell de Ministres, que suspengui la seva entrada en vigor, l'1 de setembre vinent, i que estableixi una moratòria suficient durantlaqual es mantindria l'IVA reduït, perquè el Govern pugui reflexionar i tornar a estudiar detalladament l'impacte que aquesta mesura suposaria en els diferents sectors culturals. Per aquest motiu, ens posem una vegada més a disposició del seu Govern.

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 30-08-2012

Qui retira a la grua? 
Amposta, carrer Amèrica, la grua està aparcada (i s'hi va estar diverses hores) al lloc reservat per a parar el bus de la línia urbana.

DIARI DE L’AGOST. DIA 30 (dijous)

LA DRETA SEMPRE ÉS LA DRETA
Aquí i als EUA, a l’estat d’Israel o a qualsevol altre lloc. La convenció del partit Republicà dels Estats Units que s’està fent a Tampa així ho demostra. Segurament els grans mitjans de comunicació no ho explicaran però els delegats (imagino que alguns delegats) van llançar cacauets a una periodista de raça negra de la cadena CNN. Potser els va fer gràcia i se’n van d’haver de riure i tot, però a la persona que va patir la vexació segurament que de gràcia no n’hi va fer gens ni mica.  
Recordo sovint a mon tio Leonardo. Ell va ser qui em va explicar la majoria de les anècdotes de la guerra Civil Espanyola que jo vaig escriure en forma de microrelats. Una vegada em va deixar un llibre per a que el llegís. Era un relat esfereïdor d’un excombatent republicà que es va negar a combatre a la II guerra Mundial al costat del russos, motiu pel qual el van confinar a un gúlag a la Sibèria.
Mon tio em va dir una frase que recordaré mentre visqui: “De dictadures n’hi ha de roges (comunistes) i de negres (feixistes), però tot són dictadures)
La dreta també és la dreta a qualsevol país i molts dels republicans, com els del Tea Party, si poguessin, encara formarien part del Ku Klux Klan i anirien encaputxats al llom d’un cavall blanc perseguint als negres lliures (la qual cosa vol dia que encara hi hauria esclaus) per atonyinar-los.  
 
1 TONA DE 300 QUILOS
Llegia ahir que a Calp, comarca de la Marina Alta (Alacant) de sobte, recullen un 1/3 dels residus urbans que es recollien només fa uns anys.
I a què es deu? A la crisi? Rotundament, no. Segurament que la crisi incideix sobre el consum primer i en la generació de residus després, però de quina reducció estaríem parlant? D’un 10 %? Segurament que de menys.
La diferència és degut a la picaresca de les entramats corruptes que s’han caracteritzat al País Valencia durant els diferents mandats del PP.
Si l’entramat de la Gürtel o el d’EMARSA van incidir més a la capital del Túria, a la zona d’Alacant es va arrelar el que es va conèixer com el Brugal. Una de els activitats de la trama era la recollida de residus i, en aquests casos, qui més en pela, més en menja, es a dir, com més residus es recollien, més cobraven als ajuntaments i, aquests, ho repercutien sobre els ciutadans. Incrementar de forma fictícia les tones i així poder-hi sucar tots, era la pràctica habitual. Ara que aquest entramat ja no actua, com per art de màgia, la brossa retirada ha baixat a una tercera part. 
 
UN GRAN VALDÉS
Després de les crítiques del partit d’anada de la Supercopa d’Espanya, el porter del Barça, Victor Valdés es va fer mereixedor anit de tota mena d’elogis. Quants gols hauria pogut fer el Madrid sinó hagués estat per les brillants intervencions del porter barcelonista?  Bastants més dels 2 que va reflectir el marcador final.
Sobre el resultat, res a dir. O potser aquella frase tan típica i tòpica que s’usa al món del futbol: l’àrbitre no va influir en el resultat final.  
A la primera part el Madrid va ser l’equip que acostuma a ser. Va sortir sense complexes (segurament perquè jugava a casa) i el Barça va naufragar en defensa i la resta de línies tampoc funcionaven. Curiosament tenia més possessió de pilota que el Madrid, això si, el partit es jugava més a la part del camp del Barça.
El partit de tornada va ser tot el contrari del d’anada. Al d’anada, recordem-ho, es van fet tots els gols a la segona part (5) Al d’ahir, tots a la primera (3)
Anit el Madrid es va trobar amb un marcador a favor als 20 minuts i escaig de 2-0. Només a partir d’aquí i amb un home menys (es va expulsar justament a Adriano) el Barça es va treure el son de les orelles i es va començar a estirar. Quan un s’estira, l’altre s’arronsa i el Madrid es va tirar enrere, imagino que més fruit del marcador, que ja els hi anava bé, que no pel joc barcelonista. Messi, de falta directa, va posar el 2 a 1. Va ser un gran gol i, a partir d’aquí un quiero y no puedo per part del Barça y el Madrid a veure-les venir i fer contraatacs perillosos que és el que millor fa.
Tal i com va dir Pitxi Alonso al final del partit, ningú por treure’n conclusions encara. Com avui mateix em deia un amic, sembla que alguns jugadors del Barça encara estan en la pretemporada quan ja es porten 4 partits oficials (els dos de la supercopa i dos de lliga)

Que ningú dubte que el Madrid tornarà a ser l’equip temible dels darrers anys i que recuperarà la desavantatge que ara mateix li porta el Barça només que els catalans es relaxin una mica.

Molts parlen de que el futbol espanyol està entre els millors del món, però qui marca aquestes diferències són el Barça i el Madrid. Si donem un cop d’ull a la classificació de la lliga dels darrers anys, ens en adonarem que hi ha una gran diferència de punts entre els dos grans i la resta (València, Sevilla, At. de Madrid, etc.) Si un dels dos perd un partit, normalment és més per demèrits propis que per encert del rival. 
 
EL DÈFICIT CATALÀ
Deia ahir Francesc Homs que una bona part del dèficit de Catalunya es deu a la gestió dels anteriors governs que van gastar més del que tenien (?!)
I qui no? O és què els governs de Pujol (5 en total) no van fer el mateix? És que quan va formar govern Maragall es va trobar el comptador a zero?
Una mica menys de demagògia, per favor...